És posible un altre model de Festa Major a Molins de Rei?

Introducció

La polèmica Festa Major de Molins de Rei no ve d’ara i cada any genera indignació social i crítiques. Uns defensen que la Festa Major és sempre així, com cada any, i en certa manera és cert i positiu, perquè tenim un gran teixit cultural popular i tradicional que omple gairebé tot el calendari festiu. D’altra banda, trobem el públic crític que desitjaria més oferta en relació a grans concerts i activitats d’oci, també necessaris en qualsevol Festa Major, i que consumeix poca cultura popular. Per últim, trobem un tercer sector, potser més racional, que demana un major equilibri entre cultura popular i oci, perquè és consumidor de les dues de forma similar.

És per aquest motiu que he volgut desgranar la seva programació per tipologies d’activitats, per públics, espais… i fent una comparativa entre municipis amb el mateix percentatge d’habitants perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Tot i això, sembla prou evident que Molins de Rei necessita un nou format de Festa Major.

Anàlisi d’activitats

Si mirem amb detall el programa de la FM 2022 trobem un total de 71 activitats programades. L’any 2019 (pre-pandèmia) es van organitzar 75, igual que l’any 2014. Per tant, sempre estem en una forquilla de 70/75 activitats anuals. Això és degut merament a l’objectiu d’evitar contraprogramar activitats (cosa que sempre ha fet cert pànic polític), tot i que les activitats vagin dirigides a públics diferents. En aquest sentit, les dades són fàcilment interpretables: si no es contraprograma i els dies i hores del calendari festiu són els que són, no queden hores lliures per programar altres activitats.

Si analitzem qui les organitza, trobem el següent detall:

1. Activitats organitzades directament per l’Ajuntament: 21 activitats
   • Regidoria de Cultura (7)
   • Regidoria d’Esports (1)
   • Infància/Joventut (2)
   • Biblioteca (2)
   • Moviments veïnals (9) ¹

1. Tot i que en aquestes s’indica que són organitzades per les entitats veïnals i/o hi col·laboren, en realitat són directament programades des de la regidoria de Participació. Per tant, caldria anotar-les com a Ajuntament i no com a “Entitats” del segon apartat.

2. Activitats organitzades per entitats: 50 activitats

A la següent gràfica es pot veure el percentil de les activitats organitzades per l’Ajuntament envers les entitats.

Si analitzem la tipologia de les activitats, trobem que els espectacles són els que més es programen: fins a 28 activitats. De música es troben fins a 12; de tallers, fins a 13 i la resta d’activitats no classificables ascendeixen a 17.

Per últim, i pel que fa a organitzadors directes, tant de les diverses regidories de l’Ajuntament com de les grans entitats trobem el següent desglossament:

Ajuntament: Regidoria de Cultura (7); Regidoria d’Esports (1); Infància/Joventut (2); Biblioteca (2); Fira/Comerç (2) i Participació barris (9).

Teixit associatiu: Entitats de foc (14), Gegants (5), La Peni (5), El Foment (2), Ateneu Mulei (4) i la resta d’entitats, que sumen (20). En total, més de 50 entitats programen de forma directa i/o indirecta a la Festa Major.

Quant a la descentralització de la Festa Major, s’han analitzat els diversos espais utilitzats i s’ha comparat amb el programa de 2018, ja que hi va haver el mateix nombre d’activitats:

Cal tenir en compte que el canvi d’ubicació en relació al 2018 també està subjecte a les obres del Palau de Requesens i actualment també a les obres de la plaça 1 d’octubre de 2017. D’aquí el canvi significatiu de la plaça del Palau cap a altres espais. Tot i això, es veu una clara descentralització dels actes, potenciant més els barris, tot i que de forma molt puntual i tímida i a segons quin barris.

Tanmateix es veu un increment significatiu al barri del Canal i una tímida baixada del barri de La Granja i de la plaça de l’Església.

Pel que fa a la diversitat de les activitats programades en el marc de la Festa Major, s’han distribuït les que són clarament destinades a públic infantil i adult. S’han detectat relativament poques activitats per a joves, tot i que es poden incloure, com la resta de sectors, a l’apartat de “Tots els públics”.

Clarament s’evidencia un desajustament de les activitats, demogràficament parlant, sobretot en l’àmbit dels i les joves. La poca oferta podria ser una de les causes que genera en un percentatge elevat la desvinculació en el marc de la Festa Major i dels problemàtics “botellots o entrompades”, segons es vulgui dir. Aquesta no només és la causa nuclear, però sí una d’elles, per la qual els ens locals i supramunicipals estan estudiant la fórmula, també amb proves pilots en alguns municipis, per corregir aquesta tendència, no només des de l’àmbit de salut i prevenció, sinó d’immersió a les festes de forma activa.

