En la seva primera temporada Preferent, el femení del Molins de Rei CF aconsegueix la tercera posició que pot donar dret a pujar a Segona Nacional si la Federació segueix els mateixos criteris que l’any passat.
El femení del Molins de Rei Club de Futbol és un equip amb límits desconeguts. En la seva primera temporada a Preferent després d’aconseguir l’ascens l’any passat, les noies entrenades per Carlos Tregón han aconseguit la tercera posició. «Nosaltres vam fer un equip per salvar la categoria», recorda el míster. Però el conjunt es va veure al capdavant de la classificació i no ha deixat escapar l’oportunitat.
Aquesta tercera plaça hauria de significar l’ascens a Segona Divisió Nacional. Com a mínim si la Federació Espanyola de Futbol segueix els mateixos criteris que l’any passat. Tot i que tot apunta que l’empat aconseguit al camp de l’Atlètic Prat, rival directe, significarà pujar de categoria, encara falta la confirmació de les autoritats. «Això ja no depèn de nosaltres, que hem complert amb els nostres objectius», valora Tregón.
No va ser fàcil empatar al camp de l’Altlètic Prat, quart classificat, en l’última jornada de lliga. El Molins arribava marcat per la baixa la seva portera i sense cap jugadora especialista en aquesta posició. Però des del primer minut les molinenques van apostar pel seu estil de joc: controlar el joc a través de la possessió de la pilota. Ho va aconseguir i va ser superior a l’equip potablava.
Només començar, a la sortida d’un servei de cantonada, Paula Navas va avançar el Molins després d’una sèrie de rebots (0-1). No es rendiria l’Atlètic Prat, qui va fer gala d’un esforç i una intensitat notables durant tot el partit. Les locals van posar l’ 1 a 1 a l’electrònic gràcies a una falta d’Angela Barroso.
Abans d’arribar al descans el Molins va gaudir d’un parell d’oportunitats per tornar-se a posar per davant. Primer el pal va impedir el gol molinenc i després la capitana Blanca Coscolín, que ha fet una temporada espléndida, va fallar un penal.
A la represa el partit va continuar amb control molinenc, tot i que l’Atlètic Prat generaba cert perill, sobretot mitjançant contraatacs. Cristina Monge va tornar-se lesionar al genoll després de fer un gran esforç per tornar als terrenys de joc, on segurament ja no podrà continuar. Va ser la nota negativa de la jornada, on també es va veure la cara més amarga del futbol.
Els últims minuts van ser de patiment i nervis, però la solidesa del Molins de Rei CF va apagar la fogositat del rival, que va acabar intentant empatar amb més cor que cap. Amb tot, les molinenques es farien amb la tercera plaça, fent història del futbol femení de Molins de Rei, i aconseguint, a priori, un inesperat ascens de categoria.
