Montse Artés Cornellas és ceramista i graduada en arts aplicades per l’Escola Llotja de Barcelona. Combina la seva creació pròpia amb els tallers i les exposicions. També amb altres mostres de fotoceràmica, serigrafia, joieria o esmalts.
Quin creus que és l’origen de la teva fascinació per la ceràmica?
No tinc un punt d’inflexió clar, sempre m’ha agradat treballar amb les mans, tocar les coses, els materials, les textures. Sí que recordo que de petita m’agradava molt jugar al sorral, crear espais, inundar-los d’aigua… De més gran vaig descobrir el fang, suposo que a l’escola, i quan vaig acabar la primària volia estudiar arts i oficis. Però no va ser fins uns anys més tard que ho vaig fer, i un cop vaig començar a treballar amb el fang ja no he pogut parar. La ceràmica té un gran ventall de possibilitats, cada cosa que proves, que fas, t’obre un munt de noves possibilitats.
Però crec que la meva màxima vinculació amb la ceràmica prové del tacte, tant a l´hora de crear una peça com un cop acabada.
Com valores la teva experiència com a pedagoga?
Molt enriquidora. Cada dia aprens alguna cosa nova. Ensenyar sempre és una carretera de dos sentits. I tot i que faig classes a nens i nenes des de fa 15 anys sempre hi ha alguna cosa sorprenent, alguna cosa que et cal mirar de nou, una idea que t’has de repensar, és una manera de tenir actiu el cap constantment. Buscar noves fòrmules, noves propostes per explicar el que ja portes un munt de temps explicant. Quan faig classes m’agrada molt incentivar la creativitat i que l’alumne experimenti sensacions, i posi paraules a allò que estem fent.
En quina tendència o tècnica ceràmica t’identifiques més?
A nivell d’obra pròpia m’inclino molt cap a la ceràmica escultòrica, m’agrada explicar històries a través de les peces que faig. Sempre hi ha alguna cosa més enllà de cada obra, ja sigui una sola peça o una instal·lació. De fet he descobert que crear instal·lacions amb ceràmica m’encanta, tot i que sovint em porta més mals de cap que no pas fer una sola peça, i deixar-la sobre una peana. Però disfruto més, em fa repensar l’obra, la seva instal·lació, els anclatges. Són projectes llargs però madurats.
Aquests dies has finalitzat el projecte del mural de commemoració dels cinquanta anys de l’escola Alzina. Què t’ha representat aquest procés?
El projecte del mural ceràmic de l’escola Alzina ha estat fantàstic. A finals del curs passat l’escola em va dir que pensés alguna cosa per fer l’any següent en motiu del 50è aniversari del centre. I els hi vaig fer la proposta de fer un mural participatiu, un projecte del centre, on tothom de l’escola en fes un tros. Així que durant gairebé tres mesos he estat a l’escola treballant el fang amb tots els nens i les nenes, des de P3 a 6è, i tothom ha fet una part del mural. Però volia anar una mica més enllà i també vaig fer participar a l’equip dels mestres, a tot el personal no docent del centre, els pares…Ha estat genial! I per acabar, el dia de la inauguració es podia deixar una empremta del que serà el marc d’aquest mural.
Creus que la ceràmica, en general, està prou considerada com a forma artística?
[pullquote]”la ceràmica sempre està lligada al seu origen, principalment el funcional”[/pullquote]
Crec que la ceràmica sempre està lligada al seu origen, principalment el funcional. Però cada cop hi ha més artistes que l’utilitzen. Gràcies a la versatilitat del material i de les seves possibilitats cada vegada més es veuen treballs en ceràmica aplicada a l’escultura, a l’arquitectura, al teatre, la dansa…
En quins projectes, idees o properes exposicions estàs treballant?
Doncs ara em toca tornar al taller a reprendre un parell de propostes que fa un temps em ronden pel cap. Són projectes d’aquests llargs, que et comentava, i els hi dono moltes voltes, i penso com serà la instal·lació, un cop realizada. Estic treballant en un tema de la memòria històrica que em ve molt de gust fer. I també un altre sobre les migracions. Seguir treballant, dia rere dia
