El ple municipal ha donat llum verda definitiva al Pla Especial del Patrimoni després que Adif i el Ministeri de Foment obliguessin a eliminar l’edifici de l’estació del catàleg de protecció que es va aprovar fa dos anys.
Molins de Rei ja té Pla Especial de Patrimoni. El ple municipal d’octubre va donar llum verda fa unes setmanes al pla de protecció d’immobles històrics. Després de la seva aprovació inicial fa dos anys, el pla es va haver de modificar per un informe desfavorable d’Adif i del Ministeri de Foment que deia que no es podia incloure l’edifici de l’estació en ser d’una altra administració i obligava a canviar el projecte.
Fetes les modificacions, i després d’unes al·legacions de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona sobre el redactat del text, finalment el pla s’ha aportat a aprovació al ple d’octubre, on ha tirat endavant per unanimitat. Paral·lelament, també s’ha aprovat una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM), un tràmit indispensable a l’hora de fer aprovacions d’aquest tipus. Ara el text s’enviarà als òrgans urbanístics de la Generalitat pertinents perquè en ratifiquin l’aprovació.
“Anem tard, ho sabem, però l’aprovació del pla de patrimoni és imprescindible”, ha justificat el regidor d’aquesta àrea, Miguel Zaragoza, que ha lamentat les traves amb què s’han trobat. Una opinió compartida per les forces polítiques de l’oposició, que no entenen per què s’ha trigat tant.
“L’aprovació és un pas més dins del despropòsit que hem viscut com a municipi que volia aprovar un pla per protegir els seus edificis i que no podia aconseguir-ho”, ha dit la regidora de Molins Camina, Ana Aroca, que creu que en alguns moments també ha faltat celeritat per part dels partits que han governat. Des de les files de Molins En Comú, el regidor Gerard Corredera també ha trobat a faltar més rapidesa: “Ja ens han caigut moltes cases”, ha etzibat.
La desprotecció de l’estació
Els partits també han lamentat que finalment s’hagi hagut de descartar l’edifici de l’estació del catàleg de protecció. “Possiblement ens hem rendit massa ràpid amb Adif, però és una administració extremadament potent”, ha dit el regidor de Junts per Molins, Ramon Sànchez. I és que Adif i el ministeri de Foment han al·legat que un Ajuntament no té la potestat legal d’afectar béns de propietat estatal.
Des de Molins Camina i Molins en Comú creuen que “s’hauria pogut negociar més”. L’estació de Molins de Rei és una de les més antigues d’Espanya encara en funcionament juntament amb les de Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, que anirà a terra amb el soterrament de les vies a la capital del Baix Llobregat.
Però, Zaragoza ha defensat que la primera reunió que va tenir com a regidor de Patrimoni va ser justament amb Adif per “desencallar la situació”. A més, ha advertit que no ha estat fàcil i ha posat d’exemple intents com els de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, que segons explica, també va intentar protegir l’edifici de la seva estació però no se’n van sortir. Tot i així, Zaragoza s’ha compromès a explorar possibles mesures de protecció que puguin garantir la conservació de l’immoble ferroviari.
Amb la modificació, el catàleg de béns a protegir consta de 181 finques en què hi ha algun element amb valor històric a conservar. Tot i així, el pla també fa referència a un conjunt de 500 elements. Per exemple, en molts casos no és tot l’edifici el que es protegeix, sinó alguna part concreta com la façana o altres aspectes més específics com és el cas del mural “La cèl·lula de la vida” que hi ha a l’exterior de la fàbrica de l’antiga UCB Pharma del polígon El Pla. L’edifici no es protegeix, però el mural sí.
Finques amb diferents proteccions
Cada una de les finques incloses té un nivell de protecció diferent: l’1 (Integral) afecta majoritàriament a edificis públics. És el cas de El Molí, el Palau dels Requesens i la Federació Obrera. Tot i així, també n’hi ha de privats com ara la finca modernista de Cal Tarragó, a la cruïlla del carrer Jacint Verdaguer amb Pintor Carbonell.
En el nivell 2 (Conservació) i el 3 (Parcial) hi ha la immensa majoria de les finques que apareixen al catàleg. En aquest cas es vetlla per la conservació d’elements específics dels immobles seleccionats com les rajoles de l’anunci ‘Kelvinator’ que hi ha a les escales del carrer Major. També hi ha elements de la majoria de cases particulars del Centre Vila i edificis d’entitats com el Foment Cultural i Artístic i la Joventut Catòlica, a més de construccions més recents com l’antic ambulatori i la llar d’infants El Rodó.
Pel que fa al nivell 4 (Ambiental), es tenen en compte immobles com la Torra Balari i l’església, així com algunes cases particulars. Aquest nivell implica harmonitzar la construcció amb l’entorn, ja sigui amb el tipus de finestres o els tons de color de les parets. Però el pla també inclou un últim nivell: el 5 (Documental). En aquest cas es permet l’enderrocament total de l’edifici, però es demana que se’n faci un estudi previ perquè en quedi constància. En aquest nivell hi ha la casa del Terraplè, i les de la plaça de l’Ajuntament, la plaça de la Bàscula i el carrer Rafael Casanova. Es tracta d’immobles que inicialment estaven protegits, però que es van enderrocar durant la tramitació del pla i abans de la suspensió de llicències.
El catàleg de béns també protegeix 11 masies en sòl no urbanitzable i altres conjunts com l’ermita de Sant Pere de Romaní (s.XI), així com diferents oratoris, aqüeductes, fonts i cabanes de pedra seca situats enmig de la muntanya, entre d’altres.
