Fa unes setmanes, un grup d’amics, que tenim pels volts dels 60 anys, comentàvem el moment social, econòmic i polític actual. Lògicament, teníem diferents visions. Constatàvem, però, que el més important és que el muscle social que hi ha ara no és el que havíem vist i viscut en la nostra joventut. Ens vam posar d’acord gairebé tots en què fa falta tenir un fort múscul social, una gran mobilització contra les desigualtats insuportables, per fer valer en la política l’equitat en termes d’oportunitats, per no deixar que l’augment de la pobresa desballesti les vides de moltes persones i alhora posi en perill els nivells de convivència i tolerància assolits.
Segurament en allò més concret no és prudent comparar els temps del postfranquisme, on tot l’antifranquisme s’unia en contra de Franco per sobre de les diferències de sentiments o ideologia de cadascun, amb els moments actuals on la democràcia institucional i mediàtica intenta arribar a una societat molt més diversa i, com algun pensador ha dit, més liquida. Però els valors compartits i el compromís amb la lluita social sí que es poden comparar en la seva extensió i també en la seva intensitat.
Vam pensar que els temps del Baix Llobregat dels anys 70 (de 1970 a 1977) potser no es coneixen prou, ni hi ha documents que permetin fer una fàcil comparació amb el que passa avui a les persones que ho van viure, i també a totes les que vivim el moment actual. Els vaig explicar que la Fundació Utopia, que es va constituir en el moment de l’atorgament de la medalla d’or de l’Ajuntament de Cornellà a Joan N. Garcia Nieto, té la finalitat de preservar el llegat de l’antifranquisme, els seus documents aleshores clandestins, l’enregistrament d’entrevistes a persones del moment (fons orals), i és també alhora un espai de fòrums o debats en la transversalitat democràtica des d’una perspectiva pro-social. En definitiva, un espai per a la preservació del record de l’antifranquisme amb materials físics en paper o en àudio. Potser però tots ells en formats molt feixucs i només útils de forma efectiva per a l’estudi més acadèmic.
Arribats aquí, el grup d’amics ens vam engrescar. Lluís Campo Vidal ens va parlar de fer un documental d’una hora que combinés un recull d’imatges audiovisuals o àudio i fotos dins d’una cronologia històrica, que de forma conjunta fos un relat amable que despertés interès. Vam veure que la Fundació Utopia podia, a més d’aportar el fons documental, ser l’espai idoni per impulsar-ho i garantir la pluralitat i la transversalitat del projecte perquè hi fossin les veus d’aleshores. Ho vam posposar per proposar-ho al Patronat de la Fundació i aquest ho va aprovar per unanimitat.
Així doncs, ja tenim avançada la idea: fer un documental del que va ser el Baix Llobregat entre el 1970 i el 1977, primeres eleccions democràtiques, quines van ser les principals fites econòmiques i socials, qui i com van ser-ne els protagonistes i, sobretot, què van fer per canviar les coses aleshores dominades per la negror del franquisme. Hem posat en marxa una comissió de vuit persones amb les funcions de consell editorial que doni la garantia de pluralitat de les veus que surtin i que es faci un relat viu i coherent del que va passar. I finalment, aconseguir finançar el projecte amb un pressupost de 35.000 euros per mitjà del micromecenatge, per a aportacions voluntàries ordinàries de 50 euros, de 25 per a aquelles persones amb rendes molt baixes o per a l’aportació d’empreses, associacions o institucions, que ho poden fer per un mínim de 1.000 euros i un màxim de 3.000 euros. En definitiva, una idea compartida, una voluntat d’acostar-nos a un relat objectiu, i a un finançament que en garanteixi els objectius de forma independent.
Som conscients que el projecte engresca, així ha estat fins ara amb els que hi han participat, ja que no té altra voluntat al darrere que mostrar la capacitat de les persones normals -ordinàries-, les que ens trobem en el nostre dia a dia, des de la nostra humilitat, si ens empoderem personal i col·lectivament, som capaços de fer coses extraordinàries. Això és el que dóna múscul social als projectes socials o polítics quan la ciutadania necessita canvis per aconseguir menys desigualtats, menys pobresa i sobretot una perspectiva possible d’una societat inclusiva en la qual canalitzar l’actuació social.
A través del micromecenatge veurem quin suport i adhesions pot assolir el projecte i només amb ell garantirem un document que de ben segur serà vàlid, no només per explicar el que es va fer en el passat, important, sinó que ens donarà pistes dels valors i de l’actitud que ens cal per continuar construint el demà, el que necessitem.
Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia
Fundació Utopia
Número de compte: E32-2100-3071-7522-0037-5270
Concepte: Cinturón Rojo
Indiqueu nom complet, DNI, telèfon o e-mail
