Molins de Rei, entesa com a ciutat de persones i no només com la identitat de la majoria d’elles, s’ho val tot en política. Fer que la vida social i cultural sigui plena, que l’economia de la vila, en un marc cada cop més internacional, i amb el treball de la seva gent, que majoritàriament es desenvolupa fora i no dins de la vila, creixin és segurament el gran repte.
Uns serveis per tothom de qualitat i a l’alçada del segle XXI, amb garantia que arribin els més vulnerables, ha de ser una de les prioritats. Tots els serveis són claus en la vida de la gent, que senten els serveis a les persones com a més important que d’altres serveis. Ara bé, les infraestructures, són també importants tot i que quan no hi són encara físicament no sempre són tan percebudes socialment.
Avui estem davant d’una societat Global i Digital, i tot el que es fa i el que es pot arribar a fer té també una dimensió local, les tecnologies canvien i acceleren cada dia la definició dels seus usos i desenvolupaments i cal que Molins estigui al capdavant d’aquestes transformacions. A la vegada i de la mà, és necessari recuperar el medi ambient de les agressions que van suposar el desenvolupament industrial i urbanístic que no contemplava el medi natural com a responsabilitat de tots i un límit a l’economia cega. Cal incorporar la idea d’equilibri amb el medi incorporant-nos l’objectiu d’aconseguir una economia circular.
I de forma transversal, el feminisme, entès com la necessitat de la fi del patriarcat masculí, que no ha reconegut en igualtat a la dona i l’ha exclòs, i molt sovint també l’ha agredida, s’ha de substituir per una igualtat real, que elimini qualsevol discriminació per raó de gènere, fent de la igualtat entre homes i dones la prioritat en el bell mig de la política local.
Certament és cabdal també la inclusió de tota la ciutadania en una única comunitat que, tot preservant sempre la seva singularitat, no negui, ans al contrari, afirmi la seva diversitat com una riquesa, i la igualtat social necessàriament com l’equilibri, basat no sols en què ha de prevaldre la igualtat d’oportunitats sinó que al mateix temps corregeix les desigualtats que ja es produeixen.
Un programa progressista de Govern ha d’incloure programes i mesures en aquesta direcció configurant un futur per tothom capaç de superar els reptes que ens esperen a curt i mitjà termini, i si té realment vocació de transformació, també a llarg termini.
Si les mesures i programes progressistes són presents en l’acord signat entre el grup municipal del PSC i el grup de Junts per Catalunya (JxMolins), queda celebrar-ho i sols lamentar que no s’hagi estat capaç d’afegir-hi a altres actors polítics progressistes locals, que si no hi han volgut participar, res a fer, però si volien i tenien propostes en aquesta direcció, llavors ha mancat generositat. Els fets ens diran si hagués pogut ser millor o no, en tot cas som davant de l’acord i això és bo.
La sociovergència va acabar malament en l’anterior mandat, en què fou més liberal que progressista, i el procés híper nacionalista el va destruir com aliança. Preocupa que en una possible reedició d’aquesta, els personalismes, sovint molt forts en la política, juntament amb la confusió ideològica facin que la ciutadania de la vila quedi en un segon pla substituït per anar cada soci pel seu cantó. No hem rebut cap autocrítica per la forma de fer i acabar l’acord anterior, i qui no reconeix errors passats és candidat a repetir-los.
Finalment, vull ser especialment solidari amb el feminisme local mobilitzat la darrera setmana, que no va veure amb bons ulls la coincidència de la inauguració oficial de les obres de «la carretera» amb el dia del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Va faltar sensibilitat feminista en programar-ho, i saludar la correcció per part de l’Ajuntament per anul·lar-lo. Reflexionar si no hagués estat més progressista prendre nota i fer autocrítica de l’error de la data escollida. La sensibilitat cap al feminisme no pot ser un discurs, ha de ser un compromís cada dia.
Cesc Castellana és president de la Fundació Utopía i afiliat al PSC
Òbviament , Molins de Rei, s’ha d’entendre com a ciutat de persones i encara que moltes persones son nouvingudes i la majoria d’elles amb manca d’ identitat i ganes d’integració, els polítics les fan anar d’un cantó cap al altre, com a xais , i no tot s’hi val en política. Fer una vida social i cultural plena és molt difícil fer-la a Molins de Rei , l’economia de la vila es bàsicament de serveis( alimentació,,,, ) allunyada de cap marc internacional, Molins de Rei és una ciutat de jubilats i una ciutat dormitori de la gran Barcelona, i el treball de la seva gent, majoritàriament es desenvolupa fora i no dins de la vila. Òbviament , tots els serveis són claus en la vida de la gent, i les infraestructures, són també importants , Tot és important !
Avui per avui a Molins de Rei sols hi han industries “logístiques” = de transport , mol bàsiques i que venen de l’antic, i els hi afecta molt poc els canvis globals i digitals actuals , no calen grans tecnologies ni cal estar al capdavant d’aquestes transformacions ni que destrossin el medi ambient , ni que el “transport “ es pugui definir com un desenvolupament industrial i urbanístic , que el “transport” no contemplava el medi natural ni l’economia circular, i bla , bla , bla,.. ni te res a veure amb el feminisme….
Òbviament, un programa progressista de Govern de un ajuntament que s’apreciï, ha d’incloure bons programes i mesures i no ser únicament un negoci cleptòmana de limitar-se a cobrar puntualment els 50.000 € /any els que hi estan a dedicació plena i els 380 €/ ple + 90 €/ per recollit informatives per la resta de cada regidor , i dedicar-se a passar el temps amb mocions supramunicipals i brindis al sol , com el recent dels “tampax”
No sabem encara si hi han mesures i programes progressistes en l’acord signat entre el grup municipal del PSC i el grup de Junts per Catalunya (JxMolins)?, El que si podem assegurar que amb aquesta majoria absoluta s’anul•la completament l’oposició i a altres actors polítics progressistes locals . Els fets ens diran si això serà ser millor o no, en tot cas som davant de un acord “absolutista” i això mai ha estat bo dins la política.
“ Ma cornà da el ambre” deia el torero , i la soci vergència, que va acabar malament en l’anterior mandat, excloïen al PSC ara se’n dona compta del “ambre” i de que el procés híper nacionalista i el 155 que va destruir la aliança no ha servit de res.
El PSC.Molins va ressorgit de les cendres al guanyar les eleccions municipals del 26M 2019 , i es van veure sense personal amb preparació per formar un govern ….
1) Miguel Zaragoza Alonso (15.212,88 Euros / 8 hores setmana a Molins ) + 50.000 €/any com ASSESSOR D’ESPAI PÚBLIC, AMB RÈGIM DE DEDICACIÓ A TEMPS COMPLET a Viladecans
2) Laia Castellana Martínez (PSC) : de la saga de los Castellana de Molins, pons mesos després del sua nomenament com a regidora de Europa, se’n va a Deloitte : firma de servicios en las áreas de Auditoría, Consultoría, Riesgos, Fiscal y Legal
3) Ainoa Garcia Ballestín : Baja por maternidad….
Quins serán els regidors de CIU a dedicació complerta ?
(1) Ramón Sánchez Gil : sense declaració política patrimonial(pel morro) , FP Impremta, exPrinter, venedor d’ equips d’oficina (ara és mala época)
(4) Jordi Ensenyat Garcia : empleat de Banc Sabadell, i Apoderat Omu Organizació Micronaciones Unidas “ de Cerdanyola.
(3) Carme Madorell Colomina : activitats turístiques (ara és mala època) , PROMESA ELECTORAL : Vila social Gran i sabates grosses .
(5) Jordi Pradell Obiols : extertulià polític i portaveu CIU a Radio MdR, exempleat bancari, residencies geriàtriques, expromotor de parcs fotovoltaics, investigador (invents del TBO , Dr. Hans de Copenaghe) de una turbina d’aire per generar calor i electricitat a partir de la radiació solar. PROMESA ELECTORAL : Empreneduria social amb el texit social de la vila, ??’, z, z, z, bla, bla bla…
(18) Eduard Santacana : PROMESA ELECTORAL : Un parcament soterrani públic a la Plça de la Llibertat , Gratuït ?
(20) Jordi Fisas Camañes : PROMESA ELECTORAL : Espai Fira polivalent a la Pta. baixa del Moli , NO,!!!!!, AIXÒ NO !!
(9) Marta Munar Bañon : PROMESA ELECTORAL : Rehabilitar Palau Requesens i fer-hi un Centre de interpretació del Renaixement i una Oficina de Turisme
(8) Marc López Gras : “el del perro” PROMESA ELECTORAL : Fer un Molí Jove al edifici annex del Moli
Tal com diu la canço …. «Que será sera…..