El divulgador musical ha protagonitzat una nova sessió de l’Aula d’Extensió Universitària, dedicada al compositor italià Giacomo Puccini. Durant la conferència, ha fet un recorregut per la trajectòria vital i musical d’un dels compositors més importants de la història de la música.
L’Aula d’Extensió Universitària ha començat a encetar el tram final del seu curs amb una nova conferència dedicada al món de l’òpera. La sessió, titulada ‘Giacomo Puccini: L’última llegenda de l’òpera italiana’, ha anat a càrrec de Joan Vives, flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical, que ha ofert una aproximació divulgativa a la figura del compositor italià.
Durant la xerrada, Vives ha repassat la trajectòria vital de Giacomo Puccini, nascut a la ciutat de Lucca l’any 1858 en una família de músics. Ha explicat com la pressió per seguir la tradició familiar el va portar a estudiar al conservatori de Milà, on es va formar abans de compondre la seva primera obra, la Missa de Gloria. A partir d’aquest punt, ha destacat que “va començar la seva història com un dels compositors més importants de la història de la música”, consolidant-se com una de les grans figures de l’òpera italiana.
Amor, Torre del Lago i el naixement de les grans òperes de Puccini
La vida de Giacomo Puccini va estar marcada per la seva relació amb Elvira Bonturi, que en aquell moment era la dona del farmacèutic de Lucca i que va decidir divorciar-se per iniciar una vida amb el compositor. D’aquesta unió va néixer el seu fill, Antonio, i la parella va optar per marxar a Torre del Lago, deixant enrere la seva ciutat natal. Aquest canvi de residència no va ser només personal, sinó també creatiu, ja que, segons explica Vives, va coincidir amb “l’inici d’una de les etapes més prolifiques de Puccini”.
A Torre del Lago, el compositor va començar a consolidar algunes de les seves òperes més importants. Manon Lescaut va ser una de les primeres grans fites d’aquest període i ha estat fins i tot “relacionada amb influències culturals posteriors en la música de cinema com la banda sonora de la Guerra de les Galàxies”, ha explicat Joan Vives. Després arribaria La Bohème (1896), una de les seves obres més cèlebres, que narra la vida d’un grup de joves artistes al París del segle XIX i el tràgic amor entre Rodolfo i Mimí, convertint-se en un dels grans referents del repertori operístic. Més tard estrenaria Tosca (1900), una òpera ambientada a Roma que explica la història de Floria Tosca i Mario Cavaradossi.
Finalment, arribaria la que Vives ha batejat com la «quarta gran òpera» de Puccini, Madame Butterfly (1904) que està ambientada al Japó i explica el drama de la geisha Cio-Cio-San. De fet, aquesta òpera, inicialment «va ser un fracàs»però segons ha apuntat Joan Vives, després de ser revisada pel compositor, “es va convertir en un èxit internacional”. En la seva etapa final, Puccini encara va afrontar encàrrecs com La Fanciulla del West, o Il Trittico, amb la seva famosa peça O mio babbino caro, abans de morir l’any 1924 a Brussel·les.
