La doctora en història Gemma Tribó ha mort a causa d’un accident als 72 anys. Els seus treballs sobre com els professors han d’ensenyar història tenien un gran reconeixement, i al mateix temps va fer molta recerca històrica de Molins de Rei i el Baix Llobregat. Imprimia la seva consciència social d’esquerres als seus estudis, amb un interès especial en la memòria democràtica.
Divulgar: que el coneixement arribi a tothom. Aquest era, probablement, un dels objectius a tota hora de Gemma Tribó Traveria (Manlleu, 1951 – Molins de Rei, 2023). Ella va dedicar-se durant 36 anys (del 1977 al 2013) a la formació inicial dels mestres a la Universitat de Barcelona (UB), i va ser degana de la Facultat d’Educació de l’any 2000 al 2008. L’article acadèmic ‘El nuevo perfil profesional de los profesores de secundaria‘ (2008), precisament sobre aquesta formació inicial de mestres, acumula 218 cites acadèmiques.
Ensenyar a ensenyar
Però, més concretament, es va especialitzar en didàctica de la història. O sigui, maneres de fer que els professors ensenyin millor la història. I ho va plasmar en el llibre ‘Enseñar a pensar históricamente: los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia‘ (2005), que té 110 cites acadèmiques. Allà es poden veure alguns dels seus plantejaments: l’autora “fa servir el mètode d’investigació de l’historiador com a estratègia didàctica per a una educació que motivi la llibertat i el qüestionament”, descriu el resum del llibre. I una declaració de principis que explica molt bé la manera de pensar de Tribó: “Es pretén ensenyar a pensar en la societat com una realitat dinàmica i s’eviten els adoctrinaments. Es proposa una manera d’entendre la didàctica i els continguts de la Història en les escoles en què la consulta del passat i l’anàlisi del present ajudin a concebre la Història com un instrument per pensar en el futur”.
Un altre exemple del seu interès en fer que el coneixement arribi a tots el trobem més recentment, en la novel·la històrica ‘Avui per tu, demà per mi’ (2018), en què el protagonista era el seu pare, Miquel Tribó, mestre de la República que va acabar sent professor de les escoles nacionals de Molins de Rei des del 1958 fins al 1973. Per una vegada, va canviar els textos acadèmics per la novel·la i així fer un relat més entenedor, i a sobre ho va fer en forma de lectura fàcil, un format amb frases curtes pensat per acostar els textos a joves, grans i persones amb dificultats per llegir o de comprensió.
Per entendre aquest interès en l’ensenyament cal tenir en compte que venia d’una família de mestres. Va néixer a Manlleu, però de ben petita ja va venir a Molins de Rei. Els seus pares van ser professors de l’Alfons XIII (actual escola El Palau), que llavors estava separada en dues meitats: la mare, Dolors Traveria, mestra de les nenes; el pare, Miquel Tribó, mestre dels nens. Un interès que els pares també van encomanar a la seva germana Mercè, que també va ser mestra, i que traspua fins i tot a la resta de la família, ja que el seu marit, Carles Martínez Riba, és professor de l’institut Bernat el Ferrer i ha acabat passant a una de les seves filles, que és professora de l’escola La Sínia. L’altra filla és llicenciada en ciències ambientals. Tots, en escoles públiques i a Molins de Rei.
Història amb consciència social
Segur que en la seva obsessió en millorar la forma d’ensenyar hi havia una voluntat de que tothom, vingui d’on vingui, tingui les mateixes oportunitats de poder adquirir els coneixements. I és que la Gemma Tribó tenia molt compromís social. Ho va aplicar sobretot en la seva obra, en què la visió social era sempre molt present, amb un interès especial en temes de Memòria Democràtica més recentment.
Al mateix temps, no s’amagava de les seves idees polítiques. Al contrari: recentment, va presentar-se a les eleccions municipals de Molins de Rei: va anar de número 10 a les llistes de Reviu Molins en Comú del 2019 (i argumentant el seu suport a Gerard Corredera), i de número 13 amb Molins en Comú Podem el 2023. Lluís Carrasco, exregidor d’Iniciativa per Molins de Rei, remarca a Viu Molins de Rei que ja venia d’abans: “Sempre s’ha implicat en la política, però mai en llocs destacats, sempre de manera discreta i alhora rigorosa, igual com ho era ella”, afirma. D’ella en destaca que ha portat “generositat i treball intel·lectual” i el seu caràcter dolç i tranquil: “Fins i tot discutir amb ella era un plaer”.
