Capella és el tercer jugador amb més partits al CE Europa. Més enllà del futbolista, el molinenc deixa un llegat de bonhomia, encarnant els valors de l’esport dins i fora del terreny de joc.
Els valors de l’esport encarnats en una persona. Ha mort als 61 anys Carles Capella Amills després de lluitar contra una llarga malaltia. Nascut a Berga el 10 d’octubre de 1960, a Molins de Rei, on vivia des de fa molt de temps, va formar una família.
A través d’ella deixa el seu millor llegat per al món de l’esport i la societat en general. L’Elena va arribar a ser campiona d’Europa de bàsquet i en Carles és l’actual capità del Molins de Rei CF, fent honor des de fa ja molts anys a la bonhomia del seu pare, dins i fora del terreny de joc del municipal Josep Raich.
Allà, al Josep Raich, sempre era atent amb tothom. Fins i tot amb els periodistes que feien les seves primeres cròniques, als qui no dubtava en ajudar amb un somriure. Soci, implicat en el club, apassionat… en Carles Capella era un home molt bo, en el sentit més ampli de la paraula.
Però abans de tot això, va ser una autèntica llegenda del futbol català. És el tercer jugador amb més partits disputats al Club Esportiu Europa, una de les entitats més mítiques d’aquest esport. El dol per la seva mort se sent a Molins de Rei, però també batega molt fort a la Vila de Gràcia.
De petit, expliquen al web de l’Europa, feia de ‘mascota’ de l’equip de Sant Llorenç de Morunys, on es va traslladar a viure amb 10 anys. El futbol l’ha acompanyat des de l’inici fins al final de la vida. El 1971 s’incorpora al futbol base del Berga, on va arribar al primer equip a inicis de la dècada dels 80.
Després debuta a Tercera Divisió a les files d’un equip del Baix Llobregat: el Santboià. I de Sant Boi de Llobregat cap a l’Europa, on va fer història. La seva primera etapa al club escapolat va aturar-se pel servei militar obligatori i per dues temporades a Igualada.
Després a l’Europa va acabar jugant, fins a la temporada 1994/1995, un total de 378 partits: 363 de Lliga, 11 de Copa Catalunya i 4 de Copa del Rei. Migcampista, amb l’Europa va marcar gols clau com el que va permetre la permanència a Tercera l’any 1991. També va ser un dels protagonistes de l’ascens a Segona B la 1993/1994 . Va ser capità, com ara ho és el seu fill.
Les mostres de condol per la seva pèrdua per part de clubs o jugadors només fan que mostrar que, més enllà del seu llegat futbolístic, Capella era una persona molt estimada. La seva personalitat ha deixat empremta allà on l’han conegut.
M’acabo d’assabentar de la pèrdua d’en Carles.
I em dol molt molt
Ens coneixement de feia molt anys per la seva feina al centre Bruguers de Gavà
Sempre es va portar molt bé amb els nens del cole SAN Pedro i la meva família, fèiem més cas a ell que al metge, sobretot si era una lesió dels nanos que tb feien esport. Recordo buscant un metge per lElisenda quan es va trencar els creuats. Trucar a casa per donar-nos els resultats d’una analítica preocupant…
Penso i se que erem amics i recordaré sempre aquells partits al Camp del Barça en que una vegada quan els nens eren petit van venir amb nosaltres.
Ara feia temps que no sabia d’ell, però sempre formarà part de la nostra família
Records d’un pacient, culer i amic
Rafel