El geògraf ha tancat l’última de les xerrades per commemorar el 50è aniversari de la caiguda del pont de les Quinze Arcades. Ha exposat com la infraestructura va ser un element clau perquè Molins de Rei s’expandís més enllà d’un nucli urbà medieval.
Quan Molins de Rei va néixer a finals del segle XII, era poc més que un grapat de cases al voltant del rec vell i dels molins reials. Amb el permís per establir un mercat setmanal i pel dinamisme social que va aportar la construcció de la parròquia de Sant Miquel, la població va anar convertint-se, a poc a poc, en un petit nucli medieval. Això va canviar radicalment quan el pont de Carles III es va alçar a l’entrada de la població i va desencadenar el seu creixement cap a un municipi contemporani.
Així ho ha explicat el geògraf molinenc Carles Guirado, durant l’última conferència dins del marc de les activitats per commemorar el 50è aniversari de la caiguda del pont, feta a la Federació Obrera. Tot i no ser historiador, el seu interès per la història local va començar arran un col·loqui a l’Ateneu Mulei on diferents testimonis van recordar el xoc que va suposar l’esfondrament del viaducte i a partir del qual Guirado en va escriure un article.
“Al segle XVIII, Molins de Rei fa un gir 360 graus. Comença a fer el pas de vila medieval a la vila moderna i el pont serà la infraestructura directa que va canviar la situació”, ha introduït Guirado. De fet, no va fer falta esperar gaire, i és que les primeres expansions van arribar durant la construcció del viaducte: “Can Roca va ser la primera edificació vinculada al pont. Era la casa dels enginyers industrials. La mateixa construcció ja porta a un canvi de l’estructura urbana”. Fins aquell moment, no hi havia cap edificació més enllà del carrer Boters.
Traginers, hostals i comerços
El pont va comportar la creació d’una connexió directa entre Barcelona i València, situada només a un dia en carro de la capital catalana. Tot això va anar acompanyat de la proliferació de comerços i serveis relacionats amb la carretera, com hostals o magatzems, i la formació d’un segon nucli urbà ubicat l’actual Carretera i al marge del nucli medieval.
En xifres, Guirado ha explicat com, gràcies a dos censos i registres de l’època es pot saber que, en només 50 anys i amb la construcció del pont pel mig, Molins de Rei va passar de tenir 377 habitants als 949.
“Va situar Molins a un lloc privilegiat en el sistema de comunicacions i això va jugar un paper clau en el dinamisme econòmic, social i cultural que es va prolongar durant segles”, ha valorat Guirado, mentre ha afegit que el pont va actuar com a “element vertebrador del territori” i com “un important nus de comunicacions encara vigent”.
Després d’aquesta infraestructura, altres factors que van ajudar en la creació de la morfologia actual del municipi van ser la construcció del Canal de la Infanta, que va generar un impuls en la pagesia; i el declivi del Palau del Requesens, que va permetre construir cases i comerços a l’espai entre l’edifici i l’actual plaça de la Creu, on anteriorment hi havia els horts dels nobles.
A la segona meitat del segle XIX es van fer els primers planejaments urbanístics que, juntament amb la industrialització i l’arribada del ferrocarril, va col·laborar a l’expansió del municipi. Durant el segle XX es van construir alguns dels edificis més emblemàtics com el Foment, La Peni i la Federació Obrera, que també van posar un granet de sorra en la consolidació d’un municipi contemporani.
Més activitats després de l’estiu
Amb aquest acte, Guirado ha tancat el cicle de conferències commemoratives sobre el pont de Carles III. La Comissió Cívica que ha organitzat totes aquestes activitats està preparant una segona exposició i un llibre que, si tot va bé, arribaran l’últim trimestre de l’any.
