El regidor de Seguretat, Miquel Zaragoza, no veu un problema d’inseguretat al municipi i confia a poder augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana. Destaca la bona tasca del cos policial pel que fa a les ocupacions i valora positivament la resposta ciutadana davant les restriccions, tot i que també critica els botellots.
Els socis de Viu Molins de Rei van llegir aquesta entrevista amb una setmana d’antelació. Fes-te soci si vols ajudar a fer possible el periodisme de proximitat.
Quina és la situació actual de la plantilla de la Guàrdia Urbana?
En aquests moments tenim 24 agents, entre sergents, caporals i guàrdies. Són una plantilla de 41 persones. La diferència és que alguns estan de baixa, alguns se’ls va expedientar durant el mandat anterior i també hi ha vuit vacants, però estem treballant per ampliar-la.
Quan tenen previst cobrir les vacants?
Just abans de la pandèmia vam obrir-ne la convocatòria, però és clar la vam haver d’aturar, ja que el decret de l’estat d’alarma suspenia tots els processos de selecció.
En el nostre cas, hi havia en marxa dos processos de selecció molt nombrosos: el de la Guàrdia Urbana i de la bossa d’administratius. I és clar, són processos que demanen un protocol molt exigent perquè impliquen molta gent. No podem fer una convocatòria de 170 persones sense complir amb les mesures. Per tant, quan aquests processos de selecció compleixin totes les mesures de seguretat, els continuarem.
De fet, el d’administratius ja ha començat i el de la Guàrdia Urbana ja té fixat els candidats admesos i els exclosos. De moment l’únic que falta és que el tribunal en marqui l’inici. Una de les possibilitats amb les quals treballem és que el procés es pugui traslladar al Poliesportiu Municipal per poder acollir tots els aspirants.
Quantes places s’ofereixen?
El concurs d’oposició en preveia tres, tot i que nosaltres deixàvem la porta oberta a fer bossa d’interins. La intenció del govern municipal és cobrir al màxim possible les vacants. Se’n cobririen tres de vuit, i la resta com a interins.
A les xarxes socials hi ha hagut queixes per la inseguretat a Molins de Rei durant les últimes setmanes. Creu que hi hauria d’haver més efectius de Guàrdia Urbana?
Si a algú li han robat el cotxe i té sensació d’inseguretat, és normal que ho traslladi a les xarxes. Però Molins de Rei no és un poble insegur, ja que estem per sota de la mitjana de delictes. No és un problema de tenir més guàrdies a cada cantonada.
Això no vol dir, però, que és evident que hem d’incorporar els agents que necessitem. Amb la plantilla que tenim estem complint molt bé els serveis, ja que la professionalitat dels guàrdies és extrema. En xifres, mai tenim menys de tres agents al carrer.
Però no oblidem que la seguretat ciutadana no és competència de la Guàrdia Urbana, sinó dels Mossos d’Esquadra, amb qui hi ha una coordinació extrema. Des de la policia municipal la missió principal és fer complir les ordenances de l’Ajuntament. Evidentment que actuem sempre per requeriment del ciutadà i que, si hi ha un problema per a la seguretat ciutadana, sempre hi som, però no és competència nostra.
Pel que fa a la inseguretat que comentes, si ens remetem als fets, hi ha moments en els quals hi ha repunts de vandalisme. Però són generalitzats a altres municipis, no un problema exclusiu de Molins de Rei. Un bon exemple és dels robatoris a habitatges: qui ve a robar aquí també ho fa d’altres localitats.
De fet, crec que en alguns temes hem actuat amb molta serenitat i professionalitat. Per exemple, hem evitat ocupacions, vam fer detencions al juliol i a l’agost en temes violència de gènere, així com també per robatoris. Tot això demostra que la Guàrdia Urbana està fent la seva feina. Ara bé, tindrem més casos? Sí. Els evitaríem encara que tinguéssim la plantilla sencera? No.
Algunes queixes feien referència a la “falta d’efectius” que va al·legar un agent quan una ciutadana va trucar per interposar una denúncia.
Nosaltres agafem les denúncies amb cita prèvia, no tenim una oficina de denúncies 24 hores perquè no és la nostra feina. Si en aquell moment tenim efectius i no tenim una altra feina i ve algú a denunciar, li fem al moment. Si no, fem com estem fent a totes les dependències municipals, cita prèvia. I si no, l’alternativa sempre és anar als Mossos d’Esquadra.
Per tant, no preveuen que aquesta falta d’efectius sigui un problema?
