A finals de juny, l’Ajuntament va convocar als representants de la Plataforma de les Avingudes València-Barcelona a una reunió per tractar diversos temes referents a la recent reforma del nostre carrer en el tram comprès entre el Passeig del Terraplè i la Plaça de la Bàscula.
Vagi per davant que els membres de la plataforma que hi vam assistir vam sortir de la reunió amb la sensació d’un cert desànim, especialment per l’actitud poc dialogant mostrada per l’alcalde, el senyor Xavi Paz. Si una cosa va quedar clara abans i durant l’obra era que l’opinió i el seguiment constant del veïnat representat per la plataforma va ser molt important per millorar el projecte. Només contrastant parers podrem fer millor la nostra vila, recordem que les avingudes València-Barcelona són l’eix més visible per accedir-hi.
Al principi de la reunió se’ns van presentar els nous membres de l’equip de govern, el senyor Ramon Sánchez (regidor d’Obres) i el senyor Jordi Enseñat (regidor Av València-Barcelona). Un cop fetes les presentacions, l’alcalde va dir que celebrava que estiguéssim de nou junts i que podíem estar tots molt contents del resultat de l’obra, que ahores d’ara podem donar per acabada i arribada a molt bon fi. Comentari que donava per entès que no hi havia més temes dels quals parlar i que ja podíem marxar cap a casa feliços i contents.
Res més lluny de la realitat, és clar que estem molt contents per la millora estètica i per l’ avenç que representa la reforma en l’intent de guanyar amabilitat de l’entorn i espai per als vianants. Malauradament, segons el nostre parer, hi ha una colla de qüestions que hem anat plantejant des de la mateixa constitució de la plataforma que no han estat ateses, que ens fa la sensació que no hi ha voluntat per resoldre-les i que passem a enumerar i comentar.
1. Recollida d’escombraries
a) Implantació del sistema d’illes emergents. Aquesta és una de les primeres i més importants reivindicacions que la Plataforma ha fet des d’abans de l’inici de les obres. L’Ajuntament ha manifestat en diverses ocasions que la implantació del sistema als carrers del centre de la vila ha estat un èxit. Com que els contenidors de recollida de residus només hi són a lloc en horari posterior al tancament de les botigues, es redueix considerablement l’impacte visual que representen i el seu espai es pot destinar en altres hores a zona de càrrega i descàrrega tan necessari per als comerços de la zona.
Des del principi hem pensat que cal implementar aquest sistema a les Avingudes València-Barcelona i així ho hem manifestat en diverses ocasions al Govern Municipal. Millorar la disponibilitat d’espais de càrrega i descàrrega durant el dia representaria un estímul per al comerç de la zona i una millora estètica molt important.
Abans del començament de l’obra se’ns deia: no patiu, perquè això serà un fet tan aviat com s’acabi l’obra. Però ja es veu que el pas del temps pot estovar la determinació més sòlida: l’alcalde ens diu que han renegociat el contracte amb l’empresa de recollida de residus, però que aquesta qüestió no formava part de les seves prioritats fins al venciment del contracte actual. Per tant, el tema de les illes emergents no es tractarà fins al juliol del 2021, en que s’ha de fer un contracte nou. El que en reunions anteriors es donava com un fet d’obligat compliment es converteix en un “ja ho negociarem l’any vinent i ja veurem si s’implantarà”. Segons l’alcalde, la voluntat hi és però no podem saber quan es podrà materialitzar.
b) Recollida porta a porta per als comerços. En repetides ocasions s’ha fet constar que la major part de residus generats pels comerços són embalatges. Si bé és veritat que convé actualitzar la sostenibilitat dels sistemes de transport i distribució de productes, els comerciants del carrer demanen la implantació d’un sistema de recollida d’aquesta mena de residus per evitar que els contenidors es vegin col·lapsats. De nou, una tasca que ja funciona en alguns carrers de Molins de Rei, sembla que en la nostra avinguda no pot passar més enllà d’un propòsit a estudiar com treball futur.
c) Campanya de civisme: es fa constar que el carrer està molt brut: terra ple de taques per tot arreu, mobles i trastos vells abandonats al costat dels contenidors d’escombraries, etc. Es demana que el servei de neteja es vegi reforçat per una campanya de civisme i que aquesta campanya de conscienciació ha de ser contínua. La resposta de l’alcalde va ser que no és culpa de l’Ajuntament si alguns veïns són descuidats i poc curosos amb el bé comú, de tota manera en algun moment sense concretar faran una nova campanya.
