La Federació Obrera s’omple per escoltar les denúncies de “judicialització de la política” que van fer quatre de les persones que se n’han vist afectades. Rigau diu sentir-se “plenament indultada” amb l’acollida rebuda a l’acte.
Una exconsellera, dos diputats i un regidor. Tots ells (o gairebé, perquè Joan Josep Nuet se n’ha escapat), afectats per la “judicialització de la política i alhora de la politització de la justícia”, en paraules de la secretària de la mesa del Parlament Anna Simó (ERC). Un acte d’Òmnium Cultural els va reunir dilluns a Molins de Rei, en una sala d’actes de la Federació Obrera on no hi havia ni un seient buit i amb gent dreta, 120 persones en total.
L’històric exalcalde de Molins de Rei amb IiE (Iniciativa i Esquerra Nacionalista), Josep Janés, involucrat també amb l’ANC, va presentar l’acte en nom d’Òmnium, mentre que l’antic director de l’Escola Alzina, Francesc Ballester, va fer de moderador.
Acte d”indult” a Rigau
Omplir la sala i, probablement, el to dels assistents amb les seves preguntes, i les del mateix moderador, van valer que l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau confessés, a l’acabar: “Amb actes com aquests, jo em sento plenament indultada”. Els papers, no obstant, segueixen dient que està condemnada a 18 mesos d’inhabilitació per organitzar la consulta del 9-N.
Per ella, la sentència és el resultat de l’“aprimament de la democràcia” a Espanya, amb una concepció “freda i aliena als sentiments de la gent, com una paret que no vol obrir el cor”, va descriure.
Compartien taula amb ella dues persones que han tingut tractaments diferents per part de la justícia tot i haver fet el mateix: permetre que el Parlament debatés sobre el referèndum unilateral. La fiscalia s’ha querellat contra Simó juntament amb dos membres més de la mesa i la presidenta, Carme Forcadell, tots de Junts pel Sí, mentre que no ho va fer contra un altre membre de la mesa que va votar el mateix: Joan Josep Nuet (Catalunya Sí Que Es Pot).
“Ho podríem considerar dret penal d’autor. Havia fet el mateix però com que no sóc independentista la fiscalia va considerar que no mereixia la pena”, va assegurar Nuet. Això demostra, segons Simó, que “s’està jutjant per les idees i no pels fets”. Malgrat tot, Simó va dir no arronsar-se: “Volen que actuem de Tribunal Constitucional en petit i diguem què es pot parlar al Parlament i què no, però al Parlament s’ha de parlar de tot”.
Tampoc es penedia de res Jose Téllez, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, membre de la CUP integrat a la coalició Guanyem Badalona en Comú. Ell va ser qui va estripar davant les càmeres l’ordre judicial que prohibia obrir l’ajuntament el 12 d’octubre. “Em van empaperar, mai millor dit, per fer una cosa que també fa El Corte Inglés que és obrir els diumenges”, va ironitzar.
Seguint el relat, es preguntava: “Ens deien que provocàvem un ‘greu perjudici a l’interès general’ si obríem, però no sé en què pot perjudicar. Potser al ser diners públics, si vaig al lavabo i tiro la cadena estaré malversant fons públics”.
Unitat pel referèndum
Tant ell com Nuet van lligar-ho amb la unitat. “Molesta un equip de govern plural on independentistes i no independentistes treballem junts”, afirmava Téllez. I Nuet, que es va considerar demòcrata però no independentista, va apuntar: “si els demòcrates i els independentistes anem junts, tenim una majoria imparable. Per això intenten que l’espai polític dels comuns no es mescli amb JxSí i la CUP”, va assegurar.
De cara al futur, la resposta serà “al carrer, igual que on va començar”, segons Téllez. Per Simó, amb “mobilització popular ben treballada, i sent escrupolosos democràticament”. Nuet creu que la resposta és en la unitat del Pacte pel Referèndum (al qual Molins de Rei s’acaba de sumar): “No fem política de curta volada. Ara és el moment del referèndum. Després ja ens presentarem amb diferents sigles”.
En el seu cas seria amb el partit que estan creant els comuns. L’objectiu a l’hora de crear-lo és “construir la Catalunya d’un sol poble, com deia el PSUC”, segons Nuet. “No podem permetre que davant la por a l’independentisme la gent torni a votar en massa PP i C’s. Per això creem els comuns, per unir independentistes i no independentistes”, va assegurar sobre un partit que encara no està definit.
Caldrà, sobretot “respecte i no insultar ningú”, va dir Rigau. Amb el seu exemple va animar a seguir lluitant a la gent que està desanimada: “Quan la gent diu que està cansada, jo els dic: ‘Suposo que no en deus estar més que jo, no?'”, va explicar.
