Viu Molins de Rei ha presentat l’anuari 2015 de la mateixa manera que l’ha elaborat: d’una forma reposada, distesa, però amb profunditat i amb el protagonisme dels principals actors socials, polítics i econòmics de Molins de Rei. El resultat és una publicació en format revista que analitza les principals notícies de l’any amb el rigor i la mordacitat característiques del mitjà. Es pot adquirir a les llibreries per cinc euros. Gratis per a socis del diari.
El bar Baccus ha acollit la presentació d’una publicació que tot aquell que s’estimi Molins de Rei hauria d’adquirir i conservar. L’anuari 2015 és el fruit de tot un any de feina del diari digital Viu Molins de Rei, que edita aquest format revista per donar l’anàlisi, profunditat i visió crítica que els principals fets noticiosos del municipi requereixen. A l’acte hi van assistir una cinquantena de persones, entre els quals hi havia part dels socis i sòcies de Viu Molins de Rei, una de les claus de l’èxit del projecte.
Sota el títol Nou escenari, mateix govern, l’anuari repassa les principals notícies del 2015, encapçalades per les eleccions municipals, que van provocar la reedició de la sociovergència, amb Joan Ramon Casals com a alcalde i Xavi Paz com a primer tinent d’alcalde. Però també es revisa l’estat de les obres del barri de les Guardioles, un dels conflictes oberts entre govern municipal i veïns, o la situació de l’empresa municipal Molins Energia. Més quaranta temes repassa l’Anuari, entre política, cultura, economia i esports.
El llibre/revista ha vist la llum amb motiu de la 165a edició de la Fira de la Candelera i ara es pot adquirir al preu de cinc euros a les llibreries del municipi. Tanmateix, tots els socis de Viu Molins de Rei ho tenen de forma gratuita i, si algú es fa soci durant aquest dies, l’anuari 2015 i el 2014 li seran entregats també de gratis.
L’acte de presentació va reunir els protagonistes d’aquests temes: Joan Ramon Casals va fer un repàs de l’any polític; el president de l’AAVV Riera Bonet, Carlos Moreno, que va posar el termòmetre al clima social de la ciutat sobre el projecte de Les Guardioles; Jordi Serra, adjunt a la direcció de l’empresa Veolia que ha estat l’encarregat de l’apartat econòmic de la presentació aprofitant que la seva empresa gestiona el servei de biomassa del barri de La Granja; l’escriptor local Adrià Sàbat ha posat el toc cultural; i el president del Molins de Rei CF, Jordi Caraltó, ha fet l’apunt esportiu parlant de l’ascens del femení.
Nunca más acertada la frase : “Nou escenari, mateix govern”, a lo que cabria añadir “más de lo mismo”, a lo que respecta a la reedició de la sociovergència, con la alcaldía bicéfala Casals / Paz , y reedición del absolutismo y anulación de la oposición, Poco significativa la representación política en el evento : pocos miembros del PSC y de CIU , unos pocos de Podemos-Camina , el de MES, y algún que otro exregidor de ERC-Molins…..
No se entiende muy bien lo que quiso decir el Sr. Polo con eso de que el anuario era un formato más descansado y que en el día a dia del digital lo notan a faltar, y sin falta de la confusión de la calle Ponent por la de Calders,
Faltaba representación política de ERC-Molins y de Podemos a lo que respecta a las obres del barri de les Guardioles con sus conflictes oberts entre govern municipal i veïns, Desacertada la intrevención en cuanto a economía de Molins de Rei , el desastre económico muncicipal del 2015 por la compra a por parte de Consitorio a la Compañía de Aguas de Sabadell, y a cargo del presupuesto, de la “chatarra” en maquinaria y tuberias , y un pozo sin fondo, que és l’empresa municipal Molins Energia, sólo para dar “imagen” de que somos un municipio “modelno”.
A pesar del aumento de lectores que dicen tener Viu molins y de los més quaranta temes que repassa l’Anuari, entre política, cultura, economia i esports, al final de la presentación , en ruegos y preguntas, se repite el esquema en el digital, la poca intervención y opinión del público presente, sin polémicas. De todo ello queda clara una cosa que las intervenciones en directo y el negro sobre blanco, contrariamente a lo que algunos nos quieren hacer creer, a los/las molinenses nos asusta.