El consistori destina 6.500 euros a reparar la teulada i posar reixes a les portes de l’ermita del segle XI de Sant Pere de Romaní. És propietat privada però estan tancant un acord per comprar-la.
Feia mesos que els Amics del Museu i l’Associació de Veïns de la Riera Bonet alertaven del mal estat de l’ermita de Sant Pere de Romaní, un dels pocs edificis de Molins de Rei declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat. Aquest edifici d’estil romànic, desconegut per a molts, és enmig del Parc Natural de Collserola, a prop del barri de la Riera Bonet. És més conegut pels excursionistes, i més encara per molts joves que aprofiten que no hi ha cap mena de tanca o porta a l’accés per fer-hi festes. Fins fa poc, encara hi havien les restes d’una foguera a dins i fins i tot envasos de preservatius. Encara ara es pot llegir a l’absis un enigmàtic «Hola gent».
Això, als ulls dels més inexperts. Però, vist pels tècnics, hi ha un possible problema que encara seria més greu: una esquerda que recorre el mig de l’ermita, des de la finestra fins gairebé tot el sostre. «És una esquerda longitudinal, que podria indicar que les parets s’estan obrint», explica l’arquitecte municipal, Joan Llunell. Si fos així, l’edifici tindria un problema estructural greu i estaria en perill. Tot i que matisa que «seria més alarmant en un edifici recent», sí que seria preocupant si es té en compte que la coberta estava plena de plantes -que l’Ajuntament està fent netejar-, i poden provocar entrades d’aigua i humitats que fossin la causa de l’obertura. Unes taques blanques a dins, al sostre, semblen confirmar-ho.
Actuacions d’urgència
Per evitar mals majors, l’Ajuntament ha començat a fer actuacions «d’urgència», segons el regidor de Cultura, Xavi Paz (PSC). És el que reclamava una passejada organitzada entre els Amics del Museu i l’AV Riera Bonet l’octubre passat, tot i que el govern assegura que ja tenia previst fer-ho anteriorment. Han començat per la més senzilla: recollir la brossa de l’interior i, sobretot, netejar les plantes de la teulada. Així s’evita que el forat es faci més gran. Després, s’impermeabilitzarà la coberta i es segellaran les esquerdes. D’aquí uns mesos es tornarà a mirar si les esquerdes han tornat a aparèixer o no. Si tornessin, voldria dir que sí que hi ha problemes estructurals més greus, i llavors es miraria què cal fer.
D’altra banda, es tancaran els accessos a l’ermita. On hi hauria d’haver les portes, ara hi ha simplement forats. Es posaran reixes a totes les obertures, que es puguin obrir amb clau si fos necessari. Alhora, es reconstruirà l’arc de la porta principal de l’ermita en si -hi ha una torre annexa posterior que també hi dóna accés-. L’arc es va desfer als anys 80, quan l’Escola Taller -que es dedicava a ensenyar construcció rehabilitant edificis- va treure un afegit de maó que no era original per veure si trobaven l’arc original. Les pedres que van treure porten des dels anys 80 sense recol·locar, i ara es refarà l’arc de maó. Així s’evitarà que algú es pugui colar per dalt tot i haver posat la reixa.
L’Ajuntament comprarà l’ermita
Aquestes obres costaran 6.500 euros a càrrec dels pressupostos municipals. L’edifici és propietat particular, però l’Ajuntament està tancant un acord per comprar-lo. Segons el que està previst, el municipi pagarà 25.000 euros -amb partida pressupostària ja assignada- per comprar el terreny al voltant de l’ermita, i la propietat cedirà, a canvi, l’edifici de l’ermita en si gratuïtament. «Hi ha molt bona predisposició de la propietat i ja tenim signat el preacord, però estem encallats en els tràmits burocràtics», explica l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC).
El motiu de la compra no és només el «valor símbolic que té», sinó que el fet que sigui propietat privada «limita molt les actuacions que s’hi poden fer», assegura Casals, recordant els problemes que hi ha hagut per tirar endavant les actuacions de manteniment que volen fer ara. El regidor de Cultura afirma: «No fem això per quedar-nos aquí. Un cop comprada, volem emprendre actuacions de rehabilitació més importants».
Tot i que el govern no ha concretat el pressupost ni el termini -i tampoc els detalls- d’aquesta actuació més seriosa, Paz va apuntar com a model a seguir el Castellciuró. Un edifici que ja es troba molt derruït, però que inclou una zona de pícnic i un cartell explicatiu de la història de la torre. Casals proposava: «Volem que sigui un punt perquè en puguem gaudir més tots els molinencs, i que actuï com a porta d’entrada a Collserola».
Sí que tenen clara la intenció d’arreglar els camins d’accés, tant seguint els camins de connexió a peu amb el barri de la Riera Bonet com arreglant la pista d’accés perquè hi puguin passar els vehicles d’emergència. També està clar que recuperar l’ermita per al culte catòlic, com s’ha fet amb Santa Creu d’Olorda, no entra dins els plans.
En plena tramitació d’un catàleg de patrimoni per definir quins edificis s’han de preservar, l’actuació s’emmarca, segons Paz en la voluntat de «dignificar, recuperar i embellir el nostre patrimoni arquitectònic». Recordant la rehabilitació en marxa de la fàbrica del Molí (del segle XIX) per posar-hi la biblioteca, el projecte per rehabilitar la façana del Palau dels Requesens (del segle XV) i aquesta actuació, en un edifici del segle XI, afirma: «A vegades es llencen comentaris molt a la lleugera dient que no hem fet prou per preservar el patrimoni. Els fets són que estem fent una línia d’actuacions en diferents edificis històrics d’èpoques que abasten tota la història de Molins de Rei». Casals afegeix que el període de govern de CDC-PSC ha estat «quan més edificis s’han recuperat», recordant, malgrat tot, dues actuacions fetes per governs anteriors: Ca n’Ametller i la Federació Obrera.
Imatges del mes d’octubre, prèvies a l’actuació que s’acaba d’iniciar:
