El dibuixant Ramon Esono debat sobre els límits de la llibertat d’expressió al Baccus

El símbol de la llibertat d’expressió a Guinea Equatorial visita Molins de Rei en el marc del projecte “Ciutats defensores dels drets humans”.

De la presó de Guinea Equatorial al Baccus de Molins de Rei. El dibuixant i il·lustrador Ramon Esono ha participat aquest dimecres en un dels debats de la 7a edició del projecte “Ciutats defensores dels drets humans”, on ha debatut sobre els límits de la llibertat d’expressió. La trobada, però, no ha sigut unidireccional. El motiu? L’àmplia majoria dels assistents també ha format part de cercles d’expressió artística del municipi.

En aquest sentit, d’entrada el convidat ja ha sigut contundent amb el públic: “No pot haver un límit en la llibertat d’expressió”. Una conclusió, però, que no ha fet més que generar contradiccions entre les taules del bar. Pot un ultra fer servir la llibertat d’expressió per difondre el seu racisme? Com pot jugar en contra dels drets humans aquesta carta blanca? Incògnites a les quals Esono s’ha enfrontat amb el mateix valor de la llibertat d’expressió com a espasa: “Sigues tant fatxa com vulguis, però quan expressis el teu racisme des de la teva llibertat d’expressió, tingues en compte que la resta et podem portar la contraria des de la nostra llibertat”.

En aquesta línia, l’il·lustrador també ha recordat que de petit li van pegar pel simple fet de “dibuixar” i que mai va aprovar l’assignatura a l’escola: “Creien que copiava”. Si més no, ell mateix ha rememorat com anys més tard les seves caricatures contra l’Estat dictatorial d’Obiang el van portar a la presó i en comptes de castigar-lo, l’experiència el va esperonar: “El seu objectiu era espantar a la resta de guineans amb el meu cas, però van aconseguir el contrari”.

Al cap i a la fi, la seva lluita a través del dibuix ha aconseguit arribar a moltes més capes socials que no pas si hauria escrit les seves idees amb puny i lletra, donat l’analfabetisme del seu continent: “Només hem de tenir en compte que el dibuix és el principi més proper a la realitat, fins i tot les lletres són una forma de dibuixar”. “Potser no estem encara molt forts per poder canviar el que succeeix en els nostres països, però estem treballant en això, estem en el camí i l’únic que ens pot aturar és la mort”, ha recalcat en defensa de la llibertat dels pobles.