Està clar que la bona educació dels ciutadans no surt dels governs de cap nivell, però pensem que forma part de les seves obligacions vetllar perquè les bones formes i el civisme es mantinguin en tot moment.
Durant un temps de l’obra de reforma va ser necessari posar els contenidors d’escombraries damunt la vorera. Ja en el seu moment vam fer constar que l’enrajolat s’estava tacant i que caldria netejar-lo. A hores d’ara encara hi ha taques d’oli; valgui com exemple la foto de l’enllaç per veure que aquesta neteja no es va fer i les taques continuen igual que quan hi eren els contenidors. Segons l’Ajuntament, ja es va fer una neteja a fons quan van entregar l’obra i si el carrer està brut és perquè hi ha incivisme, cosa que no és responsabilitat de l’ajuntament de resoldre.
2. Marquesines BUS
També es va parlar de la instal·lació de Marquesines a les parades dels autobusos, amb especial èmfasi a la que hi ha a la Plaça de la Bàscula al cantó del riu. Es recorda que el passadís que queda darrera d’aquesta marquesina és massa estret, no compleix els mínims adequats i s’ha convertit en un cau d’escombraries. Aquesta marquesina està en un lloc on la vorera és més estreta degut a la curvatura de les façanes dels edificis. Fins ara no hi ha hagut queixes remarcables perquè la casa que n’ha quedat amagada al darrera no està habitada i la botiga contigua està tancada.
Per resoldre el problema, s’ha suggerit en diverses ocasions un desplaçament d’aquesta marquesina a no més de vint metres del seu emplaçament actual. No es tractaria d’eliminar la parada, sinó de moure-la cap a un lloc on la vorera sigui més ampla i no representi cap entrebanc per als vianants. De fet, la nostra proposta és traslladar-la a la cantonada amb el carrer Miquel Folqué on quedaria front per front amb la parada del sentit contrari, o bé moure-la uns quants metres en la direcció oposada.
En resposta, l’alcalde afirma, sense donar-ne referències clares al projecte, que la distància d’1,5m és l’adequada. Segons ell, el projecte ho diu molt clar i no hi ha res a parlar. Per la nostra part, no és la primera vegada que hem fet constar que de cap manera és admisible un pas tan estret i que, si bé és cert que als plànols del projecte executiu no s’hi indica cap cota específica en aquest punt, la lectura a escala més aviat apuntava a una amplada de 1,90 o 2 metres en el punt més estret.
A més, afegeix que com que és competència de de l’Àrea Metropolitana, no s’hi pot fer res. Es veu que l’Ajuntament no té competències sobre la vialitat. Tampoc ens va semblar que se’ns escoltés massa, perquè va argumentar que “la parada no es pot desplaçar perquè és essencial que estigui prop de l’estació de trens”, com si desplaçar-la una vintena de metres en representés un allunyament.
Finalment va manifestar que cal tenir cortesia amb les persones que esperen l’autobús per què puguin tenir aixopluc els dies de pluja i ombra els dies de sol. Entenem, doncs, que segons l’Alcalde, els vianants amb disminució, les famílies amb criatures petites i la resta de vianants no mereixen la mateixa cortesia. ¿Això és donar prioritat als vianants, com tantes vegades s’ha repetit? En la nostra opinió, seria convenient que s’hi acostés per verificar-ho amb els tècnics per tal de copsar la problemàtica.
3. Manteniment:
a) Mesures de protecció degut a l’obra de construcció de la cantonada de l’Avinguda amb el Passeig Pi i Margall. Es demana que s’hi posin mesures per què el paviment no es faci malbé. La seva resposta va ser que no és responsabilitat de l’ajuntament supervisar el que es fa dintre de l’obra; aquesta resposta ens sembla bastant incongruent ja que, en realitat, l’Ajuntament sí que té competències per vetllar que unes obres privades no malmetin els béns públics aliens a l’obra. No sabem si hi intervindrien si amb l’enderroc haguessin sortit restes arqueològiques o, com ha passat, es destapés una canonada d’aigües negres.
