Formacions del ple creuen que “hi ha marge” per crear una fiscalitat progressiva dins dels límits de la llei. A més, la CUP i Molins en Comú no consideren tarifació social el nou ajut a les famílies vulnerables perquè es basa a «pagar primer i després abonar el cost».
Aquest dimecres el govern municipal ha aprovat les ordenances fiscals del 2022 en un ple extraordinari amb les abstencions d’ERC i Ciutadans. Malgrat això, alguns dels partits de l’oposició demanen una tarifació social “real i progressiva” dels tributs per facilitar el seu pagament a les famílies amb rendes més baixes. Les formacions creuen que “hi ha marge” a l’hora de decidir els gravàmens i les bonificacions, tot i la rigidesa de la normativa estatal.
Concretament, des de la CUP demanen detectar quines són aquelles tarifes que perjudiquen l’economia dels molinencs i aplicar mesures que pal·liïn aquests efectes. “No demanem una progressió d’un dia per l’altre, però anem a fer la foto i establir quins preus públics es poden tarifar socialment”, ha reflexionat el regidor Marc Vives.
En aquesta línia, els cupaires proposen tarifar socialment les taxes que presenten un servei, com la de cementiri o la de recollida de residus domèstics: “Pensem a bonificar a les rendes baixes i gravar amb un tipus ordinari o superior a les més altes”, ha explicat el també edil Carles Corro. Per exemple, suggereixen incrementar l’IBI de les empreses que més facturen al municipi un 1,1%, el percentatge més alt marcat per la llei. Des del govern municipal, el regidor de Finances Jordi Enseñat considera que els models de la CUP i el de l’executiu “són diferents”, mentre afegeix que demanen elements ja inclosos: “La tarifació social al cementiri queda inclosa dins del nou ajut”.
Una fiscalitat més progressiva
Per altra banda, Gerard Corredera de Molins en Comú consideren que les ajudes socials presentades pel govern només les poden demanar famílies en situació “d’altíssima precarietat i pobresa”, motiu pel qual demana una “progressivitat que faciliti la igualtat d’oportunitats per rebre un servei”.
Tot i que les propostes no van arribar a temps per ser valorades per aquestes ordenances, els comuns volen penalitzar amb un increment de l’IBI dels pisos turístics i crear una tarifació social basada en l’Índicador de Renda de Suficiència. Es tracta d’un índex de la Generalitat que considera en situació de necessitat a les famílies amb una renda inferior als 569,12 euros mensuals i 7.967,73 anuals. Com a resposta Enseñat assegura que la renda mensual disponible, l’índex que utilitza l’Ajuntament per determinar les famílies amb ingressos més baixos, ajuda a “individualitzar” la situació de cada unitat.
Per últim, des d’Esquerra Republicana, han demanat una revisió de les bonificacions i descomptes per famílies nombroses en serveis municipals com la piscina, els casals o l’escola de música. Des del govern, asseguren que tenen la proposta sobre la taula i la revisaran.
“Ens sona a almoina”
Per altra banda, el regidor de Finances ha fet gala de la nova bonificació per a les famílies que tinguin una renda mensual disponible inferior al Salari Mínim Interprofessional, de 965 euros. Depenent de la renda de la unitat familiar en qüestió, s’abonarà per transferència fins al 60% de la suma del cost de la taxa de clavegueram, la de cementiri, la de documents administratius, els casals d’estiu i la del servei d’atenció a la infància Trencaclosques. “El nostre model es basa a posar en disposició de les famílies que més ho necessiten bona part del que recaptem. Ho tractarem com una partida pressupostària de serveis socials reposant-la tantes vegades com calgui”, ha defensat Enseñat.
Tot i això, l’oposició no considera que aquest ajut sigui una tarifació social de les taxes. “Sempre feu servir el mateix criteri: primer paguin, estiguin com estiguin, i després demanin les ajudes”, ha criticat Corredera. En línies similars, Vives creu que una tarifació social “real” no hauria de ser “retroactiva”: “El nou ajut ens sona a almoina”.
Per últim, des de Molins Camina-Podem, Ana Aroca considera que en aquestes ordenances fiscals “no hi ha cap ajut”, ja que defensa que la prestació social no arribarà fins que es debati en els pressupostos del 2022.