Sempre és un problema no tenir tota la plantilla perquè en alguns casos, sobretot quan arriben els caps de setmana, els cobrim fent hores extres. Sempre tenim dues patrulles i un comandament mínim el cap de setmana. Per exemple, això també ens ha passat a la Festa Major. Però la Guàrdia Urbana fa la seva tasca. Evidentment, quants més efectius tinguem al carrer millor. Però per això també vam contractar cinc administratius, que fan d’auxiliars de sala, i que ens permeten alliberar a un dels agents per fer tasques policials.
La sensació dins del cos és de més tranquil·litat?
Això va a èpoques. És veritat que s’han incorporat agents que portaven temps de baixa i tenim la sensació que hi ha agents que volen tornar. Tenim policies que veuen que fa uns mesos que la Guàrdia Urbana s’ha centrat a fer de policies, que crec que al final és el que la gent entén. Hem tingut un estiu molt intens, per exemple. Ho heu vist perquè hem estat al peu del canó. I la Guàrdia Urbana ha tingut l’ajuda de la col·laboració ciutadana. I per què la té? Doncs perquè el veí sap que pot comptar amb la policia local.
Sense anar més lluny, tots els intents d’ocupació que s’han frustrat han estat gràcies a la Guàrdia Urbana, no gràcies Mossos. S’ha fet una feina de seguiment, d’assessorament als propietaris que tenen edificis i locals susceptibles de ser ocupats. També hem intermediat i els hem advertit que calia posar mesures o que si no les posaríem nosaltres. Fins i tot hem posat un agent a treballar en la línia d’intentar evitar ocupacions.
Quina és la funció d’aquest agent?
Quan es detecten edificis susceptibles de ser ocupats per abandonament, ell fa una cerca del propietari i s’encarrega d’informar-lo perquè prengui mesures al seu immoble per evitar l’ocupació.
Quina és la situació actual de les ocupacions al carrer Major?
Ara tenim un dels edificis tapiat i queda el segon. N’anem fent un seguiment. Per exemple, vam obrir un expedient urbanístic per la manca de compliment d’una sèrie de requisits per fer-li un requeriment al propietari perquè fes reparacions. Ara ha de ser un jutge el que li digui que ha de condicionar aquest espai i que, si no ho pot fer, el jutge determini com es farà aquesta reparació. Aquell habitatge nosaltres ja el vam declarar insalubre. No es pot habitar, no hi ha lavabos ni aigua.
Aquest informe ja el vau presentar davant del jutge.
Sí, l’informe d’insalubritat ja està presentat. El propietari demana al jutge una desocupació, que és lenta. De qualsevol incident que ha ocorregut, nosaltres n’hem fet informes pel jutge. A banda, el que vam fer llavors va ser un requeriment a la propietat. La propietat va dir que tenia ocupes i que, per tant, no podia adequar l’edifici. Però per millorar l’edifici diu que primer necessita que no hi hagi ocupes. I així estem. La veritat és que la problemàtica del carrer Major ha baixat des que vam tapiar l’altre edifici. Ara som a l’espera que el jutge dictamini l’altra desocupació.
Hi ha altres punts de Molins de Rei on hi hagi problemàtiques a causa de les ocupacions?
Ara mateix no. No tenim detectada cap conflictivitat en espais. Els darrers mesos, sí que hem tingut ocupacions però cap d’elles ha estat de tipus conflictiu. Són gent que ocupa i no genera cap problema. Llavors, ni nosaltres ni tan sols els veïns hi entren. Pel que fa a les que hem detectat i hem evitat, a aquestes els fem un seguiment sovint, sobretot quan veiem que el propietari no actua.
Per exemple, tenim un cas d’un habitatge al barri del Canal que era d’una dona que ja s’ha mort i que els fills hi van renunciar-hi, però el banc diu que no els consta aquesta renúncia. Doncs el van intentar ocupar i nosaltres vam fer una primera actuació per reforçar la porta amb la brigada municipal. Per això en aquest cas estem fent un seguiment de l’edifici conjuntament amb la col·laboració dels veïns, que són els que justament ens van avisar.
Quina és la valoració que fa l’Ajuntament del comportament de la ciutadania respecte a les restriccions provocades per la pandèmia?
Passats els primers mesos podem dir que, majoritàriament, tothom compleix. No és fàcil complir protocols quan a cada lloc n’hem de complir un de diferent. A l’institut fan una cosa, a l’escola una altra, a les zones esportives hi ha un altre protocol, etc. En general, el problema és que tenim reincidents: gent que no es vol posar la mascareta. És normal que, després dels mesos que portem, hi hagi gent que estigui cansada i que necessiti fer coses que abans feia amb normalitat, però ens hi va la salut.
