Jesús Ballaz escriu un llibre per revertir el “gran desconeixement” que hi ha sobre el cristianisme

Amb La música de la fe, l’autor vol donar a conèixer als seus nets la religió cristiana, un dels “elements capitals” en la formació del seu “imaginari simbòlic” i les seves “conviccions morals i ètiques”.

“Molts avis hem tingut relació amb la fe cristiana, però els nostres fills se n’han desmarcat”, explica l’escriptor Jesús Ballaz. El “gran desconeixement” de la religió que hi ha en l’actualitat va ser el detonant que el va portar a escriure La música de la fe.

Ballaz tenia clar que volia que els seus nets i els d’altres coneguessin la religió, un dels “elements capitals” en la formació del seu “imaginari simbòlic” i les seves “conviccions morals i ètiques”.

Després d’escriure durant anys “reflexions” dirigides als seus néts, Ballaz va decidir convertir aquests pensaments en un llibre destinat a un públic jove. “Vaig fer una redacció més distanciada i genèrica, perquè la primera era molt personal”, comenta a Viu Molins de Rei.

La música de la fe segueix la forma de conversa i dona resposta a “afirmacions”, “dubtes” o “expressions genèriques” relacionades amb la religió, segons explica l’escriptor. Inclou 100 entrades dividides temàticament en set capítols. 

Una “eina de reflexió” sobre el cristianisme

L’autor, que ha escrit més d’una quarantena de llibres de narrativa, creu que el llibre és “necessari” perquè posa sobre la taula un tema que està “fora dels cicles de reflexió”. Ballaz vol que l’exemplar esdevingui una “eina de reflexió” sobre un aspecte que ha tingut un “pes històric i ètic molt important”. 

“El cristianisme té un bagatge important, però el relat no ha arribat”, lamenta Ballaz. L’escriptor creu que hi ha un “problema de transmissió fort” cap a les noves generacions. 

La transmissió de la fe religiosa a través de la família “s’ha debilitat”, mentre que cada cop “arriba menys” per agents exteriors com l’escola o els grups polítics. Pel que fa als “simbolismes” que compartim com a societat i als “mitjans de comunicació“, la religió pràcticament ha desaparegut. L’escriptor defensa que trencar amb aquesta “cadena de transmissió de la fe” pot comportar una “pèrdua” potser “irreparable“.

Ballaz admet que estem vivint “un moment de falta de credibilitat de l’Església”, que ell considera que està “lligada a la dreta individualista”. Tot i això, l’escriptor considera que “els valors ètics cristians” continuen presents en la societat. De fet, l’autor apunta que l’espiritualitat es troba en “creixement”, encara que s’ha deslligat de les “tradicions històriques”. “En un món de la cultura del jo, la religió és com a màxim autoajuda”, afirma.

“Si no tens en compte la tradició, estàs bastant perdut”, assegura Ballaz. Segons l’autor, sembla que haguem “renunciat“ una part “molt important del nostre patrimoni cultural i ètic”. Ignorar aquest passat fa que afrontem el futur “amb més desesperança”, segons l’escriptor. “Estem creixent en l’oblit”, lamenta Jesús Ballaz.