Miquel Monfort i Jordi Martí han fet un documental sobre els 120 anys dels Pastorets, a partir de 63 entrevistes a persones que hi han estat vinculades. Fa un any que van començar aquest projecte, quan van fer una campanya de micromecenatge que va recaptar 3.615€, als quals s’hi sumen 1.250€ del certamen Millorem Molins de la CUP. Ho culminaran el 15 de gener de 2016, quan s’estrenarà.
El definiríeu com un documental històric?
MIQUEL MONFORT: És complicat definir-lo…. És entre històric i vivencial. És un recull d’entrevistes, que són el fil conductor, sense cap veu en off. Són opinions, declaracions de diferents persones en funció dels seus records. Construïm aquests 120 anys de Pastorets a través de les vivències de les persones.
JORDI MARTÍ: Una mica d’història sí que l’hem buscat, perquè hem entrevistat persones que són historiadores, que ens parlen de Pitarra -l’autor- i de com era Molins de Rei quan es van començar a fer els Pastorets.
MONFORT: I altres que han estudiat la història de la Peni i dels Pastorets, que també són els que ens envien més enllà, cap al 1895. Però sense anar a buscar un rigor extrem.
Però a banda de la part històrica, també hi veurem una part actual, amb vivències dels que estan ara a Pastorets?
MONFORT: Hi ha anècdotes, situacions personals que si entrevistéssim altres persones ens sortirien 63 històries diferents. Però, a més, hi ha molts altres temes petits pel mig, com el masclisme, el paper de l’Església o la Peni abans i ara.
MARTÍ: Havent entrevistat tanta gent, nosaltres mateixos hem anat veient com la història anava avançant. Algú ens explicava una cosa, i després algú de la mateixa època n’afegia d’altres: a través de la gent anàvem construint la història. I això és el que intentem fer nosaltres també, que la mateixa història que expliqui la gent faci la història d’aquests Pastorets.
És més un retrat dels Pastorets de Molins de Rei, explicar què són, o un viatge històric a través del temps?
[pullquote]Construïm els 120 anys de Pastorets a través de les vivències de les persones[/pullquote]MONFORT: Una persona que és de Lleida, ni entendrà res, ni li agradarà: no està fet de portes enfora per donar-los a conèixer. És un documental molt intern, molt molinenc i molt de la pròpia gent de Pastorets. A algú que estigui molt desconnectat del poble li pot acabar avorrint, perquè no és un documental que expliqui què són els Pastorets i què fan: és un documental d’anècdotes que pot ser atractiu per a algú que ja hi estigui interessat, però si simplement vol saber què son els Pastorets no és el documental indicat.
Llavors quin és l’objectiu a l’hora de fer el documental?
MONFORT: Que quedin recollides aquestes històries i vivències. A mi m’havien anat explicant coses, però no hi ha res escrit de Pastorets. Sí que hi ha constància d’algunes notícies al Llaç i a revistes de l’època, però no hi ha cap llibre que ho expliqui.
De qui va ser idea?
MONFORT: Va ser idea meva, i l’hi vaig plantejar al Jordi. Em semblava que hi havia moltes històries que s’anaven quedant pel camí i que un dia aquesta gent aniria desapareixent, com n’hi ha molta que ja ha desaparegut, i aquelles històries quedarien enterrades.
Ara que heu fet la recerca, us heu plantejat escriure el llibre que creieu que fa falta?
[pullquote]Volem recollir totes les vivències que hi ha darrere de Pastorets abans que la gent vagi desapareixent[/pullquote]MARTÍ: Podríem transcriure les entrevistes com a molt.
MONFORT: El Guillem Vilaseca ens va proposar de fer un web on hi hagi les entrevistes senceres, en àudio.
MARTÍ: Caldria netejar-les abans… Depèn de la resposta, a veure si la gent té més ganes d’escoltar.
Quin recorregut tindrà?
MONFORT: Jo crec que no té mes recorregut que un document intern, de poble. No és una història que poguéssim vendre a TV3. Farem una preestrena el 8 de gener pels mecenes, els entrevistats i gent de Pastorets, i l’estrena serà el 15 de gener, oberta a tothom i amb entrada lliure, i aquí s’acabarà el recorregut. També farem un DVD i d’aquí un cert temps l’acabarem penjant a les xarxes socials i allà quedarà, com un testimoni. Potser ens sorprèn la reacció de la gent i sí que té un interès que pot anar mes enllà. Però es molt concret, molt focalitzat en Molins, i de fora només vindrà gent de Berga i Sant Quirze.
