El motiu d’aquest escrit és explicar l’experiència que el meu marit i jo hem viscut després d’haver passat la Covid-19 i haver estat hospitalitzats. Només vull fer aquest petit escrit perquè molta gent encara no es creu que aquest virus existeix i és un maleït mal que et deixa el cos i l’ànima feta un desastre. No sabem a on vam poder agafar el bitxo, ja que des de sempre hem estat molt prudents i hem seguit totes les normes.
Som grans, no vells, tenim 74 anys. Ens vam començar a trobar malament pels volts del 26 d’abril. A mi, al CAP em van fer una PCR i vaig donar positiu de seguida, però el meu marit, en Joan Padilla Garcia, primer va donar negatiu i després positiu. Per part meva no tenia cap símptoma, només cansament. Ell sí, febre alta, molt mal de cap i no podia dormir.
Ell va ingressar a l’hospital Moisès Broggi el dia 6 de maig i jo vaig seguir a casa. Per sort, però, la meva filla va trucar al 061 i em van venir a buscar amb ambulància per ingressar-me d’urgència al Broggi.
A partir d’aquí tot anava cap a millor, ens trobavem més bé i, fins i tot, ens van posar junts en una habitació. Però, el dia 15 de maig a la tarda, davant meu, en Joan va caure a terra a conseqüència d’un fort Ictus. Sort que érem a l’hospital i de seguida li van fer un TAC i ràpidament el van traslladar amb una ambulància cap a l’hospital de Bellvitge.
Aquella mateixa nit li van fer un cateterisme i a partir d’aquí tot va anar millorant, pràcticament sense seqüeles greus, tot ique la neuròloga em va dir que era un Ictus molt greu.
Jo vaig quedar sola al Broggi a la mateixa habitació. Però, he de dir que gràcies als grans sanitaris que tenim no em vaig sentir sola en cap moment, ja que em van tractar com una reina i al Joan el van posar en un box de la UCI, sol i aïllat, sense poder rebre visites. Només ens comunicàvem per telèfon.
El 20 de maig em van donar l’alta i vaig poder tornar a casa amb la meva filla. Finalment, ell va poder sortir de l’hospital el 27 de maig.
Vull agrair tot el tracte que hem rebut per part del personal sanitari, família i amics/es propers i llunyans, i en particular a la nostra filla que ho ha portat tot ella sola: la feina, anar als dos hospitals a portar tot allò que necessitàvem i la comunicació amb els metges i la família.
Gràcies per l’escalf que hem rebut de tots i totes, i gràcies també per l’oportunitat de compartir aquesta mala experiència, que malgrat tot, té un final feliç.
Montserrat Carulla Paüls
Si vols enviar una carta a Viu Molins de Rei, pots demanar informació al correu electrònic info@viumolinsderei.com
