El Palau de Requesens mostra la seva rehabilitació amb una jornada de portes obertes

Durant el cap de setmana del 31 de març al 2 d’abril tothom qui vulgui podrà visitar les actuacions de rehabilitació de l’edifici històric en una jornada de portes obertes. També hi haurà visites guiades amb reserva prèvia.

El projecte de rehabilitació i recuperació del Palau de Requesens ja és una realitat després d’un any i mig d’obres. Per mostrar-ho a tots els molinencs i molinenques, l’Ajuntament de Molins de Rei ha organitzat una jornada de portes obertes el divendres 31 de març, dissabte 1 i diumenge 2 d’abril. L’horari de visita de divendres serà de 16.30 a 20 hores, i dissabte i diumenge serà possible fer-ho durant tot el dia: de 10 a 13.30 i de 16.30 a 20 hores.

A més, també hi ha programades visites guiades on s’explicarà la història de l’edifici i la relació de Molins de Rei amb el període renaixentista. Es faran en torn de tarda el divendres (16.30, 17, 18 i 19 hores) i torn de matí i tarda el cap de setmana (10.30, 11.30, 12.30, 17, 18 i 19 hores). Per a les visites guiades és necessària inscripció prèvia a través del correu cultura@molinsderei.cat o bé per telèfon trucant al 93 680 33 40 (extensió 1195).

Taula rodona amb els arquitectes responsables

Durant els dies previs a les jornades de portes obertes, també s’han programat dues activitats d’entrada lliure a la sala d’actes de la biblioteca El Molí que tenen com a objectiu apropar la cultura i el Palau de Requesens a la ciutadania. El dimecres 29, a les 19 hores, hi haurà una taula rodona sobre la seva recuperació i la rehabilitació arquitectònica. A l’activitat hi participaran el doctor i historiador de la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra del Renaixement a Molins de Rei, Àngel Casals; els arquitectes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) responsables de la rehabilitació de l’edifici, Marc Alemany i Irene Puig; el responsable tècnic de l’empresa executora de les obres (Urcotex), Pep Brazo; i l’arqueòloga Gemma Caballé. La historiadora de l’art Maria Eugènia Ripoll actuarà de moderadora.

Una setmana abans, el dimecres 22 de març, s’ha presentat el llibre ‘Razón de Estado’ a càrrec de l’autora, Conxa Solans, i amb la participació del periodista Tomàs Alcoverro. El llibre té el Palau com escenari i en són protagonistes membres de la família Requesens.

Centre de poder al segle XV

El Palau de Requesens és un edifici del segle XV que fou el centre de govern de la baronia de la família Requesens. Contava amb un edifici principal de forma rectangular, una torre lateral i disposava de construccions annexes destinades a les tasques agrícoles. El poder, els privilegis i la posició social i política de que van gaudir els Requesens va ser fruit del seu servei i fidelitat als monarques, tant a Ferran el Catòlic com posteriorment a la casa dels Austries.

La relació dels Requesens amb la corona, la condició de proximitat de Molins de Rei amb Barcelona, la disponibilitat d’espai per establir el campament per allotjar el seguici reial i la proximitat a la serra de Collserola on practicar la caça, l’afició preferida de la reialesa, va propiciar la presència reiterada d’hostes reials i personatges rellevants de la cort de l’època.

Una d’aquestes ocasions va ser el setembre de 1519, quan Carles I, rei de Castella, Aragó i Navarra es va desplaçar a Barcelona per jurar les constitucions de Catalunya i, de sobte, es va declarar una epidèmia de pesta. El Rei i seu seguici es van retirar a Molins de Rei i va ser aquí, el 30 de novembre, on el monarca va rebre el comunicat oficial de seu nomenament com emperador del Sacre Imperi Romanogermanic. Així doncs, qui va arribar a Molins de Rei com Carles I, Rei, en va marxar dies després com Carles V, Emperador, l’home més poderós de l’època.

Pas previ pel futur Museu del Renaixement

El Palau està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Des de l’Ajuntament s’han dut a terme en els darrers anys, estudis i actuacions de rehabilitació de l’edifici que han culminat en una primera rehabilitació de la façana i una posterior restauració de l’interior que acaba de finalitzar.

En els pròxims mesos, el Palau es convertirà en el primer museu dedicat en exclusiva a Catalunya al període històric del Renaixement i aspira a ser el centre de referència del país en aquesta època històrica. Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha signat recentment diversos convenis per a impulsar l’espai, on destaquen el conveni amb el MNAC, la cessió d’obres renaixentistes del museu de Lleida i la signatura de creació d’una càtedra del Renaixement amb la Universitat de Barcelona. El museu del Prado, el Marès, el Tèxtil de Terrassa i altres institucions també s’han implicat en la seva creació.

És el final d’un camí iniciat l’any 1994, quan es va realitzar el primer estudi històric i artístic monogràfic, i que va començar a materialitzar-se en el 2009, amb la rehabilitació de la Sala Gòtica i el seu corresponent estudi arqueològic. Ara bé, els treballs per una intervenció global a l’edifici es va iniciar l’any 2014, quan es va fer un estudi arqueològic del perímetre exterior i de la plaça del Palau coincidint amb la seva reforma. En el 2015 l’Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona un estudi històric i d’evolució arquitectònica de la façana sud-oest de l’edifici, que va ser la base de la rehabilitació inicial de la façana, feta l’any 2019.

L’obra de rehabilitació ha comptat amb diferents subvencions com la del programa operatiu de fons europeus per al desenvolupament local de Catalunya (Feder), el programa per la conservació del patrimoni de l’1,5% cultural a càrrec del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i del Ministeri de Cultura i Esports i un ajut del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.