Alberto Martínez: “Jesús Rollán va tenir una vida somiada… fins que van arribar els problemes”

El periodista Alberto Martínez és un dels autors del llibre ‘Jesús Rollán Eterno: Vida y muerte de una leyenda’ juntament amb Francisco Ávila. Martínez és una persona molt vinculada a l’esport de Molins de Rei, de fet actualment és directiu del Molins de Rei CF, on també va ser jugador, coordinador i entrenador. Des del 2005 treballa com a redactor al diari As, especialitzant-se en els esports aquàtics. Ha estat als Jocs Olímpics de Londres, Río de Janeiro i Tòquio. Aquest és el seu primer llibre.

Viu Molins de Rei és possible gràcies a una comunitat de socis / subscriptors que fan una petita aportació econòmica. A més, pròximament, tindran accés exclusiu al sorteig d’un exemplar del llibre que protagonitza aquesta entrevista.

Jesús Rollán va ser un jugador de waterpolo espanyol, que jugava de porter. Els seus èxits van començar als anys 90, quan va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Un equip amb grans noms com Manel Estiarte, Pedro García Aguado o el molinenc Sergi Pedrerol. Aquella selecció es va convertir en un dream team, que també va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta i desenes de reconeixements més. Rollán es va haver de retirar al 2004, després dels Jocs Olímpics d’Atenes, per les lesions que arrossegava. Vint mesos després es va suïcidar al balneari Blancafort, un centre de rehabilitació de La Garriga, on l’esportista intentava superar els seus problemes de depressió i drogodependència.

Primer de tot enhorabona, perquè ‘Jesús Rollán Eterno: Vida y muerte de una leyenda’ va sortir el passat 19 de maig i ja va per la segona edició. Com esteu vivint aquesta experiència tu i el Francisco?

Moltes gràcies! Doncs ens sentim molt afortunats, no tant per la venda dels llibres, perquè això no ho pots controlar, sino pel feedback que estem rebent de la família, que van acabar molt contents amb el resultat. I també de la resposta dels excompanys d’en Jesús, que són també protagonistes d’aquesta història Tots ens han dit que han devorat el llibre en pocs dies, o fins i tot en hores, i ens han agraït el reconeixement que per fi té Jesús Rollán amb aquesta biografia; així com la manera amb què hem tractat els temes més complicats, amb molt de carinyo i sensibilitat. Aquest és el major orgull, més enllà de vendre més o menys exemplars.

I quines opinions us estan arribant de persones que no estiguin tan relacionades amb el món del waterpolo, o que no van conèixer estretament a Jesús?

Els que no coneixien tant la seva història, i l’estan sabent gràcies a la lectura del llibre, ens han comentat que s’han quedat amb ganes de saber-ne més. Que la història els hi ha semblat impactant, però que potser els hi hauria agradat que s’aprofundís més en certs aspectes. I no els hi falta raó, perquè nosaltres conscientment hem volgut deixar d’explicar certs detalls que considerem que acabarien desviant l’objectiu de la biografia. Si ens haguéssim recreat en situacions més morboses, en el tema de les drogues, de les parelles sentimentals de Jesús… En definitiva, en aquesta cara B de la història, la gent s’hauria quedat només amb això, i no amb l’esportista. Per això vam decidir que passaríem per sobre d’aquests “bassals”, però sense trepitjar-los del tot.

“Sobre Jesús Rollán ningú mai havia escrit res”

Alberto Martínez, coautor de ‘Jesús Rollán Eterno: Vida y muerte de una leyenda’

Precisament, un dels aspectes que s’ha comentat més sobre el llibre és que certs temes s’han tractat de manera respectuosa, sense entrar en la morbositat. Ha estat molt complicat el fet de no caure en explicar-ho de manera frívola?

Per controlar això, la família ens ha ajudat molt. Ha servit de “termòmetre”, perquè els hi anàvem enviant els capítols -no perquè ens donessin el vist-i-plau, nosaltres manteníem la independència- sinó per conèixer la seva opinió o perquè ens corregissin possibles dades errònies. Quan els vam enviar els capítols més complicats i ens deien que els hi havien encantat i que ho havíem resolt molt bé, ens vam dir a nosaltres mateixos que anàvem pel bon camí. A més, hi ha molts aspectes que no expliquem explícitament però que es poden interpretar. Deixem que sigui el lector el que ho intenti esbrinar; aquesta és en part la gràcia del llibre.

Abans de seguir avançant en l’entrevista, aquesta pregunta és obligada… Per què Jesús Rollán?

