La PARM es reuneix amb la secretaria del departament de Drets Socials i els assegura que l’addenda que ha encallat el procés no es podrà signar fins que la llar d’avis estigui construïda per “motius jurídics”. Des de l’Ajuntament han remarcat en repetides ocasions que no es continuarà el procés de construcció fins que tinguin el document signat.
Fa anys que informem sobre la nova residència, explicant a la ciutadania com evoluciona el projecte. Si et fas soci o sòcia de Viu Molins de Rei, ens ajudaràs a continuar informant.
La nova residència de gent gran continua encallada després de molts anys de reivindicació ciutadana. El departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya no es pot comprometre a establir un nombre de places públiques a la futura llar d’avis fins que l’equipament estigui construït per motius “jurídics”. Així ho va informar la secretaria del departament en una reunió amb la Plataforma d’Afectats per la Residència de Molins de Rei (PARM) i ho han confirmat fonts de la conselleria a Viu Molins de Rei.
Cal recordar que la construcció de la residència es va encallar fa un any per un tecnicisme. En una reunió entre la Generalitat i l’Ajuntament, l’executiu municipal va veure que l’addenda que marca el nombre de places que el govern català es compromet a pagar no especificava cap xifra. L’inici d’aquest entrebanc es remunta al 2018, quan el llavors conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, va signar una declaració d’intencions que donava llum verda al projecte i es comprometia a finançar 50 places residencials i 20 d’atenció diürna.
Però el document no deixava clar si aquesta cinquantena de places se sumaven a les 30 que la Generalitat ofereix a la residència actual. És a dir, no se sabia si el departament en finançaria 50 o 80 places. El govern municipal sempre ha defensat que volen les 80 places per garantir que la majoria siguin públiques. Des de llavors, l’executiu del PSC i Junts per Molins es manté a l’espera d’aquest document per reactivar els tràmits i començar a col·locar les primeres pedres.
Sense residència no hi ha places
Ara, però, fonts del departament asseguren que, a nivell jurídic, “si no es construeix, no es pot signar cap acord per prometre unes places que no s’han creat”. En el cas que la Generalitat firmés l’addenda, aquestes 50 places s’haurien d’adjudicar a un equipament, que actualment no existeix, i no poden mantenir-les congelades durant els dos anys que trigaria a construir-se.
Segons matisa la portaveu de la PARM, Judith Herrera, la lletra petita marca que només es poden concertar places “per urgència o per convocatòria”: “Aquest any en convoquen, però sense lloc no les donaran”. Herrera, a més, recorda que aquestes places han d’anar acompanyades d’una partida als pressupostos catalans, tal com ja es va informar en un primer moment, quan la Generalitat va fiar les places a la disponibilitat pressupostària.
En aquest sentit, fonts de la conselleria afegeixen que, quan la nova residència estigui acabada, es determinarà el nombre de places que es destinin al municipi segons els comptes d’aquell any. Des de la Generalitat són conscients del compromís que van prendre fa anys per permetre la posada en marxa d’aquest nou equipament, però repeteixen que “si les places no estan creades, no hi ha cap altra mesura jurídica”.
Sense places no hi ha residència
Tot això ha derivat en un peix que es mossega la cua: la Generalitat no signarà l’addenda sense la residència i el govern local no mourà fitxa per construir l’edifici fins a tenir totes les firmes estampades als documents. De fet, la nova llar d’avis no forma part dels recentment aprovats pressupostos municipals. “La Generalitat diu que el problema el té l’alcalde, i l’alcalde li posa la culpa a la Generalitat”, lamenten des de la PARM.
El col·lectiu considera que només hi ha una solució per desencallar la qüestió: permetre l’entrada d’un operador privat. “Haurien de fer com els altres pobles i permetre que un particular faci la construcció. Ells ja tenen places concertades i un cop construïda, en podríem demanar més”, argumenta Herrera.
En aquest sentit, la portaveu afegeix que, poc després que es fes la promesa de construir la residència, dues empreses privades amb places concertades van demanar els permisos per aixecar-la, però es va denegar perquè l’Ajuntament vol que sigui de gestió pública. En aquest sentit, Herrera considera que tant govern com oposició estan “protegint els drets dels treballadors, però deixen de banda els de la gent gran”: “Tenim el dret de tenir una residència amb cara i ulls”.
L’estudi arquitectònic, a l’espera
Pel que fa a la Generalitat, Herrera assegura que Drets Socials està preparant un estudi territorial per determinar on manquen les places públiques per a residències de gent gran. Tot i això, segons ella ja en van fer un fa anys i que no es tindrà en compte Molins de Rei perquè hi ha places a municipis propers com Sant Vicenç dels Horts o Pallejà.
Amb tota aquesta indignació, la PARM organitzarà una xocolatada reivindicativa per fer públiques les seves demandes el dissabte, coincidint amb la Fira de la Candelera, al solar del costat del CAP, on es construirà l’equipament en un futur que no es concreta.
El desembre del 2020 va finalitzar el concurs d’idees pel qual s’adjudicava el disseny de la residència a dos estudis d’arquitectura. Si el 2023 no s’ha portat a terme el projecte, l’Ajuntament els haurà d’indemnitzar amb 10.000 euros, segons marquen les bases del concurs públic. En un primer moment es va prometre que la residència començaria a funcionar el 2019.
Fa anys que informem sobre la nova residència, explicant a la ciutadania com evoluciona el projecte. Si et fas soci o sòcia de Viu Molins de Rei, ens ajudaràs a continuar informant.
Més comentat 2