En el futbol, i en molts altres esports, una de les estratègies més utilitzades és el contraatac o contracop. Bàsicament, es defineix per defensar les posicions esperant el moment més indicat del partit per passar a l’atac i emportar-se la victòria. D’alguna manera, l’Ajuntament de Molins de Rei ha optat pel que també es coneix per jugar a la contra en els pressupostos municipals del 2021, segurament un dels més complicats de fer.
L’executiu del PSC i Junts per Molins ha reduït els comptes municipals més d’un milió d’euros en comparació amb els del 2020. No obstant això, esperen contraatacar durant l’execució al llarg de l’any a través del superàvit, els romanents de tresoreria i potser amb partides provinents d’altres administracions. És una posició inicialment prudent que, a la llarga, fins i tot pot convertir-se en expansionista. Tot plegat després d’un curs on el que es va pressupostar en un principi s’ha hagut de variar a causa de la pandèmia -els serveis socials i el rescat de la piscina són dos exemples- i davant d’un exercici on segurament també tocarà fer canvis a causa de la Covid-19.
Molins de Rei ha optat per una estratègia similar a la de l’Hospitalet de Llobregat, on també s’ha aprovat un pressupost inferior a l’anterior a l’espera de després fer-lo expansiu. I diferent de la de Barcelona, on els comptes són de record, els més elevats de la història de la capital catalana. En tot cas, i tot i les diferents estratègies, l’objectiu és similar a aquests tres ajuntaments i als de la resta del territori: mitigar l’impacte econòmic i social de la Covid-19.
En el cas de la segona ciutat de Catalunya s’han dotat d’una eina per fer-ho. Tots els partits polítics amb representació al ple municipal, els sindicats, les patronals i diverses entitats han signat un document anomenat Pacte de Ciutat, que marca els eixos i les actuacions concretes per lluitar contra la crisi social i econòmica que emergeix. Es divideix en quatre àmbits: urbà, social, econòmic i institucional. Signat al novembre, ara l’oposició comença a reclamar-li al govern de l’Hospitalet que es passi de la foto a les accions concretes.
Tornant a Molins de Rei, un partit de l’oposició, Molins en Comú, va proposar arribar a un acord similar. Però es desconeix si aquesta proposta prosperarà o no.
De moment, el que s’ha aprovat és el pressupost del 2021. PSC i Junts per Molins, amb majoria absoluta, han rebut una abstenció la regidora de Cs i del grup municipal d’ERC i un vot contrari de la resta de formacions polítiques per diferents motius. No obstant això, la gran majoria de grups municipals van elogiar la capacitat de diàleg del regidor de Finances, Jordi Enseñat, fet que confirma el tarannà conciliador de l’edil de Junts en un moment en el qual alguns pensen que la política és fer zascas a Twitter, que mai construeixen sinó que només destrueixen. Però tot i el diàleg, no van produir-se acords amb la majoria de formacions polítiques.
Aquest cert bon clima podria fer possible acords més endavant? Serà Molins de Rei capaç de triar el destí del superàvit de 3,6 milions d’euros amb la complicitat de partits més enllà del govern municipal? Davant d’una esmena, l’alcalde Xavi Paz va dir durant el debat que està «d’acord amb els objectius però no amb l’increment de deute» en un context amb superàvit. Llavors, com a mínim en alguns aspectes, només falta entesa en el com perquè ja hi ha acord en el fons. Per tant, no hauria de ser tan complicat. A més, les abstencions d’ERC i Cs i el to de les formacions durant el debat també deixen entreveure que no s’està fent una oposició amb aires destructius.
Potser algú es pregunta qui s’emportaria el tanto polític, però el cert és que amb la complicitat i la transversalitat guanyen tots. La política no només és competició, sinó que també hauria de ser cooperació. És igual que s’anomeni Pacte de Vila o no, el nom no fa la cosa. En primer terme guanyaria Molins de Rei, perquè amb més suports les actuacions estarien més legitimades i afegirien més sensibilitats i riquesa a l’acció del consistori.
I en segon terme per la imatge de la mateixa institució de l’Ajuntament. En un moment excepcional com la pandèmia de la Covid-19, la desafecció política creix (només cal veure l’abstenció en eleccions al Parlament de Catalunya). Potser els veïns i veïnes agrairien que la política de proximitat fos capaç de sumar entre sensibilitats diferents amb l’objectiu d’intentar no deixar ningú enrere.
Els socis i sòcies de Viu Molins de Rei van llegir aquest article abans que ningú.
