L’escriptora i periodista Montserrat Roig, que va guiar-se pel feminisme, l’antifeixisme i el compromís social, és posada en valor per la CUP.
Lliure, valenta, compromesa, feminista i antifeixista. Així era Montserrat Roig, l’escriptora vocacional que es dedicava al periodisme per «ser mecenes d’ella mateixa i poder-se dedicar a la literatura, tot i fer-ho igualment amb la mateixa passió», segons Aina Torres, autora del llibre ‘Montserrat Roig, la memòria viva’ (Sembra Llibres). Una figura que no ha obtingut prou reconeixement i que la CUP Molins de Rei ha reivindicat aquest dimarts 14, emmarcant-se en els actes del Dia Mundial de la Dona, després de presentar ‘Curs de feminisme per microones’. L’acte també s’emmarcava en l’Any Montserrat Roig de l’entitat Som Països Catalans.
Roig va ser la primera dona a posar-se davant de la càmera i dirigir un programa de televisió, i va publicar una obra referent: ‘Catalans als camps nazis’ (1977), que «quan es va publicar no es creia que hi hagués hagut catalans, i encara ara és el llibre més complet», segons Torres. Tot i la seva importància, «no s’estudia ni a les escoles ni a les facultats de periodisme», ha lamentat l’autora, que igual que Roig és periodista i escriptora.
Tota la seva obra va «donar veu als que havien estat silenciats». Això es va aplicar amb els represaliats pel franquisme, però també amb les dones: va aportar una mirada femenina a la literatura, incorporant dones com a personatges. Això li va fer guanyar-se l’animadversió dels crítics literaris: «llavors eren tots homes, i no veien bé que una dona escrivís, i a sobre feminista». Li deien que era autobiogràfica i que per això incorporava personatges femenins. Un dels descobriments que ha fet Torres estudiant la documentació que es guarda sobre ella és que tenia una carpeta amb documents on intel·lectuals defensaven que tothom escriu des de la pròpia experiència.
Un altre problema que li va portar ser dona va ser compaginar-ho amb tenir fills. «Es passava les nits escrivint i tenia remordiments perquè a vegades no s’aixecava al matí a fer l’esmorzar als fills. Però llavors pensava que els homes escriptors no tenien aquests remordiments», relata Torres. Malgrat tot, el feminisme «la va reconciliar amb ella mateixa, va ser alliberador», segons l’autora, que per al llibre també ha tingut en compte el llegat que ha quedat de la seva memòria. S’ha sorprès de trobar la gran influència que ha tingut per a periodistes actuals. Mònica Terribas té un article d’ella emmarcat al despatx, mentre que Montserrat Roig va inspirar per dedicar-se al periodisme a l’exlíder de la CUP David Fernàndez i a l’editor de Time Out Eduard Voltas.
Tampoc no oblidem que Montserrat Roig militava al PSUC.