Perquè tenen la mateixa versió de Pitarra…
MONFORT: Tenen la mateixa versió i surten al documental. Dediquem un 10 minuts a parlar dels Pastorets de Berga i de Sant Quirze, que els vam anar a entrevistar, i vam prendre imatges de l’obra. Allà hi pot haver un cert interès i podem intentar moure-ho per allà.
És a dir, no creieu que tingui més recorregut però tampoc l’heu buscat.
[pullquote]És un documental molt intern: a algú que estigui desconnectat del poble li avorrirà[/pullquote]MARTÍ: No, perquè això ha sigut possible gràcies a la gent que va donar els diners, la majoria d’ells propers a Pastorets, i ho hem fet per ells. Un cop ho vegin ja estarà. En el fons és un petit homenatge a tota aquesta gent que hi ha passat durant tots aquests anys.
Vau dir que el tindríeu muntat a l’agost, però vau començar a fer-ho a finals de novembre…
MONFORT: Sí, ens vam anar endarrerint, en part perquè ho hem hagut d’anar fent en el nostre temps lliure. Cada setmana intentàvem quedar amb algú però tots tenim la nostra feina i quan no podia un no podia l’altre. Però també hem anat descobrint, mentre fèiem entrevistes, que hi havia altres perfils interessants per entrevistar. Ha estat un procés molt obert: vam començar per una gent, però aquesta gent ens ha anat portant a altres i a altres fins que al final ho hem hagut de tallar. 63 entrevistes són una passada i n’hi haurà moltes que quedaran molt desaprofitades.
63 entrevistes en 45 minuts?
MARTÍ: La nostra idea era fer un documental d’entre tres quarts d’hora i una hora, i el 70% de les entrevistes ja són d’una hora!
MONFORT: 42 hores de gravació. Segurament durarà més d’una hora, però tampoc volem que duri més perquè no avorreixi.
MARTÍ: Hem dit que faríem versió llarga pels més friquis de Pastorets…
I ja teniu títol?
MONFORT: Es dirà “Tot ajuda a passar el temps”. Com no podia ser d’una altra manera, és d’una frase que diu el Pallanga en el text dels Pastorets
A què heu destinat els diners del micromecenatge i del Millorem Molins?
MONFORT: A il·luminació, a un micròfon i una gravadora bastant bons, un carro pel material, i despeses de desplaçament. També hi ha una part que l’hem de destinar a DVDs i samarretes, que vam prometre als que van posar diners. El que queda ho destinarem a l’acte de presentació. Les càmeres i els ordinadors els hem posat nosaltres.
MARTÍ: Tot el material que hem comprat l’hem compartit amb la gent del voltant de Pastorets quan l’han necessitat, perquè de fet és seu.
Ho heu fet vosaltres sols?
[pullquote]L’hem fet sense veu en off perquè volíem que fossin els protagonistes els qui ho expliquessin tot[/pullquote]MONFORT: L’Adrià Sàbat ha fet moltes de les entrevistes, ja que nosaltres havíem d’estar pendents de la càmera i el so. L’Oriol Romeu també n’ha fet alguna, l’Ignasi Termes va gravar l’obra… I després, tota la gent que ens ha passat imatges antigues.
MARTÍ: I el Joan Monné ens ha fet la banda sonora.
Com serà aquesta banda sonora?
MONFORT: En base a les cançons dels Pastorets, ell ha fet cançons noves que tenen el mateix motiu. Quan les sentis et recordaran a la música de Pastorets, però seran cançons noves.
Per què no volíeu que hi hagués narrador?
MONFORT: No volia que hi hagués ningú explicant res, que fos la gent qui ho expliqués tot. I això ens ha donat problemes per muntar, perquè, a vegades, encara que vulguis posar un fragment en què algú comenta alguna cosa interessant, si no et casa bé amb el que ve abans, no ho pots posar.
Per donar el protagonisme a la gent?
MONFORT: Sí, i també pel que dèiem: son vivències, i si un diu una dada que no és del tot clara o certa no és una veu en off que ho està explicant. Jo no sé si tinc la raó absoluta d’explicar coses de fa 60 anys, jo no hi era i no ho sé. Prefereixo que m’ho expliquin i que aquella persona sigui qui ho digui. És la seva opinió.