El seu compromís venia de lluny: “Abans que la política fossin llistes electorals, la Gemma ja era militant antifranquista i compromesa amb el PSUC”, recorda a aquest diari digital Genoveva Català, que va ser regidora d’Iniciativa per Molins de Rei i que actualment és presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL). Justament al CECBLL, Català ha treballat colze a colze amb Tribó, ja que és aquí on ha fet moltes de les seves publicacions de recerca històrica i n’era la secretària de la junta i responsable dels projectes de recerca.
Recuperar la memòria agrícola del Baix Llobregat
Gemma Tribó, als seus 72 anys, seguia totalment activa en la seva activitat de recerca i divulgació històrica, sempre amb vincles al CECBLL. El 2022, va publicar un element cabdal en la seva obra: ‘La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1939)‘. Es tractava de la seva tesi doctoral, presentada inicialment el 1989, i que va resumir en forma de llibre. Hi explicava el pas de l’agricultura tradicional a la capitalista a la comarca, així com la superació de les crisis del mercat del cereal i de la fil·loxera.
La directora del CECBLL, Esther Hachuel, remarca que Tribó era una persona “hiperactiva, supercompromesa, amb capacitat per agafar les regnes d’un projecte i no parar fins que el tiren endavant, de forma seriosa i amb molta energia”. És a dir, si es posava amb una cosa, “no ho agafava de lluny, s’hi implicava al màxim”. La seva mort accidental ha estat tant sobtada, que ha deixat a mitges molts dels projectes que tenien entre mans amb el CECBLL. A causa de l’accident, que la va deixar hospitalitzada fa una setmana, ja s’han anul·lat presentacions del seu llibre que tenia previstes.
Compaginava les xerrades de presentació del llibre amb la preparació de nous treballs. Ara mateix, estava treballant en un llibre sobre la Unió de Pagesos al Baix Llobregat i un altre sobre el Canal de la Dreta del Llobregat, que havien de publicar-se el 2024. Alhora, participava de forma molt activa en la recerca de l’altre tema que li havia interessat darrerament: la Memòria Democràtica, amb ‘Exili i deportació al Baix Llobregat’, juntament amb altres persones. També havia fet per al CECBLL una recerca sobre el cooperativisme agrari que sortirà publicada abans de Nadal en un llibre col·lectiu sobre cooperativisme al Baix Llobregat.
El llibre que preparava sobre el Canal de la Dreta del Llobregat (el que passa per Sant Vicenç dels Horts) era un símil amb la recerca que ja havia fet amb el Canal de la Infanta, que té inici a Molins de Rei. Havia fet xerrades divulgatives i participat en llibres sobre un itinerari històric pel canal (2021) i un altre posant en valor la seva rellevància històrica (2016).
Una aportació rellevant que va fer darrerament va ser la seva implicació en l’exposició sobre el Pont de Carles III o de les Quinze Arcades que es va fer el 2022 al Museu Municipal. “En aquesta exposició el paper de la Gemma Tribó va ser molt rellevant, i hi va saber contextualitzar perfectament la caiguda del pont dins el context històric de l’època”, valora Genoveva Català.
Però les seves publicacions al CECBLL venien de lluny. Havia estat membre de la junta del CECBLL en els seus inicis. Ja el 1999 va rebre el Premi Llorenç Presas de recerca, en reconeixement a tota la seva aportació. I a Molins de Rei, va impulsar la revista ‘Espai de Recerca’, de la qual va ser la primera presidenta. I va ser clau per a la celebració del Congrés “El Baix Llobregat a debat” l’any 2000.
La vetlla serà al tanatori de Molins de Rei del 29 d’octubre a les 18 hores al 30 d’octubre a les 13 hores.
L’acte de comiat serà dilluns, 30 d’octubre, a les 13 hores.