De tota manera, asseguren que el permís d’obres inclou una fiança per desperfectes i si s’espatlla alguna cosa es sufraga amb aquesta fiança. Pel que es veu, el nostre país funciona així: enlloc de mantenir i cuidar, preferim fer les coses de nou: algú (ja sabem qui) les pagarà.
b) Enjardinat. Una de les grans millores que ha experimentat el carrer arrel de la seva reforma ha estat l’enjardinament amb plantes decoratives i arbres. De tota manera fem constar que això requereix un manteniment dels arbres i els escocells. El confinament degut a la covid-19 va tenir un efecte positiu en la pràctica totalitat d’aquestes plantes perquè el baix trànsit de persones i vehicles pel carrer en va evitar el desgast. Un cop acabat el confinament, però, convé reprendre’n la cura. Segons l’Ajuntament, els arbres que no han arrelat es canviaran, ja està previst. No esperàvem una altra cosa!
c) Protegir l’enjardinat. S’hi han posat uns tancats consistents en uns ferros clavats a terra i unes cordes lligades al voltant. Segons el nostre parer, aquests tancats són molt precaris: els ferros es desclaven amb molta facilitat i les cordes s’han deslluït amb les pluges. No tenim constància que aquesta instal·lació formés part del projecte de l’obra però segons l’Alcalde aquest model de tancament ja hi constava al document inicial i, a més, ha quedat molt bonic (almenys així ho deu veure des del balcó de casa seva). En tot cas, per l’Ajuntament no calia preguntar res al veïnat perquè, ja se sap, no plou mai a gust de tothom i seria el conte de mai acabar.
4. Guàrdia Urbana
A l’apartat 1 hem parlat d’incivismes comesos al damunt de la vorera per part de persones. Aquí volem afegir els incivismes causats pels usuaris del trànsit rodat. Un cop més es demana que els agents de la Guàrdia Urbana es deixin veure una mica per evitar aparcaments damunt la vorera, excessos de velocitat i soroll, pas de vehicles de gran tonatge, etc. Davant d’aquest comentari l’Alcalde s’indigna perquè el treball de la Guàrdia Urbana ha estat exemplar durant tot el confinament. No ho dubtem, però no parlàvem d’això, Sr Alcalde, parlàvem d’aparcaments de cotxes i motos damunt de la vorera, excessos de velocitat i soroll, pas de vehicles pesants, etc. A veure si hem de ser el veïns i veïnes els qui ho impedim: creiem que la solució pot passar per presència regular de la Guàrdia Urbana o, si més no, d’agents cívics. De nou tenim una sensació de no ser escoltats i continuem.
Per acabar-ho d’arrodonir, el nou regidor, Sr Enseñat, va va fer un comentari poc afortunat dient “aviam si el que voleu és un estat policial”. Naturalment que som capaços d’entendre les ironies, però entre una cosa i l’altra hi ha la feina del consistori i aquesta no és manera d’engegar-ne la millor relació.
5. Trànsit rodat
a) Pacificació del trànsit. Un dels objectius de la reforma de les Avingudes València-Barcelona era la pacificació del trànsit per poder fer que l’espai urbà sigui més amable, més humà, més relaxat. Una de les coses que es va fer va ser eliminar un carril d’aparcament per poder eixamplar les voreres i donar prioritat als vianants, tal i com els successius alcaldes han estat cofois de proclamar.
