El passat dissabte 19 de juliol La Vanguardia publicava un article sobre la Macarena Giménez, una noia de 28 anys tetraplègica i amb un grau de discapacitat del 94% que viu en un pis de 40 metres quadrats sense ascensor ni ventilació amb els seus pares, que han vist retallades les ajudes a la dependència que rebien de 442 euros a només 36. El seu cas és particularment sagnant, però no és un cas aïllat: pel que fa a les ajudes a la dependència, és el de totes les famílies de Catalunya amb fills o filles discapacitats majors d’edat.
En acabar l’etapa escolar, es torna incompatible rebre la pensió de la llei de dependència amb assistir a un centre ocupacional o de dia, i l’assignació es redueix dràsticament. Al mateix temps, les famílies han de seguir pagant el transport al centre i la part proporcional del cost d’aquest (cal tenir en compte que tots ells són concertats, no n’hi ha de públics).
Mentrestant, en la majoria de casos les patologies greus que pateixen els fills o filles discapacitats s’agreugen amb l’edat, i és necessari invertir molts diners per intentar pal·liar-ne els efectes. Tot això passa mentre els pares es fan grans fins que es converteixen en pensionistes, i tots sabem com són les pensions. Si al final les famílies no poden més i sol·liciten una residència pel seu fill o la seva filla, hauran d’esperar dos, tres o fins i tot quatre anys perquè els concedeixin plaça en una d’elles.
En resum: l’escassa protecció de la qual disposen les persones discapacitades com a col·lectiu es torna encara més flagrantment escassa quan es fan adultes. Les administracions públiques (els ajuntaments, la Generalitat, l’Estat) diran que tot és legal, però els pares de persones discapacitades diem que és injust, insolidari i vergonyós.
Des de l’associació Enreda’t per la (dis)capacitat de Molins de Rei demanem al futur govern de l’Estat, i a l’actual govern de la Generalitat, que prioritzin el benestar de les persones amb discapacitat i de les seves famílies: que ho facin canviant com més aviat millor la llei de dependència, i dotant-la del finançament necessari.
Carme Garcia, membre de l’associació Enreda’t per la (dis)capacitat i Personatge de l’Any Viu Molins de Rei 2017
