L’obra, nascuda durant la pandèmia de la covid, recull poemes escrits al llarg de diversos anys i proposa un recorregut pels “colors de la vida”. Conté un recull de poemes sobre l’amistat, l’amor, la natura o les crisis personals i socials, escrits amb un llenguatge senzill i proper per apropar la poesia a tots els lectors. La presentació és l’11 de març als baixos del Molí.
Donar forma literària a les vivències, les emocions i les reflexions acumulades al llarg dels anys és l’objectiu que ha portat Josep Janés a publicar Colors del camí, el seu nou llibre de poesia. L’obra, editada per Stoneberg, es presentarà aquest dimecres 11 de març a dos quarts de vuit als baixos del Molí, en el marc de la inauguració de l’onzena edició de la Setmana de Poesia a les Cases. Janés, qui va ser alcalde de Molins de Rei entre 1991 i 2002 i que anteriorment havia exercit com a professor i director de l’institut Lluís de Requesens, escriu poesia com “una manera personal de canalitzar les meves idees i la meva creativitat”. Una afició que, de fet “ja he plasmat en altres llibres” i que ara es materialitza un cop més amb la publicació del seu darrer llibre “fins ara”.
L’obra recull una selecció de poemes escrits al llarg de diversos anys, en què l’autor ha anat reflectint diferents moments i sensacions de la vida quotidiana. Segons explica Janés a Viu Molins de Rei, alguns textos evoquen experiències positives, com l’amistat, l’amor o la contemplació d’un paisatge, mentre que d’altres aborden situacions més complexes, com les crisis familiars o les dificultats que pot travessar un país. El ‘camí’ que dona títol al llibre és així una metàfora de la vida i dels seus matisos. “Quan parlem dels colors del camí, parlem dels colors de la vida”, explica Janés. De fet, en el seu llibre escriu: “Pensant en el camí com a metàfora de l’itinerari vital i plenament conscient que la vida de qualsevol ésser humà està farcida d’anècdotes (…) és més que probable que de la infància a la vellesa n’aniran passant de tots colors”. I no es pot definir millor el contingut d’aquestes pàgines i d’aquests poemes.
Biòleg de formació, Janés defensa una poesia senzilla i accessible. Segons explica, sovint es percep aquest gènere com “una disciplina difícil”, una idea que compara amb la percepció que molta gent té de les matemàtiques. Per això, en les seves poesies, aposta pel vers lliure, amb un llenguatge senzill i quotidià, amb l’objectiu que la lectura no es converteixi en un exercici frustrant, sinó que “sigui una experiència perquè les persones que s’introdueixen a la poesia puguin gaudir-la”. Per a l’autor, de fet, la poesia és també una forma de llibertat creativa que permet expressar emocions i pensaments sense filtres, i que, amb el pas del temps, “t’adones que acaba revelant molts aspectes personals del moment en què l’estàs escrivint”.
Un llibre nascut durant la pandèmia
El confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19 va ser el punt de partida que va acabar donant forma a Colors del Camí. Durant aquells mesos de confinament, Josep Janés va començar a revisar textos i poemes que havia escrit al llarg dels anys. “No podia sortir ni anar enlloc. Mirava la televisió, però m’avorria, internet tampoc em satisfeia”, recorda. Davant d’aquella situació, va decidir remenar papers antics fins a omplir una taula amb diferents piles de poemes de diferents temàtiques. “Vaig fer una pila de poesia social, una altra de natura, una altra sobre la vida i així amb totes”, explica. D’allò va sorgir la idea d’ordenar els textos al voltant d’un fil conductor, que van ser els colors de la vida. “Reflexionant vaig veure que d’aquí podia sortir un llibre”, explica. El projecte es va completar amb altres poemes escrits durant aquells mesos i també amb fotografies. Finalment, el va enviar a un editorial que, després de rebre la proposta completa, va decidir publicar-lo. “En quinze dies em van dir que sí, que ho publicarien”, afirma.
Janés també ha explicat que la relació que té el públic amb la poesia, és molt diferent que amb la narrativa. “Una novel·la, si t’agafa, et manté enganxat fins al final perquè et dona tota una història, com una sèrie”, explica. En canvi, la poesia funciona d’una altra manera, ja que “cada poema és un món en si mateix, cada poema és com una novel·la curta”. Per això diu que la lectura poètica necessita un altre ritme. “La poesia ofereix píndoles petites, que has de llegir a poc a poc. No es pot devorar com una novel·la; cal llegir-la a trossets, durant setmanes o mesos”, diu. De fet, explica que amb el temps, els mateixos versos poden adquirir nous significats, ja que “quan la tornes a llegir anys després, descobreixes coses que abans no havies entès”.
En aquest sentit, Janés opta per escriure en vers lliure. De fet, afirma que el vers lliure “em permet treballar amb un llenguatge més proper i quotidià, amb un llenguatge més col·loquial”. Aquesta voluntat d’apropar la poesia a la gent és, segons Janés, una de les claus de ‘Colors del camí’, que precisament el que busca és ser un tipus de poesia “entenedora i accessible” per a tots els lectors.
Aficionat a la poesia des de jove
L’interès de Josep Janés per la poesia es remunta als anys de joventut, quan estudiava el Batxillerat. “No és gaire original dir que vaig interessar-me mentre estudiava, però és la veritat”, admet. En aquella època, explica, els professors els feien conèixer poetes en llengua espanyola, tot i que molts textos “arribaven censurats pel règim”. Més endavant, a la universitat, el contacte amb grups antifranquistes li va obrir la porta a altres autors espanyols i llatinoamericans, com Antonio Machado o Pablo Neruda.
Amb el temps, Janés va continuar ampliant les seves lectures i va descobrir també la poesia d’autors internacionals que es van acabar convertint en referents personals. Cita noms com Wislawa Szymborska, Robert Frost o Seamus Heaney. La seva carrera professional ha estat vinculada sobretot a la docència, però la poesia sempre l’ha acompanyat. Ara, amb la publicació de Colors del camí, afirma que el seu desig és “que a qui li arribi, que el gaudeixi una estoneta de la poesia i de la lectura també”.