Com es gestiona el tema de les quedades massives de joves?
L’estiu postconfinament ha estat especialment conflictiu. Tenim espais de festa, discoteques i bars musicals tancats. Hi ha un conflicte real perquè la gent es busca la vida al carrer, a casa seva… S’han incrementat les queixes per veïns que munten festes. Gent que no busca una confrontació però queden a casa amb un parell o tres d’amics, a la terrassa, posen la música alta i se’ls fan les 2 de la matinada.
Per Festa Major l’activitat del botellot s’ha traslladat a més zones. En aquests casos, intentem actuar amb els Mossos d’Esquadra per prevenció, però nosaltres també hem d’aplicar el sentit comú. No podem fer desallotjaments massius de zones. Ells han de complir la normativa, no només amb el botellot sinó de seguretat i de salut amb el tema de les distàncies i la prohibició de fer aquestes activitats.
En el nostre cas, com a Guàrdia Urbana, hem fet actuacions conjuntes amb els Mossos durant dos o tres caps de setmana seguits i tancaments perimetrals d’algunes zones precisament per evitar que la gent hi vagi. No negaré que els caps de setmana són d’una intensitat elevada.
A quines zones heu implementat la vigilància?
Hem anat acotant amb la Guàrdia Urbana. La zona del Castell Ciuró, el cementiri municipal i el polígon industrial Riera del Molí, per exemple. Posem tanques, fem vigilàncies estàtiques a la zona, anem passant per evitar aglomeracions, etc. Hem de pensar que són joves que també vénen d’altres llocs, no només són de Molins.
Llavors, en funció del volum de gent, avisem els Mossos d’Esqudra. També diré que és difícil desallotjar si no hi ha un reforç de la policia catalana, que han de venir amb unitats especials segons el volum de gent. També fem controls a les entrades i a les sortides de la zona. Intentem dissoldre, parlar amb ells, etc. La majoria normalment compleixen i marxen. A vegades hi ha grups més exaltats i són els Mossos els qui decideixen.
Creieu que pot desembocar en un problema important?
Sí. És evident que hi ha gent que encara no ha entès en la situació en què estem. Sé que és complicat entendre que no podem sortir ni fer determinades coses. Però, repeteixo, ens hi va la salut. Si estem prenent mesures amb les quals l’economia pateix perquè són dures per la indústria i pel sector serveis, no pot ser que quatre dexelebrats que decideixen que són immunes a aquesta situació facin aquest tipus d’actuacions. I si nosaltres hem de fer actuacions sancionadores amb els Mossos, les farem. I ja s’ho trobaran. Al final hi ha molta gent que s’hi està jugant la vida. Els primers són els guàrdies que han de fer una actuació amb gent que no està en el seu millor estat.
El dron de la Guàrdia Urbana ja està operatiu?
No. Tota la tramitació és lenta. A finals de novembre explicarem com actuarem i en una presentació conjunta amb altres administracions que podran gaudir de la utilització d’aquesta eina.
S’ha retardat per la Covid-19?
S’ha retardat perquè la burocràcia és molt complicada. Hi ha un tema també de competències perquè l’espai aeri és competència de l’Estat i en fa el control la Guàrdia Civil, però els Mossos d’Esquadra també en tenen. Per això és més lent. Però durant el mes d’octubre estarà enllestit i començarem a fer les proves.
I un altre tema, com es regularan els patinets elèctrics?
Cal fer una modificació de l’ordenança de convivència vilatana. Tot i que hi ha una normativa general, hem de fer una adaptació a la nostra realitat. Es convocarà la comissió de mobilitat i explicarem les mesures concretes. En els propers mesos farem la modificació, en la línia del que estan fent altres municipis. Hem d’acabar d’aclarir quatre decisions. Moltes vegades també és el sentit comú. Poso l’exemple del que ens va passar durant el primer confinament: cada dia o dos dies ens canviaven la normativa. Al final es tractava d’aplicar el sentit comú.
Com està el tema dels agents expedientats?
Quan l’anterior equip de govern va decidir obrir un expedient, el que fa és designar un instructor, que no és de la casa i que és el que fa la instrucció de l’expedient. Aquí l’Ajuntament ja no hi intervé. Si no recordo malament, ja ha començat a comunicar la primera resolució i ara està en fase d’al·legació. Fins que no sigui definitiu no es pot explicar més.