Aquesta pacificació del trànsit passa per fer efectives mesures com la reducció de la velocitat màxima, reducció del trànsit rodat i la prohibició del pas de vehicles pesants (tampoc s’ha millorat la senyalització a les entrades de la vila). Des de les fases inicials del projecte, la Plataforma ha reclamat que aquestes demandes es materialitzin d’alguna manera. La resposta dels diversos membres del consistori és fer que sí amb el cap i no dir res al respecte. Per a nosaltres, això té una lectura fàcil: sí, teniu raó, però no farem res més al respecte, i tal dia farà un any.
b) La senyalització del passos de vianants i semàfors és insuficient i té molt poca visibilitat. Se n’ha demanat la millora en diverses ocasions. Segons l’Alcalde, tenim pendent resoldre el semàfor de la Plaça de la Bàscula, que ara per ara representa un perill per als vianants. Els passos de vianants sense semàfor intermitjos es senyalitzaran amb leds, però no hi ha data per dur a terme la intervenció.
c) Excés de soroll. El carrer continua sent igual de sorollós que ho era abans de la reforma i així no aconseguirem que es converteixi en un passeig amable per al veïnat. Queda clar que la major part del soroll es deu a l’excés de trànsit durant força hores del dia. És un fet que molts dels conductors que durant l’obra s’havien acostumat a anar per trajectes alternatius ara n’han recuperat els antics, empitjorant molt l’ús del carrer. Ara per ara, l’Ajuntament diu que no es pot fer res per eliminar o reduir el trànsit rodat ni el pas de tants autobusos. Segons ells hem de confiar i esperar que la gent s’acostumi a fer servir menys els cotxes i canvïi els seus hàbits de desplaçament.
Per la nostra part, només podem insistir que forma part de la responsabilitat dels governs intentar incidir en els costums i usos de la població. Ja s’està veient amb la crisi sanitària que no hi ha prou amb apel·lar a la responsabilitat personal de cada u. Al final serà veritat que cal que la Guàrdia Urbana es deixi veure de tant en tant (només de tant en tant, eh?) pels nostres carrers.
6. Espais comercials
a) Locals buits. Des del principi de la Plataforma hem tingut clar que el comerç és una part molt important en la cohesió social d’un carrer. En l’actualitat hi ha un nombre important de locals comercials buits i és essencial que cobrin vida. És per això que hem demanat amb insistència que es confeccioni un inventariat i un pla de dinamització dels comerços. L’Ajuntament no es mostra contrari, però tampoc es mostra disposat a tractar el tema dins d’un termini raonable.
b) Horaris de terrasses. Les terrasses de bars i cafeteries poden obrir de diumenge a dijous fins les 23:00, la resta de dies fins la 1:00. No sabem, però, si prosperaran si no es compleix el propòsit de silenciar i amabilitzar l’ambient del carrer.
Independentment de l’horari de les terrasses, també seria convenient que es fes respectar els horaris als bars i comerços que tenen obert i serveixen begudes més enllà de l’horari comercial, cosa que dóna peu a els seus clients es quedin fent soroll davant del seu establiment fins altes hores de la matinada.
7. Properes obres
a) Obres de reforma del Passeig Pi i Maragall. No hi ha data prevista per iniciar les obres però es pensa fer en la legislatura actual (abans de les properes eleccions). En tot cas caldrà tenir en compte la possible interferència amb la construcció de pisos de la seva cantonada amb les Avingudes València-Barcelona.
Recordant que l’actual govern va fer un canvi en l’encreuament Pi Maragall, costat muntanya on consta plataforma elevada per benefici de tothom. Ara mateix tenim unes rampas al pas de zebra en la qual segueixen donant prioritat el vehicle a la espera d’un futur incert remodelant tot Pi Maragall a la fi esperan el complir els requissits exposats en el planol de les obras Avinguda.
b) Fase següent de la reforma de les Avingudes València Barcelona. Hem insistit un cop i un altre en la necessitat de dur a terme la segona fase de reforma de les avingudes en el tram comprès entre la Plaça de la Bàscula i el Parc Mariona. Si en reunions anteriors l’Alcalde s’ha manifestat favorable i n’ha donat per fet que es duran a terme en un futur proper, ara ha canviat de posició: algun dia es farà però no en un curt termini, no hi ha pressa. Ja vindran millors temps.
Sembla que la construcció del complex residencial de Can Coll serà la solució de tots els problemes. Es reurbanitzarà la zona amb iniciativa privada amb nous espais de lleure, passeig i comerç plens de clients i tot, suposadament, sense cost per a les arques públiques.