La idea va ser del meu company, Paco Ávila, que després dels jocs de Rio de Janeiro em va proposar escriure el llibre. Per què Jesus Rollán? Doncs perquè aquella generació va ser icònica, ho van guanyar tot. Tots coneixem a Manel Estiarte, a Pedro García Aguado…. Però sobre Jesús Rollán, que era l’epicentre d’aquell equip perquè, a part de ser un gran porter era un deu com a persona, ningú mai havia escrit res. Ho vam tenir clar des del primer moment i la família, tot i que al principi van mostrar una mica de recel, finalment també van voler reivindicar i explicar la història de Jesús, que portava tancada en una capsa des de la seva mort el 2006.

I com ha estat l’experiència d’escriure un llibre a quatre mans?

Ha estat un procés molt llarg, cinc anys de feina en total. Al principi el volíem fer més literari, després va agafar un to més periodístic… A l’hora d’escriure, ens vam repartir els capítols, però no alternativament. Cadascú es va encarregar d’una part de la història perquè així tingués continuïtat. El més graciós és que la gent que normalment em llegeix, no saben dir quins capítols ha escrit un i quins l’altre. Així que crec que ho hem resolt força bé.

Potser la gent més jove no coneix aquesta part de la història, però Jesús Rollán va ser un esportista que ho va tenir tot, i també ho va guanyar tot. Què és el que més us va cridar l’atenció de la seva vida com a waterpolista quan vau començar a investigar?

Tothom ens deia que era una persona magnètica, i quan vam començar a indagar en la seva història ens dèiem “vull saber més!”. Ens va atrapar des del principi, perquè quina vida va tenir… Potser el que més ens va sorprendre era la relació que tenia amb els seus companys i, de fet, amb tothom que el va conèixer. No vam trobar a ningú que parlés malament d’ell, tothom tenia anècdotes bones o moments en què Jesús els va ajudar, ja sigui deixant-los la casa, el cotxe, regalant coses. A la selecció i als diferents equips on va estar, també era el primer que acollia als més joves i els integrava. El seu cor era únic, i això és el que més ens va agradar d’ell.

“Sergi Pedrerol és una de les persones que més ens ha ajudat en el procés d’escriptura del llibre”

Alberto Martínez, coautor de ‘Jesús Rollán Eterno: Vida y muerte de una leyenda’

Si escombrem una mica cap a casa, un dels companys de Jesús tant d’equip com de selecció va ser Sergi Pedrerol. Imagino que és una de les moltes persones amb qui us heu entrevistat.

Sí! Hem parlat amb prop de seixanta persones: família, entrenadors, amics, gent de l’esport d’aquella època, periodistes… Sergi Pedrerol és una de les persones que més ens ha ajudat en el procés d’escriptura del llibre, amb ell ens hem trobat unes tres o quatre vegades per parlar. Pedrerol va ser un dels millors amics de Jesús, va compartir equip, el CN Catalunya, des del 1986 al 2001 i a la selecció també van ser companys fins al 2004. En els darrers moments de la seva vida, en Sergi va ser un dels pocs que es va mantenir al costat de Jesús. De fet, quan es va suïcidar a La Garriga, com que gairebé tota la seva família estava a Madrid als primers que van trucar van ser a una cosina seva i a Sergi Pedrerol.

Comentes que heu parlat amb una seixantena de persones, però hi ha hagut algun testimoni que us va impactar més?

Probablement, el de Miki Oca, qui també va tenir una vida molt complicada. Durant l’entrevista amb ell, vam acabar tots tres plorant. Va ser molt emotiu.

Després d’haver escrit el llibre i conèixer més sobre aquesta època i les persones que la van conformar, per què creus que van viure la seva vida així, “al límit”?

Perquè era una altra època. Avui dia, quan els esportistes comencen la seva carrera, entren en un sistema on s’intenta que tinguin una formació acadèmica, se’ls controla en tot moment. Els mètodes antidopatge també han canviat: ara són anàlisis de sang, abans eren d’orina, i a més et poden sorprendre en qualsevol moment a casa teva i fer-te un test. En aquell moment, als joves de la generació de Jesús, els treien de casa seva als 18 anys, els portaven a 600 quilòmetres, ningú controlava si anaven a l’escola o no, podien sortir a les nits… A més, tu com a jove esportista estàs gaudint del teu esport, preparan-te per anar a Barcelona 92, amb diners pel mig…. Perquè els hi van començar a pagar sous molt alts. Van generar un nivell de vida tan alt que, quan tot això es va acabar, no tenien un pla B. Actualment, no es podria donar una situació semblant. Ells van ser víctimes d’un sistema on el més important era l’esportista, no la persona.

