La historiadora molinenca fa una incursió en la novel·la històrica i la lectura fàcil amb ‘Avui per tu, demà per mi’, explicant la vida al front de guerra del seu pare, Miquel Tribó, mestre de la República convertit en professor de les escoles nacionals de Molins de Rei durant el franquisme. Fa un cant a la fraternitat entre bàndols ficcionant un pacte d’ajuda mútua que hauria subscrit Tribó com a soldat republicà amb un soldat franquista.
Miquel Tribó és conegut a Molins de Rei per haver estat el professor de molts molinencs entre el 1958 i el 1973 en l’única escola pública que hi havia al municipi: l’escola el Palau, antigament Alfons XIII, i coneguda llavors com ‘les nacionals’. Va ser professor d’una escola pública durant el franquisme, i se’l podria veure com una persona afí al règim. Tot i això, el llibre ‘Avui per tu, demà per mi’, dibuixa una persona ben diferent: “un pastor, mestre i soldat de la Segona República”, segons ho descriu l’autora en el llibre.
Novel·la en forma de lectura fàcil
L’ha escrit la seva filla, Gemma Tribó, doctora en història contemporània i professora de didàctica de la història. Abandona els textos assagístics i acadèmics per endinsar-se en la novel·la històrica, però amb un component molt diferent que lliga completament amb la didàctica: està escrit en lectura fàcil. Les frases són molt curtes, amb una idea per cada línia -per això sembla que estigui escrit en forma de poema-, i amb una estructura senzilla. Això permet acostar el text a joves i grans, així com persones amb dificultats per llegir o de comprensió. A la resta de persones, els suposarà una lectura més senzilla i ràpida.
Igual com tantes i tantes persones que van patir la guerra, les penúries que va passar Miquel Tribó al front -incloent ser un pres de guerra- ja són dignes d’una novel·la. De fet, ja ho tenia escrita com un llibre a part. Però per fer aquest llibre, que va sorgir d’una proposta casual de l’editorial ‘La mar de fàcil’ especialitzada en aquests textos, l’autora va més enllà i hi afegeix la història de Joaquim Vidal, un soldat franquista de Salou. El personatge és inventat però es basa en fets reals.
[pullquote][Si et fas soci de Viu Molins de Rei entraràs al sorteig d’un exemplar d’‘Avui per tu, demà per mi’][/pullquote]
Pacte entre un franquista i un republicà
El centre del relat és el pacte a la recíproca que subscriuen les famílies de cadascun dels dos soldats. El fet real és que la casa de la família de Tribó, originària de Gerb (la Noguera), va ser convertida en hospital i allà la seva àvia, que es dedicava a cuidar els malalts, va subscriure un pacte amb un soldat a qui cuidava. “Era un pacte de solidaritat entre gent pobra on es comprometien a ajudar-se per sobreviure”, explica Tribó a Viu Molins de Rei. És a dir, com que la família de Tribó va ajudar el soldat quan estava malalt, es comprometien a tornar-li el favor més endavant.
La família creia que aquest soldat era franquista. Però com a historiadora que és, tot el que hi ha al llibre ho ha documentat. Investigant sobre aquest soldat, originari de Salou, va descobrir que no era franquista sinó republicà. Aquesta és l’única llicència que s’ha pres en el llibre: diu que l’altre soldat era franquista. Això permet transmetre el missatge central de fraternitat, de que les dues famílies decideixen ajudar-se pel fet de ser pobres independentment de la seva ideologia.
“Permet fer educació per la pau, promoure la reconciliació, superar el nostre bagatge ideològic i comportar-se humanament”, afirma l’autora. “Ser franquista no vol dir ser mala persona”, assegura. També considera que és una manera de mostrar que la guerra a qui va afectar més no va ser a uns o altres sinó a tota la societat: “El cop d’estat el provoquen els militars però les conseqüències de crueltat, destrucció i violència les viu tothom i destrueixen la societat”.
També vol mostrar que “hi ha moments de llum en la foscor de la destrucció”. Creu que “malgrat la capacitat destructiva hi ha moments de solidaritat i positius”, com aquest pacte que van segellar dues persones de bàndols contraris però que estaven unides per ser persones pobres afectades per la guerra. “Hem estudiat la part militar, econòmica i política de la guerra, però no tant la part social i humana, i sobretot les relacions humanes positives i de solidaritat que van fer aflorar”, reflexiona Tribó.
La historiadora va anar fins a Salou per intentar trobar la família d’aquest soldat però li va ser impossible trobar més informació perquè ja no quedaven familiars que li poguessin explicar la seva vida. Per això s’ha acabat inventant el nom (Joaquim Vidal) i ficciona totalment el recorregut que fa el personatge però basant-se en tot moment en documentació sobre els fets i escenaris dels quals parla. Narra des de la vida dels pescadors a principis de segle a Salou, passant per la guerra a Sant Feliu de Guíxols, o els emboscats que s’amagaven al bosc per no ser trobats després de ser desertors del front de guerra. Tot i que el personatge no sigui real, és una forma d’aprendre sobre la Guerra Civil a través d’en Joaquim.
Pagès, mestre, soldat i pres de guerra
El llibre té dues parts: una dedicada a Miquel Tribó i l’altra dedicada a Joaquim Vidal. En el cas de Miquel Tribó sí que està tot documentat, basant-se en el que li va explicar el seu pare però corroborant-ho amb documents, molts d’ells guardats per ell mateix, i que estan reproduïts en el mateix llibre.
Relata la part inicial de la seva vida: des que va néixer fins que es va casar amb Dolors Traveria, també mestra, i van començar a fer de professors a la Cerdanya i el Ripollès. Explica el seu esforç per aconseguir ser mestre quan no havia estat escolaritzat perquè la família el volia destinar a fer de pastor. També com durant la República va col·laborar amb el Comitè del poble, el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i, sobretot, a la delegació a Balaguer del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), treballant perquè cap nen es quedés sense anar a escola en una època en què molts no hi anaven i durant la guerra va empitjorar.
Després va anar al front, va lluitar a la batalla de Terol i va acabar sent un pres de guerra a Pamplona i Miranda de Ebro. Un cop va aconseguir alliberar-se va ser quan va anar a Salou a buscar la família d’en Joaquim, que el va ajudar donant-li una feina al camp. Després de la guerra va tornar a fer de mestre, i per això, tot i que anteriorment havia mostrat clarament el seu compromís amb la República, va haver de renegar-ne i mostrar la seva adscripció al règim per poder obtenir la plaça.
[Si vols que fem més continguts com aquests, fes-te soci de Viu Molins de Rei. Ens ajudaràs a seguir endavant i participaràs en el sorteig del llibre ‘Avui per tu, demà per mi’, entre altres avantatges.]
Més comentat 2