El llibre explica la història col·lectiva de Badia del Vallès, un municipi nascut durant el franquisme i transformat per les lluites veïnals.
Explicar la història de la transformació d’un municipi. Aquest és l’objectiu que va dur Lluís Carrasco a escriure ‘Cor de formigó. Ànima de lluita’, una novel·la que recupera la memòria de Badia del Vallès i de la seva gent. L’obra s’ha publicat a través d’Amazon en format d’autopublicació, i segons explica Carrasco a Viu Molins de Rei, neix amb la voluntat d’explicar “la història de Badia del Vallès que mai ningú trobarà escrita enlloc”.
El llibre se centra en Badia del Vallès, una localitat del Vallès Occidental creada durant els anys setanta del segle XX, en ple franquisme, i concebuda amb greus limitacions urbanístiques i econòmiques. El municipi va ser dissenyat fins i tot amb la silueta del mapa d’Espanya, sense garantir els recursos necessaris per afrontar les despeses municipals ni per desplegar serveis bàsics com els culturals, educatius o socials.
A partir d’aquest context, la novel·la reconstrueix la història col·lectiva d’un poble que va haver de mobilitzar-se per transformar la seva realitat. Les lluites veïnals van ser clau per aconseguir millores i dotar el municipi de serveis essencials. Carrasco articula així un relat que posa en valor la solidaritat i la capacitat de resistència d’una comunitat que va convertir les dificultats en motor de canvi.
L’origen d’un projecte personal
Lluís Carrasco explica a aquest diari que la seva vinculació amb Badia del Vallès va ser molt intensa, ja que hi va viure deu anys, entre 1977 i 1987, període en què va exercir com a president de l’Associació de Veïns. “Van ser anys molt intensos perquè vaig viure de primera mà totes les reivindicacions del barri”, relata. Segons afirma, aquesta experiència li va permetre recollir una gran quantitat de notes i vivències que, amb el temps, “han acabat configurant la base del llibre”.
Carrasco explica que la idea de l’obra va sorgir arran d’explicar-li les seves històries al seu net. “Un dia va venir el meu net a l’escola i em va fer preguntes de quan jo era jove”, diu. A partir d’aquí, va decidir estructurar el relat des del punt de vista d’un infant que pregunta i investiga la història del municipi. L’autor remarca que l’objectiu principal del llibre és que “serveixi per a la generació de Badia que no coneix la història no escrita de la ciutat”, combinant records personals amb entrevistes i contrast de testimonis per reconstruir la memòria col·lectiva.