8. Jardins de la Casa de Comportes del Canal de la Infanta.
Es pregunta si hi ha possibilitats de guanyar aquests jardins com espai de passeig i lleure. Ara per ara, es tracta d’una propietat privada a la qual no tenim accés. Malgrat això es pot provar (no diu que es provarà) però això inclouria també adaptar-ne altres espais que l’envolten, cosa que interpretem com que no es pensen comprometre a fer res al respecte.
En resum, tenim tot un grapat de temes a resoldre, la majoria dels quals depèn de la voluntat d’actuació de l’Ajuntament. La sensació que en traiem és que, un cop s’ha lliurat l’obra, l’atenció del consistori marxa cap a un altre cantó: deu ser més profitós oblidar-se d’atendre o mantenir projectes passats i afrontar-ne de nous. No pas per nosaltres. La trista realitat és que el confinament per Covid-19 pot servir d’excusa per fer córrer una cortina i desviar l’atenció cap a altres projectes.
La conclusió que traiem els membres de la Plataforma junt amb el veïnat del nostre carrer és que no han resolt gairebé cap de les demandes que hem posat damunt de la taula durant els darrers anys i no pensen fer-ho amb la majoria d’elles: fan que sí amb el cap, prenen nota en una llibreta, però acaben no resolent les demandes. A veure si el sí amb el cap vol dir “sí, ho teniu clar”.
Sembla que la cortesia que, com a col·lectiu, hem mostrat fins ara amb els governs municipals no sembla que hagi estat entesa correctament. Estem disposats a negociar? Sí. Estem disposats a esperar? També. Però cal que els polítics recordin que tenen un càrrec al servei dels habitants de la vila i de gestió dels béns i diners públics, i no som els ciutadans qui està al seu servei i disposició. El tracte que ens dispensen ens fa pensar la segona opció. Per què la Carretera sigui el Boulevard que deien els arquitectes i l’ajuntament, aquell eix de dinamització i de sostenibilitat que demanàvem com a Plataforma, cal dedicar-hi recursos, tenir idees clares, contrastar opinions previ a execucions amb el veïnat, en definitiva, tenir-ne cura i comptar amb tothom.
Tal com ja vaig comentar a l’inici del projecte Carretera al ViuMolins, l’unica millora de la reforma útil de la carretera ha estat el sanejament del desgüas , però, reventar les voravies i torna-les a refer sense cap millora significativa, ni pel comerç, ni pel benestar de la ciutadania, son sols ganes de derrotxar els diners municipals … Recordem que el pressupost de la reforma era de 2.088.529 euros i que ’Ajuntament ha destinat 1,5 milions d’euros del pressupost del 2019 en la reforma, que no s’han gastat en la millora i manteniment d’altres barris de Molins , l’Àrea Metropolitana de Barcelona sols es fa càrrec de 128.000 euros i el cost dels arquitectes Oriol Martori, del despatx Urbaning, la resta de diners que queden per cobrir es financen amb els superàvit que la tresoreria municipal d’exercicis anteriors.
La Carretera va tindre els seus anys de gloria a nivell comercial, i molts molinencs ho l’anyoren encara, però a l’actualitat , al Segle XXI , les tàctiques de comerç han canviat , i ara son els grans magatzems i les grans superficies les que dominen el comerç , les petites botigues no s’aguanten i tenen de tancar una darrera l’altre, i a la Carretera sols hi quedaran pakis , xinesos i paragüayos , El Mercat Municipal que ens va costar una burrada a tots els contribuents en època del reinat d’en Arcas (ICV) d’en Puntes (ERC) i d’en Martí (CIU) , sols va servir per fer-se la foto i ara la majoria de parades estan en liquidació. La millorar els nivells d’enllumenat que no vol dir canviar a unes faroles d’inoxidable si el nivell d’illuminació és igual o pitxor, S.u.p. no llençem miserablement en xorrades els diners dels nostres impostos municipals que tan ens costen de pagar. Es vol vol pacificar el trànsit però seguirà sent una via principal de pas perquè no s’ha construït el vial paral•lel a l’autopista que ja han contruit els ajuntaments de Sant Feliu i de Sant Joan Despí, La circulació de cotxes, mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva a la Carretera.
