Una cinquantena de famílies es queden sense plaça a les escoles bressol municipals

Les escoles públiques han rebut fins a 164 inscripcions pel curs vinent, però només hi ha 108 places disponibles. Les famílies afectades critiquen que l’Ajuntament no els hagi donat solucions “coherents”, mentre que el consistori responsabilitza a la Generalitat. Els centres privats també estan plens.

Al Viu Molins de Rei ens apassiona fer reportatges donant veu als problemes dels veïns. Per això, els periodistes necessitem temps. Ens pots ajudar si et fas soci o sòcia del diari.

Fins a 56 famílies es queden sense plaça per matricular als seus fills o filles a les escoles bressol municipals. Els tres centres gestionats directa o indirectament per l’Ajuntament, El Molí, La Traca i El Rodó, han rebut unes 164 inscripcions, però només compten amb 108 places.

Els pares i mares afectats lamenten que l’Ajuntament no els hagi ofert solucions o alternatives, mentre que el govern municipal del PSC i Junts responsabilitza a la Generalitat per haver anunciat la gratuïtat d’I2 -antic P2- sense preveure un “desbordament”. El Tambor i el Patufet, les escoles privades, també estan plenes.

A principis d’abril, el departament d’Educació de la Generalitat va anunciar la gratuïtat  del curs d’I2 a les escoles públiques, el que ha incentivat un increment de la demanda del servei arreu de Catalunya. Segons dades de la regidoria d’Educació, la demanda d’aquest servei a Molins de Rei rondava entre el 20 i el 25% dels infants en edat d’anar a l’escola bressol en els darrers anys. Aquest any, la demanda ha arribat al 34% de les criatures.

“No han fet gestió prèvia”

La molinenca Alba Fernández, amb un fill d’un any i mig, és una de les mares afectades per aquest increment de la demanda. Fernández explica a aquest mitjà que la seva primera opció va ser La Traca, perquè hi viu just al costat. També s’havia plantejat El Molí i El Rodó, però finalment es va quedar sense opcions. “No pensava que hi hauria tants inscrits, només 108 places i 164 inscrits”. La veïna no entén com, sabent que la Generalitat aprovaria la gratuïtat d’I2, des de l’Ajuntament no s’hagin buscat solucions a l’augment de demanda: “Sé que a altres poblacions, com Cervelló, Sant Feliu, Vallirana o Masquefa, sí que han buscat recursos”.

En una situació similar es troba Magdalena Gomà, que també volia inscriure al seu fill d’un any i mig a La Traca perquè és veïna del barri. Actualment està en llista d’espera, però no té gaires esperances d’aconseguir plaça. “De moment l’hem matriculat a la ludoteca Petites Formiguetes. Si les monitores són maques, benvolgut sigui, però no és el que volíem i ens queda molt lluny”, diu la veïna. Gomà també creu que l’Ajuntament “no ha ofert solucions” i en critica la falta de previsió: “Es veia a venir, però no han fet gestió prèvia o han més posat més pressupostos”.

Cristina Bermejo volia matricular al seu fill de vuit mesos a El Molí, ja que era on havia estudiat el seu fill gran i en guarda una molt bona experiència amb el servei, les instal·lacions i la feina de les mestres. S’ha quedat fora de l’escola per falta de punts i, després d’haver fet una reclamació per correu electrònic, lamenta que l’Ajuntament li hagi suggerit matricular-lo a una altra població en comptes d’oferir alternatives al municipi.

“Treballo a l’Hospitalet i el fill gran estudia a la Sínia. Al petit l’hauria de recollir a les 16 i al gran a les 16:30, si el porto a un altre poble, què faig? No em puc partir en dos”, critica la mare, mentre afegeix que no l’han ofert solucions “coherents que puguin entendre”: “A Vallirana, per exemple, han fet un prefabricat provisional. Alguna solució hi ha d’haver“. Al final, Bermejo ha aconseguit l’última plaça que quedava al Tambor, però no és una situació que la satisfaci. “No és el que jo volia”, diu mentre es declara defensora de l’educació i dels treballadors públics.

Problemes en la conciliació

Un altre cas és el de Raquel Giralt, que també volia matricular al seu fill de sis mesos a El Molí. “Vam trucar a l’Ajuntament, però ens van dir que anéssim a una altra població, com El Papiol o Sant Feliu. Per conciliació és impossible tenint la filla gran a l’escola a Molins i haver de portar al petit a una altra població”, explica. De moment, farà la preinscripció a una escola d’El Papiol, però tampoc té garanties d’obtenir plaça. “Pagar una cangur vuit hores al dia, és inviable. T’obliguen a no treballar, però no podem viure només d’un sou”, conclou mentre demana un espai alternatiu.

Des del govern municipal passen la pilota a la Generalitat, qui té les competències sobre les llars d’infants, tot i que estan delegades als Ajuntaments. “El problema principal és que s’ha fet un anunci de gratuïtat i el departament no ha previst que es podria desbordar. És un problema generalitzat”, indica la regidora d’Educació, Esther Espinosa, en declaracions a Viu Molins de Rei.

“No es pot fer un anunci sense conèixer les necessitats reals”, diu la regidora d’Educació

Espinosa assegura que estan en contacte amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, des de diferents associacions municipalistes per “apretar al màxim i que donin una solució”. En aquest sentit, la regidora socialista afegeix que només han tingut un mes i mig des que es va anunciar la gratuïtat del servei, el que els ha dificultat prendre mesures donada la manca d’espais i la “infradotació” que segons ella reben els Ajuntaments per part de l’administració catalana.

“No es pot fer un anunci sense conèixer les necessitats reals. És molt injust plantejar la gratuïtat, sense plantejar la universalitat”, conclou Espinosa.