El museu municipal conserva unes rajoles de Can Roca, l’emblemàtic immoble situat a la plaça de la Creu on el rei Ferran VII hi va fer nit l’any 1814 i on es va dissenyar la construcció del pont de Carles III.
La vinculació de Molins de Rei amb els llinatges de sang blava és llargament coneguda. Sense anar més lluny, el mateix nom de la municipi ja la posa de manifest. Però, més enllà de denominacions, la localitat ha estat punt d’aturada de monarques com Ferran VI, que el 30 de març del 1814 va fer parada a Molins de Rei per passar-hi la nit.
El rei es va estar a l’emblemàtic immoble de Can Roca de la plaça de la Creu com a mostra d’agraïment a la fidelitat i compromís que el seu propietari, el molinenc Miquel Roca, li havia demostrat durant la Guerra del Francès, període en què el municipi havia sofert profundes destrosses en la guerra contra Napoleó.
D’aquella visita se’n conserven escrits, però també elements arquitectònics, com unes rajoles de la finca que aquell dia van allotjar Ferran VII a Molins de Rei. El museu municipal les conserva a les seves instal·lacions de Ca n’Ametller per recordar la història que Can Roca emmagatzema entre les seves parets.
L’immoble de Can Roca de la plaça de la Creu data de l’any 1762 i té una llarga història al darrere. Coincidint amb la construcció del pont de Carles III, també anomenat de les Quinze Arcades, es va decidir fer un edifici que acollís les oficines tècniques dels constructors del pont.
Els terrenys escollits van ser uns de la família Roca al costat de l’actual plaça de la Creu, on s’hi va construir un edifici d’una sola planta des d’on es va capitanejar la construcció de l’emblemàtic pont, que s’esfondraria el 1971 després d’una crescuda del riu Llobregat.
Els qui s’hi hagin fixat, però, apreciaran que l’edifici descrit és força diferent del que hi ha actualment a la plaça de la Creu, on la finca que es manté dempeus té més d’una planta. El canvi és fruit de la decisió de la família Roca, que després de la construcció del pont, va decidir reconvertir la finca en una casa pairal per a un dels seus fills.
Poco tenemos que agradecer los catalanes a esos borbones, y menos a Fernando VII , que pasó toda la guerra de Independencia en Bayona ( Francia), un traidor a España, donde incluso llegaría a solicitarle a Napoleón Bonaparte ser hijo adoptivo suyo, mediante la siguiente carta:
Mi mayor deseo es ser hijo adoptivo de S. M. el emperador nuestro soberano. Yo me creo merecedor de esta adopción que verdaderamente haría la felicidad de mi vida, tanto por mi amor y afecto a la sagrada persona de S. M., como por mi sumisión y entera obediencia a sus intenciones y deseos.