Mal pel comerç , quan es va decidir per votació de la Plataforma, el’eliminar un dels dos carrils d’aparcament concentrant-los tots a la banda muntanya i que en Joan Ramon Casals (CiU) va admetre, que així l’hi havia demanat la Unió de Botiguers Bot-Mol ( afins a CiU ) en una reunió.
La nostra opinió :
1. Escombraries , l’implantació del sistema d’illes emergents comporta ma d’obra i es molt car, En carrers amples el millor sistema econòmic és la recollida automàtica des de camió, encara que els contenidors no tinguin un bon impacte visual. La combinació de illes a altres hores amb zona de càrrega i descàrrega seria difícil de complir ja que els transportistes, la majoria son orïuns.
2. Recollida porta a porta, per als comerços, és un sistema car , comporten ma d’obra i la ma d’obra sempre és cara.
3. Civisme: El civisme no és missió de l’Ajuntament , és missió de Educació , molts carrers de Molins , i no sol la Carretera, estan bruts, el terra ple de taques , mobles i trastos vells abandonats , etc. Tots els barris necessiten un servei de neteja reforçat. Les campanyes de civisme s’han de fer a l’escola. La bona educació dels polítics i dels ciutadans no surt dels governs.
4. Marquesines BUS, queda clar que s’ha de traslladar-la a la cantonada amb el carrer Folqué, digui el que digui el massatgista-alcalde-arquitecte de que la distància d’1,5m és l’adequada i que no hi ha res a parlar. Es veu que l’Ajuntament, no té competències sobre la vialitat….
5. Protecció a l’obra de construcció Ustrell, La resposta de l’alcalde , infantil i inadecuada.
6. Protegir l’enjardinat. Le brides de goma de butano per unir les cordes lligades al voltant son una verdadera xarnegada.
7. Guàrdia Urbana , Ara ja no hi han aplaudiments a les 20h ? , El treball de la Guàrdia Urbana ha estat exemplar durant tot el confinament ? , I el nostre treball?, Els excessos de velocitat i soroll, pas de vehicles pesants, etc. Inadmisible i infantil el cometari del banquer-nou regidor de finances, regidor de barri Carretera , Jordi Enseñat Garcia , “aviam si el que voleu és un estat policial”…..
8. Pacificació del trànsit.. mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva…. eliminar un carril d’aparcament ha estat un error pel comerç.
9. Excés de soroll. mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva , El progres no és que la gent s’acostumi a fer servir menys els cotxes i canvïi els seus hàbits de desplaçament., L’Ajuntament no te per que incidir en els costums i usos de la població.
10. Espais comercials, Locals buits. En el Segle XXI , les tàctiques de comerç han canviat , ara son els grans magatzems i les grans superficies les que dominen el comerç
11. Horaris de terrasses. Innadmisible el soroll davant del seu establiment fins altes hores de la matinada.
Conclusió : Mal ho tenim els molinencs les properes eleccions municipals per elegir alcalde, a on tornaran a guanyar PSOE – CiU.
Tal com ja vaig comentar a l’inici del projecte Carretera al ViuMolins, l’unica millora de la reforma útil de la carretera ha estat el sanejament del desgüas , però, reventar les voravies i torna-les a refer sense cap millora significativa, ni pel comerç, ni pel benestar de la ciutadania, son sols ganes de derrotxar els diners municipals … Recordem que el pressupost de la reforma era de 2.088.529 euros i que ’Ajuntament ha destinat 1,5 milions d’euros del pressupost del 2019 en la reforma, que no s’han gastat en la millora i manteniment d’altres barris de Molins , l’Àrea Metropolitana de Barcelona sols es fa càrrec de 128.000 euros i el cost dels arquitectes Oriol Martori, del despatx Urbaning, la resta de diners que queden per cobrir es financen amb els superàvit que la tresoreria municipal d’exercicis anteriors.
