Contingut patrocinat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Des de recollir i transformar els excedents del Parc Agrari en melmelades i conserves vegetals, passant per l’agricultura de precisió amb drons i la impressió de pasta amb impressores 3D: les idees de futur per al sector agroalimentari que s’estan fent en municipis de l’entorn de Molins de Rei i l’àrea metropolitana.
El passat 14 de desembre l’AMB va organitzar juntament amb la Fundació Fòrum Ambiental la jornada ‘Ecoinnovació en el sector agroalimentari: reptes i oportunitats per a la competitivitat econòmica metropolitana’.
A la jornada hi van participar més de 80 experts i emprenedors que van presentar les seves estratègies en el sector agroalimentari per tal de millorar la salut, tant dels ciutadans com del medi ambient, a banda de contribuir al desenvolupament social i econòmic.
Segons l’estudi ‘Sector alimentario: tendencias en ecoinnovación’, la producció agrícola mundial s’ha triplicat entre 1960 i 2015 com a conseqüència de l’augment de població i la millora de la tecnologia, i el sector de l’alimentació s’ha globalitzat i industrialitzat, incrementant-se el consum d’aliments processats, preparats i envasats. Aquest augment comporta uns riscos que cal evitar adoptant dinàmiques de l’economia circular.
Els principals problemes a nivell ambiental
- Gran consumidor de recursos: El sector agroalimentari utilitza un terç de tota l’energia disponible a nivell mundial, i d’aquesta, només un 25% es destina a la producció d’aliments. La resta es dedica al processament, l’envasat i la distribució. A més, un 85% de tota l’aigua dolça consumida per l’ésser humà és per al rec de conreus, i un 33% de tota la terra cultivada ho està de forma poc sostenible, causant unes pèrdues de 310.000 milions de dòlars anuals.
- Gran contribució al canvi climàtic: el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen del sector agroalimentari. Produir 1kg de carn de boví n’emet la mateixa quantitat que viatjar 257km en cotxe.
- Generació de residus: els aliments malbaratats a nivell mundial se situen en un 33% de la producció total, un 80% de les empreses alimentàries envasen els seus productes, augmentant així la producció de residus.
- A banda, també està esdevenint un problema l’ús generalitzat de pesticides químics i antibiòtics, que acaben perjudicant la salut de l’ecosistema i de les persones.
Millorant la salut del planeta: idees innovadores
Durant la jornada s’han exposat diverses iniciatives que ajuden a revertir la situació per mitjà de pràctiques sostenibles dins del territori metropolità.
Per exemple, l’associació Espigoladors es dedica a recuperar excedents agrícoles, molts d’ells provinents del Parc Agrari del Baix Llobregat, que són recollits i transformats en productes com melmelades i conserves vegetals, sota la marca Es Im-perfect. Aquest són perfectament vàlids a nivell nutricional i gastronòmic. Amb aquesta iniciativa s’evita el malbaratament d’una gran quantitat d’aliments. L’associació dona una part dels aliments recuperats a entitats benèfiques, públiques i privades, de distribució d’aliments per a persones en situació vulnerable.
Un altre dels casos exposats és el de l’empresa Hemav. Impulsora de la denominada “agricultura de precisió”, ha aplicat les últimes tecnologies al conreu d’aliments. Mitjançant l’ús de drons, per exemple, és possible digitalitzar una parcel·la de cultiu, de manera que el productor té una radiografia constant de l’estat del camp, la qual cosa li permet regar i fertilitzar selectivament, estalviant una gran quantitat d’aigua al medi.
Encara un altre cas d’èxit és el de l’empresa Aquapioneers, que desenvolupa solucions per generar els aliments a la pròpia llar. Així, ha ideat un aquari i un petit hort que se serveixen l’un de l’altre per sobreviure; les plantes purifiquen l’aigua i els peixos, al seu torn, fertilitzen les plantes amb el seu rebuig.
Totes aquestes iniciatives i fins a 45 més han quedat plasmades a l’estudi impulsat per l’AMB, en la qual també hi figuren projectes de grans empreses com Nestlé i Danone. Així, des de noves tecnologies com la impressió de pasta amb impressores 3D per a fer-la més fàcilment empaquetable fins a la fabricació d’envasos d’aliments a partir del rebuig d’aquests propis aliments, formen part de les noves estratègies per assegurar, dins del territori metropolità, un desenvolupament tant social -assegurar una bona alimentació-, com mediambiental -evitar l’excés en el consum d’energia i la generació de residus- com econòmic -fomentar la competitivitat del sector agroalimentari i evitar les grans pèrdues causades pel malbaratament-.
