L’activista LGTBI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals) a Hondures, Sandra Zambrano, ha denunciat a Molins de Rei la impunitat amb què assassinen aquestes persones al seu país. Ella i el colombià Jeison Castaño, que ha lluitat contra la violència juvenil, han fet xerrades als instituts, dins les Ciutats Defensores dels Drets Humans 2016.
Fa tres setmanes, Sandra Zambrano agafava un avió a Tegucigalpa (Hondures) en direcció a Barcelona. A l’aeroport hi deixava una escorta: mentre no sigui al seu país, podrà respirar tranquil·la. Zambrano ha d’estar permanentment vigilada, simplement, perquè defensa els drets de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI). L’alerta no és gens exagerada: ja han assassinat el seu nebot i segrestat la seva filla.
El seu no és un cas aïllat. 238 persones han estat assassinades els últims anys, principalment per ser gais o transsexuals -tot i que també hi ha casos de lesbianes- o simplement per ser defensor dels seus drets. És la xifra que va donar ella mateixa a la xerrada que va fer el 5 d’octubre a la Federació Obrera de Molins de Rei, lamentant que no sigui visible per la població ja que “només els casos de més impacte, quan són assassinades persones de les elits, es fan públics, i són els únics que s’investiguen amb més profunditat”.
Segrestos i assassinats sense investigar
De fet, ja fa tres anys que van segrestar la seva filla i va aparèixer abandonada quatre hores més tard “tirada al mig del no-res” i havent-la colpejat fortament. Malgrat tot, “l’estat no ha investigat res d’això”, lamentava l’activista. Pitjor sort han tingut altres col·legues seus, que han aparegut morts “torturats i ensacats”, és a dir, posats dins de sacs, cosa que “s’ha posat de moda darrerament”. I és que la violència és generalitzada als carrers d’Hondures. La “corrupció policial” hi té molt a veure, i encara que s’estigui fent “una depuració” no és suficient.
El seu germà també va morir, però de sida. A Hondures la malaltia està molt estigmatitzada. Hi ha molts mites sobre com es transmet, i això fa que persones LGTBI, encara que no estiguin infectades, siguin expulsades fins i tot de les seves famílies per por al contagi. Ella ho va poder veure amb el seu propi germà, que “mai va tenir cap problema per ser alcohòlic i va ser quan li van diagnosticar sida que el van despatxar”. Ja l’havia hagut de defensar de petita, quan “li feien el que ara entenem per bullying“ per ser gai. Acompanyada d’un altre germà, va decidir implicar-se amb una associació que té un “refugi” per persones amb sida, ja que l’estat no se’n fa cura.
Una agenda maratoniana
Tota aquesta situació ajuda a entendre l’alleujament que ha pogut viure Sandra Zambrano les últimes tres setmanes a Catalunya sense escorta, tot i que no hagin estat gens plàcides. En aquest temps, ha anat a vuit ciutats catalanes explicant el seu cas, convidada pel cicle Ciutats Defensores dels Drets Humans. La seva agenda maratoniana a Molins de Rei no és gaire diferent de la d’altres llocs: des de bon matí, dues xerrades amb alumnes de 3r i 4t d’ESO dels dos instituts. Després de dinar amb les autoritats locals, reunió amb entitats LGTBI i finalment xerrada oberta a tot el públic fins la nit.
A Molins de Rei, mentre que les xerrades amb alumnes van funcionar molt bé -no només per l’evident ple d’assistència, sinó també per les preguntes dels joves, que s’enfronataven a una realitat molt diferent a la que viuen aquí- a la sessió oberta al públic de la tarda només hi van anar 15 persones. A més de Zambrano, aquest any també ha vingut Jeison Castaño, que ha treballat contra la violència juvenil mitjançant el hip-hop a Medellín (Colòmbia). Ell només va anar als instituts que, de fet, són el públic objectiu de les xerrades.