La Carretera va tindre els seus anys de gloria a nivell comercial, i molts molinencs ho l’anyoren encara, però a l’actualitat , al Segle XXI , les tàctiques de comerç han canviat , i ara son els grans magatzems i les grans superficies les que dominen el comerç , les petites botigues no s’aguanten i tenen de tancar una darrera l’altre, i a la Carretera sols hi quedaran pakis , xinesos i paragüayos , El Mercat Municipal que ens va costar una burrada a tots els contribuents en època del reinat d’en Arcas (ICV) d’en Puntes (ERC) i d’en Martí (CIU) , sols va servir per fer-se la foto i ara la majoria de parades estan en liquidació. La millorar els nivells d’enllumenat que no vol dir canviar a unes faroles d’inoxidable si el nivell d’illuminació és igual o pitxor, S.u.p. no llençem miserablement en xorrades els diners dels nostres impostos municipals que tan ens costen de pagar. Es vol vol pacificar el trànsit però seguirà sent una via principal de pas perquè no s’ha construït el vial paral•lel a l’autopista que ja han contruit els ajuntaments de Sant Feliu i de Sant Joan Despí, La circulació de cotxes, mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva a la Carretera.
Mal pel comerç , quan es va decidir per votació de la Plataforma, el’eliminar un dels dos carrils d’aparcament concentrant-los tots a la banda muntanya i que en Joan Ramon Casals (CiU) va admetre, que així l’hi havia demanat la Unió de Botiguers Bot-Mol ( afins a CiU ) en una reunió.
La nostra opinió :
1. Escombraries , l’implantació del sistema d’illes emergents comporta ma d’obra i es molt car, En carrers amples el millor sistema econòmic és la recollida automàtica des de camió, encara que els contenidors no tinguin un bon impacte visual. La combinació de illes a altres hores amb zona de càrrega i descàrrega seria difícil de complir ja que els transportistes, la majoria son orïuns.
2. Recollida porta a porta, per als comerços, és un sistema car , comporten ma d’obra i la ma d’obra sempre és cara.
3. Civisme: El civisme no és missió de l’Ajuntament , és missió de Educació , molts carrers de Molins , i no sol la Carretera, estan bruts, el terra ple de taques , mobles i trastos vells abandonats , etc. Tots els barris necessiten un servei de neteja reforçat. Les campanyes de civisme s’han de fer a l’escola. La bona educació dels polítics i dels ciutadans no surt dels governs.
4. Marquesines BUS, queda clar que s’ha de traslladar-la a la cantonada amb el carrer Folqué, digui el que digui el massatgista-alcalde-arquitecte de que la distància d’1,5m és l’adequada i que no hi ha res a parlar. Es veu que l’Ajuntament, no té competències sobre la vialitat….
5. Protecció a l’obra de construcció Ustrell, La resposta de l’alcalde , infantil i inadecuada.
6. Protegir l’enjardinat. Le brides de goma de butano per unir les cordes lligades al voltant son una verdadera xarnegada.
7. Guàrdia Urbana , Ara ja no hi han aplaudiments a les 20h ? , El treball de la Guàrdia Urbana ha estat exemplar durant tot el confinament ? , I el nostre treball?, Els excessos de velocitat i soroll, pas de vehicles pesants, etc. Inadmisible i infantil el cometari del banquer-nou regidor de finances, regidor de barri Carretera , Jordi Enseñat Garcia , “aviam si el que voleu és un estat policial”…..
8. Pacificació del trànsit.. mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva…. eliminar un carril d’aparcament ha estat un error pel comerç.
9. Excés de soroll. mentre no es dugui a terme la “pota sud”, seguirà sent conflictiva , El progres no és que la gent s’acostumi a fer servir menys els cotxes i canvïi els seus hàbits de desplaçament., L’Ajuntament no te per que incidir en els costums i usos de la població.
10. Espais comercials, Locals buits. En el Segle XXI , les tàctiques de comerç han canviat , ara son els grans magatzems i les grans superficies les que dominen el comerç
11. Horaris de terrasses. Innadmisible el soroll davant del seu establiment fins altes hores de la matinada.
Conclusió : Mal ho tenim els molinencs les properes eleccions municipals per elegir alcalde, a on tornaran a guanyar PSOE – CiU.