El consum recreatiu d’alcohol i altres drogues té un important valor simbòlic per al col·lectiu jove, perquè esdevé un element relacional important en la construcció de la identitat i personalitat del jovent. També és percebut pels propis joves com un element inhibidor i lligat al concepte de transgressió dels límits, del control i d’allò prohibit. És aquí on recau el repte educatiu: en treballar aquest suposat poder explicatiu que posseeix l’alcohol com a element relacional i substituir-lo per altres més sans.

A banda del compliment de les normes (sobretot la venda a menors), tampoc s’haurien de promoure activitats que facilitin el consum d’alcohol, tot i que es delegui la responsabilitat i el consum responsable a cada persona. Cal eradicar ofertes o promocions que en facilitin l’accés, sobretot al públic jove (promocions com el 2×1, o activitats com els correbars, cercatasques o similars, on el principal objectiu és el consum d’alcohol). Cal promoure un canvi de rumb, sobretot des de les administracions públiques, que haurien de fer complir les normatives vigents.

Un altre aspecte important és fer pedagogia per promoure begudes sense alcohol i que siguin més econòmiques que les alcohòliques, tot i que vagi en contra de fer més caixa. Cal estimular el consum d’aigua i que aquesta sigui gratuïta, com ja succeeix en alguns municipis. Cal formar el personal de les barres no només en el pla d’agressions sexistes i punts liles, sinó també sobre el consum responsable: cal saber dir “no” quan algú ens demana una nova beguda i detectem que va passat de voltes. Per últim, caldria fomentar el transport públic com es fa enguany durant tota la nit per tal d’evitar possibles accidents. També és una acció a tenir en compte.

Anàlisi econòmic

Si entrem en els aspectes econòmics, des de fa més d’una dècada el pressupost destinat a Festa Major de Capítol II (Despeses de béns corrents i de serveis) s’ha situat sempre entre els 90.000 i els 100.000€ de consignació inicial, amb una posterior generació de crèdit (normalment de Romanents de Tresoreria) de 50.000€ extres. Cal tenir en compte que aquest pressupost no inclou les activitats que organitzen altres regidories com Fira, Participació Veïnal, Joventut, Esports… ni tampoc els costos de Capítol I (com Guàrdia Urbana, Brigada, Tècnics…) ni Capítol IV (Transferències corrents de subvencions a entitats).

Com es pot veure, l’aplicació pressupostària de la Festa Major sempre ha estat supeditada a una modificació de pressupost fins al 2022, on ja s’incorpora el valor aproximat del seu cost real. Caldrà veure com tanca l’exercici per comprovar si l’increment és suficient o no. Així mateix, si es comparen municipis amb el mateix nombre aproximat d’habitants amb el pressupost que es destina a les festes majors, sí que trobem que a Molins de Rei de mitjana es destina una despesa molt baixa, tenint en compte el seu potencial cultural, tal i com podem veure en quadre:

Com es pot observar, tots els municipis esmentats tenen gairebé el mateix nombre d’habitants. Tot i això, s’han cercat dos municipis gairebé iguals a Molins de Rei, com poden ser Santa Perpètua de la Moguda i altres dos una mica més baixos en habitants, com Castellar del Vallès i Valls, per poder tenir una forquilla més àmplia per comparar.

En les següents gràfiques podem observar la despesa per habitant de cada ciutat amb l’objectiu de visualitzar que no només s’ha tingut en compte el nombre d’habitants, sinó també la despesa per habitant. La idea és que siguin el més semblants possibles.

En aquest sentit trobem: Santa Perpètua de la Mogoda està actualment a una mitjana de 1.262,16€ en comparació amb Molins de Rei, que està a 1.217,27 €.

Valls està actualment a una mitjana de 1.360,69€ en relació a Molins de Rei, que està a 1.217,27€.

Castellar del Vallès està actualment a una mitjana més baixa que la resta, a 980,39€, comparat amb Molins de Rei, que està a 1.217,27€.

A partir d’aquest punt s’ha analitzat la despesa que destina cada municipi a la Festa Major on es pot observar que tot i la diferència entre municipis i habitants Molins de Rei està molt per sota de la mitjana (197.000€ de mitjana).

