Els republicans organitzen una xerrada amb quatre dones de diferents generacions i àmbits per reflexionar sobre el paper de la dona en el món laboral amb motiu del 8M.
Una xerrada d’ERC ha reflexionat aquest dilluns sobre el paper de la dona en el món laboral. Ho ha fet a través del testimoni de quatre dones de diferents generacions que, davant d’una cinquantena de persones a l’Agrupa, han explicat la seva experiència laboral en un mercat de treball sovint dominat per homes.
La primera a seduir el públic amb el seu testimoni ha estat Mercè Carbonell, una dona de 82 anys que va treballar de picadora de dibuixos en diverses fàbriques tèxtils del municipi com Can Samaranch. La seva vida laboral va començar quan encara no tenia 14 anys i des de llavors no va parar de treballar, ni a la fàbrica ni a casa. “Vaig haver de pujar el meu fill tota sola perquè em vaig separar, sort dels meus pares i de ma germana”, recorda Carbonell, que no perd el somriure malgrat reconèixer que la vida no li ho ha posat fàcil.
“Treballava moltes hores amb l’esperança que el meu fill fos una persona de profit”, diu. Els torns laborals a la fàbrica feien pràcticament impossible la conciliació familiar i els sous tampoc ajudaven a tenir una vida digna: “Cobràvem 42 pessetes l’hora”. A més, per ser dona, el seu sou era inferior al d’homes que també teixien. “Els homes cobraven més perquè rebien una partida anomenada cap de família, però si eres dona no tenies dret a aquesta quantitat”, rememora.
Diferències salarials per ser dona
Carbonell no és l’única que ha tingut un salari inferior pel fet d’haver nascut dona. Tot i el salt generacional, actualment encara hi ha dones que cobren menys que els homes per fer les mateixes feines. En xifres de la Generalitat, la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya se situa en un 23,4%.
També hi ha altres qüestions sobre la taula que preocupen com, per exemple, que el rol laboral de la dona sovint s’associï a feines assistencials o de cures. Ho explica Anabel Montero, una altra de les dones que ha participat a la xerrada. Ella és ginecòloga a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i explica que més del 90% dels estudiants de MIR que formen en ginecologia en aquest centre són dones. “Hem d’educar les dones perquè siguin el que vulguin ser, però també hem d’explicar als homes que poden dedicar-se a feines assistencials”, reflexiona Montero, que també lamenta la falta d’infermers homes als hospitals.
Les injustícies de ser dona migrada
L’Alba Cabral també comparteix aquesta visió. En el seu cas, es dedica des de fa 15 anys a cuidar persones grans. Ho fa des que va emigrar del Paraguai i, tot i que diu que la seva feina l’apassiona, lamenta les males condicions laborals que sovint tenen les persones migrades, sobretot si són dones. “Tinc companyes que potser els diuen que les contractaran si elles paguen la seguretat social”, explica Cabral.
La falta de polítiques socials que reverteixin les discriminacions també és una altra de les reivindicacions, així com facilitar la conciliació laboral i familiar. Aquesta és una de les demandes de la Jessica Viñas, una altra de les ponents de l’acte.
Des de fa dos anys Viñas és la propietària d’una botiga de roba al municipi. Se’n va fer càrrec després que la seva anterior responsable decidís traspassar-li el negoci. És autònoma i lamenta la impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar. “No em puc posar malalta, si no treballo no cobro”, reflexiona. Tot i així, agraeix el suport rebut des del servei d’ocupació del municipi en matèria de comerç i fiscalitat: “M’han ajudat a posar en marxa el negoci i de moment tira endavant”.
De fet, Viñas celebra l’alta presència femenina entre les persones propietàries de negocis a Molins de Rei. Segons explica, 54 dels 111 socis que té la Unió de Botiguers de Molins de Rei (Botmol) són dones. Una xifra que reconeix que és “força alta si es compara amb altres municipis de la comarca”.
“Cada dia és 8M”
Les dades, però, no aturen les reivindicacions d’igualtat. En paraules de la regidora d’ERC i presidenta de l’Agrupa, Marta Espona, “encara queda molt camí per fer i la reclamació d’igualtat d’oportunitats ha de ser constant, cada dia és 8M”. Espona també creu que la coeducació és imprescindible, sobretot en les noves generacions, així com polítiques socials que prioritzin la igualtat. També és fonamental la implicació dels homes en la lluita feminista: “El feminisme busca la igualtat per a tothom sense excloure ningú”, reivindica.
