Cada 23 d’abril el país viu una jornada de màxima efervescència cultural, on el llibre esdevé protagonista i el sentiment de comunitat surt reforçat i posat en valor. La comarca del Baix Llobregat no és aliena a aquestes dinàmiques. Tota una sèrie d’historiadors i historiadores comarcals han intentat apropar-nos al nostre passat de la manera més clara, entenedora i accessible possible.
No és una feina fàcil fer arribar el passat als nostres veïns i veïnes. En la cultura de la immediatesa digital, qualsevol format que requereixi un temps considerable de consum ja ha de ser molt atractiu perquè sigui llegit. Joves i no tan joves defugen sovint formats com els llibres, vistos en moltes ocasions com una imposició en l’ensenyament obligatori. Aquest context —sempre ha estat present més enllà de l’era digital— no es tradueix en una manca de lectura. Llegim per qualsevol funció: al WhatsApp, a la feina, per comprar o a les xarxes socials. Davant aquest últim exemple de lectura, l’any 2020 vaig provar sort a Instagram per difondre la història del Prat de Llobregat i el delta del Llobregat, una iniciativa que va rebre l’interès de joves i no tan joves que potser no haurien obert mai un llibre d’història.
Davant aquest fenomen, a finals de l’any passat vaig publicar De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d’història pratenca, amb el suport de Tintablava —una associació pratenca que promou la lectura i l’autoria local. Aquesta obra busca democratitzar la història del Prat fent-la amena i accessible a tothom. Traslladem el format breu de les xarxes socials al paper imprès, amb l’acompanyament d’una imatge i unes explicacions sintètiques; sense fugir en cap moment del rigor històric i la metodologia historiogràfica.
Per l’ofici d’historiador, potser la divulgació de la feina feta és el pas més difícil. La nostra funció com a historiadors i historiadores és transmetre el passat de la forma més exacta i entenedora possible, contribuint a posar eines de coneixement que ajudin a entendre els problemes del present. És en aquest punt on l’ofici ha de combatre les notícies falses, discursos populistes i simplificacions interessades que danyen la identitat baixllobregatina i un sentiment de memòria col·lectiva; entre altres riscos.
Per sort, aquest Sant Jordi vam veure obres fruit d’unes recerques històriques —que sovint no donem a conèixer prou durant la seva elaboració— exhaustives i que ens ajuden a conèixer la nostra història comarcal. És el cas del també pratenc Joan Ignasi Salcedo, que va presentar Població i habitatge al Prat de Llobregat (1900-1965), un buidatge exhaustiu de padrons municipals on la immigració i el creixement urbanístic d’aquest poble escenifiquen una escena similar a altres pobles baixllobregatins. Un altre estudi de cas interessant ha estat el monogràfic de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, que ens apropa al nostre passat industrial. Per una visió més col·lectiva considerem d’obligada menció Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido i Joana Llordella o 30 anys sense J. N Garcia Nieto, una visió baixllobregatina d’aquest sindicalista històric.
Aquests llibres no són possibles sense una dedicació de temps i recursos considerable, sovint de manera altruista. Els historiadors i historiadores en moltes ocasions realitzem el nostre ofici sota aquest paraigües de precarietat i qualsevol oportunitat per denunciar aquesta situació cal aprofitar-la. Molts i moltes joves acaben renunciant a la seva vocació historiogràfica per abocar-se a altres camins laborals dels quals no han estat formats. Per aquest motiu, l’obra històrica acostuma a ser escrita per persones més adultes, amb major temps de dedicació i un petit coixí econòmic com ho és la feina estable.
Un cop més reivindiquem el nostre ofici, i fem palesa la importància dels llibres, des dels quals podem generar un debat social i una identitat comarcal que —des del coneixement del passat— puguin afrontar els problemes i mancances de la nostra comarca. No volem deixar passar l’ocasió de recordar dues figures de la història local que ens han deixat aquests darrers anys: Josep Campany Guillot i Gemma Tribó Traveria. Gràcies als seus treballs les noves generacions podran continuar un llegat de recerca històrica que no s’atura.
Pau Rodríguez Cabanach
