El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat presenta un llibre sobre la importància del patrimoni històric del Canal de la Infanta. L’acte es celebra casualment pocs dies després de l’enderrocament del pont de Can Capellans, ara ja patrimoni desaparegut.
Si el Canal de la Infanta ha estat un patrimoni històric amb poc reconeixement a Molins de Rei tot i la seva importància, aquest diumenge en va recuperar una mica. La presentació del llibre “El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni” arribava pocs dies després de que Viu Molins de Rei publiqués que s’havia enderrocat el pont de Can Capellans amb permís de l’Ajuntament. Era un dels temes que més es comentaven abans i després de la presentació del llibre realitzada al pati exterior de la Casa de Comportes, un espai que poques vegades obre les seves portes a la ciutadania.
Amb la mirada posada una mica més enllà del majestuós edifici, Can Capellans va ser molt present en boca dels ponents. La presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, va deixar clar que el seu organisme “continuarà reivindicant la protecció del patrimoni” i va instar a “refer ponts”amb les institucions que han de garantir que espais a preservar com el de Can Capellans no vagin al terra.
L’alcalde, Joan Ramon Casals, va llençar pilotes fora al tancar l’acte. “Recentment hem perdut el pont de Can Capellans, hem de trobar la manera de que això no torni a passar”, va assegurar, com si amb ell no anés la cosa tot i que va ser l’Ajuntament qui va donar el permís per enderrocar-lo. Casals va apostar per “implicar al Consell comarcal del Baix Llobregat per tendir a una homogeneïtzació de la protecció” ja que cada municipi protegeix el Canal de la Infanta de la seva manera.
Precisament, durant l’acte, un dels coautors del llibre i president de L’Avenç de Cornellà, Ignasi Doñate, apuntava aquesta com una de les causes de la desaparició del pont de Can Capellans. “La protecció del Canal és un problema comarcal”, va assegurar, recordant que l’any 2007 una comissió cívica va fer un dictamen que va arribar al Parlament i que havia de ser el punt de partida per que els Ajuntaments tinguessin cura del Canal. Veient els resultats, a Molins de Rei aquell document no s’ha tingut gaire en compte.
Tot i això, l’Ajuntament va voler presentar el llibre sobre la recuperació del Canal escrit per set autors i amb dades i motius d’interès per fer una reflexió interdisciplinar sobre la significació actual d’aquesta estructura hidràulica. La obra posa en valor el Canal de la Infanta i explica els efectes que va tenir sobre el marge esquerre de la vall baixa del Llobregat. “És un llibre que dignifica la memòria del canal i fa veure el salt que va suposar per la comarca la construcció del Canal”, resumia Ignasi Doñate, per a qui “el Canal era una forma de vida, des de Molins de Rei fins a L’Hospitalet”.
Una altra de les plomes que el signen és la de la historiadora molinenca Gemma Tribó, que va fer un didàctic repàs a la història del Canal incidint en els punts més foscos de la seva història. “Un any després de la seva inauguració (1819), ja es queixaven de moltes coses: abusos en el repartiment de quotes, queixes sobre la qualitat de la construcció…”. Tribó també va posar en valor els aspectes positius. I és que amb el Canal, els municipis per on passava van passar del secà al regadiu i posteriorment va facilitar la industrialització de la comarca.
També va intervenir Roger Lloret, químic expert en conques fluvials. Ho va fer amb un missatge conegut però clar: la qualitat de l’aigua del riu Llobregat -i, per tant, del Canal de la Infanta- deixa molt que desitjar. “Tot i que el pla de sanejament ha millorat la seva qualitat, encara no s’assoleixen els paràmetres europeus”, lamentava Lloret posant l’any 68 com el pitjor any de tots en la qualitat de l’aigua del riu. Per la seva banda, Clara Bargalló va aportar una part més viscuda del Canal que tenia ús agrícola, industrial i d’oci. “Al Canal de la Infanta es pescava, es rentava la roba i la gent es banyava a l’estiu”, va explicar Bargalló, assegurant que van arribar a navegar fins i tot petites barques.
Els autors acabaven l’acte satisfets per la bona afluència de públic a l’acte. La recuperació del Canal s’aconsegueix conscienciant a la ciutadania i als polítics en actes com aquest. El llibre es va esgotar pràcticament abans de que comencés l’acte. Es pot adquirir per internet i és el document perfecte per veure el pont de Can Capellans abans de ser enderrocat juntament amb diversos paratges i històries desaparegudes.
[sam id=”53″ codes=”true”]
Me gustó la intervención de Roger Tuset, Pocas personas eran las que intervenían, y el protocolero se equivoca en presentarlos….