També destaca la ciutat de Valls amb gran potencial i teixit associatiu on hi ha una clara aposta política en la seva despesa per Festa Major que evidentment posteriorment es reflecteix en la seva programació.

Si mirem les activitats d’aquests dues ciutats en la seva Festa Major, del que l’Ajuntament programa (2) directament trobem una gran diferència que evidencia la inversió d’un i altre municipi:

Cal tenir en compte que a Molins de Rei no s’ha tingut en compte la resta de concerts i activitats musicals organitzades per entitats com el Foment, La Peni, Daltabaix, Mulei, els DJ’s i la cloenda de la Festa Major, tot i que són despeses que també paga l’Ajuntament de forma directa. La diferència és notòria i evidencia que un altre model de Festa Major és viable si es té en compte un nou plantejament organitzatiu.

En aquest sentit, també cal posar en relleu que Molins de Rei té una Fira de la Candelera que costa al voltant de 184.500€, (3) per la qual cosa, tot i que sigui una altra àrea i no Cultura, les arques de l’Ajuntament s’ajusten a allò on és més rendible invertir i amb allò que notòriament fa visibilitat la marca Molins de Rei.

2 Aquests imports són extrets d’empreses programadores i managements de grups i artistes amb catxés de 2022.

3 Segons Pressupost General per a l’exercici 2022. Relació d’aplicacions pressupostàries per subprograma del web municipal.

És possible un nou model de Festa Major?

La Festa Major ni es planteja ni crec que s’ha plantejat mai perquè vinguin visitants de fora. El plantejament és fer una festa major per la gent de la vila. Això sí, amb certa qualitat en la seva programació.

En primer lloc, cal ser conscients de la “monopolització” i pes de la cultura que entenem popular i tradicional de la vila dins la programació.

En segon lloc, tenim entitats com la Peni, el Mulei i el Foment (aquest últim amb taquilla) que generen activitats culturals força rellevants i participatives.

Per últim, cal tenir en compte que a l’Ajuntament, per tant, no li queden espais ni hores per programar i, com s’evidencia, s’acaba portant poc, repetit i amb poca varietat musical.

Com a gestor cultural, i sota el meu punt de vista, proposaria:

1. Un increment de la partida destinada a Festa Major de 197.000 €, segons mitjana per habitant i despesa per habitant.
2. No descentralitzar l’escenari central de la Festa Major. Els barris que volen ja fan la seva festa de barri. La Festa Major és la festa de tot el poble. Això no vol dir que s’hagi de fraccionar per espais, doncs afebleix el pressupost en infraestructures, malgasta el personal de logística i fa baixar la participació massiva dels espectadors. Si es vol políticament fomentar activitats als barris, s’ha de fer per altres vies, tal i com fan molts municipis. Caldria només destinar 3 espais com La Granja, El Canal i la Plaça Llibertat per dur a terme tota la programació.
3. Crear una nova taula de programadors/es molt semblant als models dels Administradors/es de les Festes Majors, els qual no haurien de ser entitats, ja que tenen la seva programació anual establerta. Aquestes persones són escollides cada 2 o 4 anys i són coneixedores de les tendències i mercats culturals, amb la voluntat de programar amb criteri, escolta activa i universal (processos de participació).
4. Crear una acurada programació per a tots els públics, sobretot una oferta clara per a joves i amb un pla d’acció en els canvis de conductes. Alhora cal prendre consciència que la cultura popular ja no és el que era i cal replantejar i trencar alguns esquemes que ja no funcionen. Cal un nou model de barres que permeti compaginar les entitats perquè puguin recaptar diners per la seva activitat i no generar un problema de saturació i alhora d’excés d’oferta i consum.
5. Estudiar un model de contraprogramació. A la majoria de festes hi ha contraprogramació, donat que els dies i hores estan determinades per un calendari limitat en el seu conjunt. Per aquest motiu, cal un estudi on es puguin realitzar activitats paral·leles i per diversos públics. Actualment tenim centenars d’ofertes culturals, entre cinema, concerts, exposicions… i cal escollir allò que més ens agradi en cada moment i evolució en el temps. Contraprogramar no és un error si es fa correctament. S’ha d’acceptar que hi ha públic per tot i no per anar a tot.
6. Reforçar l’estructura tècnica de la regidoria i potenciar més activitats dels serveis municipals i regidories de la casa. La Festa Major és la festa de tothom i caldria que el Museu, la Federació Obrera, Fira, Comerç, Turisme, Joventut, Infància… tinguin més protagonisme i també més pressupost per invertir en programació.

Raül Carretero i Campderrós és gestor cultural