La Fira d’Economia Social i Cooperativa s’ha estrenat en forma d’un únic estand comú per a tots els participants. Els membres d’algunes entitats hi eren personalment en franges horàries concretes. Els costava cridar l’atenció dels visitants però en canvi els ha servit per fer vincles entre ells.
Una de les novetats de la Fira de la Candelera d’aquest any era la nova Fira d’Economia Social i Cooperativa, fruit del pacte de govern signat a finals de novembre. Tot i anomenar-se ‘Fira’, era un estand més del passeig del Terraplè, enmig de la Fira Comercial i de l’Automòbil. Fins a dotze entitats hi eren presents, però no personalment sinó a través d’unes caixes col·locades per l’estand amb tríptics sobre els serveis que ofereix cada entitat. També hi havia membres d’algunes entitats per explicar-se de primera mà, però era en franges concretes i no ho van fer totes.
Teòricament havien de divulgar empreses de Molins de Rei i el Baix Llobregat, però també n’hi ha acabat havent d’altres amb àmbits d’actuació més general, com ara la banca ètica Coop57 i Caixa d’Enginyers, o un nou diari «cooperatiu, d’esquerres i feminista» enfocat als Països Catalans: Jornada.
Ser més atractius
En canvi, en el cas d’Ecom, té seu a Barcelona, però actua a Molins de Rei. És una entitat que connecta les empreses i les persones amb discapacitat física perquè trobin feina. Són presents al Centre Joan García Nieto de Molins de Rei, on ofereixen un servei d’inserció laboral juntament amb assessorament a empreses sobre temes com les bonificacions. «Hi ha molt desconeixement», afirma a Viu Molins de Rei Mireia Martínez, responsable d’inclusió laboral d’Ecom, que va ser una de les entitats que va venir en persona.
Valora haver tingut aquesta oportunitat per donar-se a conèixer, però creu que costava que els passejants s’hi fixessin i pocs entraven a mirar. «S’haurien de buscar maneres de ser més atractius i captar més l’atenció de la gent», proposa, pensant en futures edicions. I si bé no han estat molts els que s’hagin acostat, no només amb ells sinó també amb les altres entitats, el millor record que s’emporta és que estar allà li ha servit per fer vincles amb els membres de les altres entitats participants. No ho sabia, però també era un objectiu que tenia la creació d’aquest espai.
Fer fires com aquesta no és nou. En el cas d’Ecom, fa poc van ser a la Fira Avícola del Prat en un espai semblant. A diferència d’allà, valora que a Molins de Rei hi hagués una persona present tota l’estona que donava informació de totes les entitats i també del cooperativisme en general.
L’encarregada era una assessora de petites i mitjanes empreses, Marieke van der Berg. Afirma que el que més li han estat preguntant era el funcionament de les cooperatives en si: «N’hi havia molts que ja estaven interessats, buscant un nou sistema de fer les coses, diferents de la SL», assegura. I una altra pregunta sorprenentment recurrent: com funcionen els bitcoins. Anotava les dades de totes les persones que li demanaven informació. El dia que va anar bé la fira, dissabte, van ser 12 persones.
Cooperatives molinenques
L’espai va donar a conèixer que a Molins de Rei també hi ha cooperatives, i algunes amb molt de temps funcionant. La impremta La Comercial explicava en un tríptic que porta 70 anys imprimint i 31 com a cooperativa. I fa 36 anys que es va crear la cooperativa de mestres El Cargol, fundada el 1982. També hi havia Grup Esem, una cooperativa multisectorial.
Alhora, es podien conèixer entitats del Baix Llobregat. La cooperativa Eines, de Vallirana, explicava que vol «donar resposta a les necessitats socials, educatives i/o formatives, tant de joves com d’adults». Des del Prat venia la cooperativa Coopgros, que realitza imatgeria festiva, i Delta, especialitzada en infància i família. De Sant Feliu venia Espai Garbuix, que ofereix serveis també per a infants. I de Cornellà, Laboratorio Electrotécnico, un fabricant de materials elèctrics que funciona, també, com a cooperativa.
Dissabte, vaig passar davant l’estand d’aquesta fira amb un home, el meu acompanyant; no vam fer cap pregunta però vam mirar quines cooperatives hi eren pressents, una persona del diari Jornada ens va facilitar informació del seu mitjà i en acabar la persona encarregada de recollir dades es va adreçar al meu company per demanar-li les dades. Com a professional de la promoció de la igualtat de gènere, vaig trobar que l’actitud d’adreçar-se només a l’home (tant la persona de Jornada com la recollidora de dades) era una actitud androcèntrica, quelcom que en una fira d’aquestes característiques, NO s’hauria de donar, però el cas és que va ser així, de les dues, la persona que més interès tenia per la fira era jo, de fet passejant, li vaig dir al meu company que volia apropar-m’hi, i l’experiència va ser aquesta. Conclusió: l’Ajuntament de Molins de Rei continua fent malament els deures en matèria d’igualtat d’oportunitats, cosa que no sorprèn a aquesta part.