La calor de les espurnes, el so de les faldilles del Miquel i la Montserrat en donar voltes o l’alegria del públic saltant a la plaça de l’Ajuntament. El fotògraf molinenc Guillem Urbà ha recopilat imatges fetes en els diferents actes de les festes majors dels últims 25 anys per recordar amb enyor les festivitats prèvies a la pandèmia en la seva exposició ‘Gent, Temps, Foc i Gegants’. Urbà explica com la seva feina de reporter li ha permès guardar històries i formar noves famílies cada any. La mostra es podrà visitar fins al 3 d’octubre a la sala d’Exposicions del Museu de Ca n’Ametller.
Viu Molins de Rei informa sobre les activitats de la Festa Major 2021. El treball periodístic és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies.
Per què ‘Gent, Temps, Foc i Gegants’?
És una manera de separar l’exposició en quatre parts. El temps representa com, en pocs dies, passen moltes coses i has de decidir quins actes seguir. El foc és una qüestió personal, ja que havia estat diable. Sempre hi he tingut fixació. Els gegants és un tema que unifica totes les edats. Hi ha des de nens a avis, funciona per tothom. Per últim, la gent és qui més toca les festes populars. Són una explosió de gent al carrer. L’any passat no ho vam tenir, aquest any tampoc i trigarem a poder-ho recuperar. Volia exemplificar que són actes molt massius.
En aquest sentit, es podria dir que és un homenatge a la gran quantitat de persones que participaven en els actes abans de la pandèmia?
És el gran tret de les festes majors. Les tenim com una cosa que passa cada any i que mai perdríem, el que feia que no li donéssim la importància que té. Sempre ha estat aquí i no tenia més història. En canvi, és la festa més gran del poble, on tothom surt al carrer a mirar i ensenyar el millor que té.
Al febrer farà 25 anys que retrates festes majors. Tants anys d’experiència, t’han permès veure com evolucionen les festivitats?
Les festes majors sempre són molt similars. Acaben sent un aparador del poble on tothom vol ser representat i lluir les seves millors gales. Es munta una graella d’actes on tothom hi vol ser: les puntaires, els escacs, els gegants, les bèsties de foc… Després acabes posant les pinzellades més puntuals com grups musicals, orquestres o alguna activitat que marca la diferència.
Moltes de les fotos les vas fer per encàrrec amb l’objectiu de documentar les activitats, però al cap i a la fi la fotografia és un art. Com combines aquests dos vessants?
Fas dues o tres feines a la vegada. Documentes a nivell de capacitat, gent a l’acte, funcionament, coses logístiques o protocol·làries… Després, ets fotògraf i no pots parar, fas proves més artístiques. Aquestes són les fotos que queden darrere. La majoria de les fotos d’aquesta exposició són inèdites. Estaven entre les carpetes de les feines per les quals me les van encarregar, però hi ha tant material que acaben publicant dues o tres fotos d’un acte. El material artístic s’acostuma a quedar enrere, perquè és més complex i una visió més personal del fotògraf.
Alguna en concret va acompanyada de records especials?
Jo crec que totes, hi ha una història darrere de cada foto i cada Festa Major. Tens famílies repartides per tot arreu. Per la Festa Major saps que et trobaràs a aquest tècnic de cultura, el de so… Tota una sèrie de gent que quan arribes a aquell esdeveniment acaba sent la teva família durant tres dies. Ho vius molt intensament, els veus més que a la teva família natural.
Les fotos exposades són de Molins de Rei. Suposo que això ajuda a fer que et sentis com a casa.
Jugar a casa et dona cert avantatge. Trobes millors ubicacions. Mai he tingut problemes per fer una foto des d’un balcó. Les entitats sempre són molt obertes, però aquí em donen encara més llibertat. El sentiment de pertinença és molt important.
Et van venir a buscar per fer l’exposició. Com has viscut aquest reconeixement de la teva feina?
El primer moment t’espantes. Et fa molta il·lusió que vinguin a buscar-te, però has d’estar a l’altura de les circumstàncies. És una muntanya russa de sentiments. Primer és molta feina de fer tota la tria i al principi costa de veure les fotos en petit a l’ordinador. Un cop escollides, impreses en gran, emmarcades i ben il·luminades… És una pujada d’adrenalina.
En certa manera molts molinencs participen en aquestes fotos. Com les han rebut?
La gent em diu que quan entren se’ls posa la pell de gallina. Aquest retorn de les emocions és el més maco que hi ha. Pensar que amb una cosa que has fet tu aconsegueix emocionar a la gent i anar més enllà de la documentació et fa sentir molt bé. Passa a ser una obra d’art o una cosa que va més enllà d’una foto.
Algunes de les fotografies que es poden veure a l’exposició:
Fotografies: Guillem Urbà