Llavors consideres que avui dia no podria passar quelcom semblant?

Impossible. De fet, a l’época en què Jesús es va retirar, al voltant del 2004, van començar a aparèixer programes d’ajuda als esportistes. Fins aquell moment no se’ls havia preparat per la seva retirada i, els esportistes dels anys 80-90, van viure un impacte emocional molt fort. D’un dia per l’altre s’aixequen un matí i no tenen res a fer, la gent no els reconeix pel carrer, ningú els demana entrevistes… És molt dur. Però, per altra banda, ens hem plantejat que si aquesta generació de waterpolistes no hagués tingut tanta llibertat, haurien estat tan bons a la piscina. Perquè no saps mai com hauria anat la història. Era gent que es va acostumar a fer el que li donava la gana, però a l’aigua competien i rendien sempre. Potser si els haguessin controlat més, no haurien estat tan excel·lents, no haurien tingut tanta química com a equip… Mai ho sabrem.

El suïcidi de Jesús Rollán va ser un punt d’inflexió per posar l’atenció en aquest aspecte i treballar per evitar que tornés a succeir un cas com el seu. Però, consideres que avui dia el suïcidi encara és un tema tabú? Sobretot al món de l’esport?

Sens dubte, tot i que potser arran de la pandèmia se n’està parlant més. En aquell moment hi havia la teoria de què, si parlaves de suïcidi, estaves incitant a què la gent se suïcidés. I tot el contrari. De fet, quan Jesús va morir, en Paco Ávila m’explicava que a la redacció els van prohibir fer servir la paraula “suïcidi”. Crec que se n’ha de parlar perquè la gent prengui consciència, perquè avui dia encara és un tabú. També ho era la història de Jesús en si mateixa, però si l’amaguem perquè es va suïcidar o pel tema de les drogues, també obviem la seva grandesa com a esportista. Creiem que la seva història pot servir d’exemple, primer per com va ser la vida d’un dels millors esportistes que ha tingut aquest país, i segon, per saber com evitar una caiguda en picat que el va portar a on el va portar.

Llavors creieu que el vostre llibre, a més d’explicar la història de Jesús Rollán, pot servir d’ajuda per a esportistes joves que es puguin sentir en una situació complicada?

No és per tirar-nos flors, però creiem que és un llibre que hauria de llegir tothom. Primer, perquè és molt àgil; està escrit d’una manera molt periodística i té 170 pàgines, no és gaire llarg. I segon, perquè t’explica una vida somiada per tothom, fins que arriben els problemes: Èxit esportiu, èxit a la vida, amistats, llibertat per passar-ho bé…. Però, d’altra banda, veus que la línia entre gaudir de tot i sortir del carril és molt fina. I és el que li va passar. Ell sempre deia la frase de “jo controlo”… Creiem que pot servir d’exemple per prevenir: Gaudeix com Jesús, però ves amb compte perquè si ho portes tot al límit i no ho controles a temps, pots acabar igual.

Centrant-nos ara ja en l’Alberto Martínez com a escriptor, què és el que més t’ha agradat del periple d’escriure el llibre?

Moltes coses! Primer poder viure un camí de cinc anys amb el Paco, amb el que tinc una molt bona amistat; també veure com va creixent la història… És com veure créixer un fill, tot i que encara no sóc pare. I, per descomptat, la feina d’investigació, parlar amb uns i altres, això et fa sentir periodista dels d’abans, dels que sempre havies somiat. Perquè ara les coses són molt diferents. La veritat és que he gaudit de tot el procés.

L’última pregunta també és obligada… Futurs projectes en ment?

Una història com la de Jesús no pot acabar en un llibre, així que creiem que pot suscitar interès a explicar-la en un altre producte, o un altre mitjà. Veurem què passa. De moment estem presentant el llibre a diferents espais; ho vam fer a Barcelona en un acte amb unes 150 persones, excompanys de Jesús, gent del món de l’esport… Va ser molt emotiva. I també la vam fer a Madrid, a la seu del Comité Olímpic Espanyol, amb el president Alejandro Blanco, i la família Rollán. La seva filla, que va escriure el pròleg del llibre, el va llegir en viu; i ella mateixa es va emocionar. Va ser molt maco. Esperem fer més presentacions arreu d’Espanya.