• FES-TE SOCI ARA
Diumenge, 13 juliol, 2025
  • Iniciar sessió
Viu Molins de Rei
  • Política
  • Economia
  • Societat
  • Cultura
  • Esports
  • Entitats
  • Opinió
  • VIU+
  • Serveis
    • Farmàcia de guàrdia
    • Salut Integrativa
    • Salut i dolor
  • L’Espieta
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • FES-TE SOCI ARA
  • Política
  • Economia
  • Societat
  • Cultura
  • Esports
  • Entitats
  • Opinió
  • VIU+
  • Serveis
    • Farmàcia de guàrdia
    • Salut Integrativa
    • Salut i dolor
  • L’Espieta
Sense resultats
Veure tots els resultats
Viu Molins de Rei
FES-TE SOCI

L’era de les metròpolis (en transformació)

Ricard Gomà
18/10/2023
a Opinió
EnviarCompartirTuitarEnviar
Imatge de recurs d’una ciutat // Catalunya Metropolitana

Des d’una visió global i planetària, a la conferència Habitat 3 de Quito el 2016 vàrem tindre uns primers indicadors que ens deien que la majoria de la població del planeta era urbana.  Això no havia passat mai. El 54% de la població del planeta era urbana. I el 60% d’aquesta població urbana era metropolitana.

Això podia haver no estat així; podíem anar a un model d’urbanització planetària basat en una gran xarxa de petites i mitjanes ciutats. Però no; el patró d’urbanització del planeta va cap a la concentració de la població en grans metròpolis.  De tal manera que en l’horitzó del 2030 els demògrafs ens diuen que el 40% de la població mundial habitarà àrees metropolitanes.

Aquesta és una realitat demogràfica molt potent, que a més s’ha desenvolupat en molt poc temps. Però no és només una realitat demogràfica, ho és també econòmica, social, ecològica… Penseu que en les 300 metròpolis més dinàmiques del planeta es genera el 60% del PIB mundial.  O que, malgrat això, les desigualtats socials són molt més pronunciades en l’interior de les metròpolis que a fora, amb gran concentració de riquesa i de pobresa. 

Una de cada tres noves llars metropolitanes que es forma avui al món ho fan a assentaments informals, sense accés a serveis bàsics urbans, molt lluny del dret a la ciutat. Però també sabem que en les metròpolis s’estan assajant els models més avançats de la gestió de la diversitat. Qui ens hagués dit al començament del segle XXI que el 30% de la població de Barcelona avui seria ja d’origen migrant o que s’hi parlen 176 llengües.

O des del punt de vista ecològic, sabem que el 70% de les emissions d’efecte hivernacle,  d’escalfament global, són metropolitanes.  Però també sabem que és a les ciutats i a les metròpolis on avui s’estan assajant les polítiques més avançades de transició ecològica.

Les economies metropolitanes són especulatives i han estat les grans responsables d’això que els economistes diuen la financiarització de l’economia.  Sí, però també són enormement creatives, amb un pes molt important dels elements de ciència, de cultura.

Per tant, en les metròpolis avui s’expressen amb intensitat les principals contradiccions del segle XXI. I aquesta és una realitat que fa 3 o 4 dècades no existia. Ha estat d’un desenvolupament molt i molt ràpid. És una realitat planetària, però amb diferents configuracions.

De megalòpolis i megaregions urbanes

Amèrica Llatina—com Àsia i Àfrica– ha tingut un procés d’urbanització galopant en un model de megalòpolis. Sao Paulo, Ciutat de Mèxic, Buenos Aires, Rio, Bogotà i Lima, per sobre dels 10 milions d’habitants. O Santiago, Belo Horizonte, Guadalajara, Monterrey, entre 5-10 milions.  Megalòpolis que absorbeixen població, amb poques relacions socials i poc interconnectades entre elles. Però que són monstres demogràfics, socials, econòmics, etc.

Europa és diferent. No tenim grans megalòpolis. Cap ciutat europea està entre les principals megalòpolis del món.  Però, en canvi, tenim una xarxa molt densa de megaregions urbanes, sense cap mena de preconcepció institucional, com les xarxes metropolitanes del Rhin, dels Països Baixos i Bèlgica, l’Atlàntica i la nostra, la que va per tota la Mediterrània Occidental i puja fins a Lió, entre Montpeller i Tolosa. Aquesta xarxa d’àrees metropolitanes interconnectades és molt important.

Als Estats Units, per exemple, hi ha un model mix.  Hi ha xarxes metropolitanes, però amb grans megalòpolis: Nova York a la costa est, Los Ángeles a Califòrnia. Diem que a Catalunya en les últimes dècades hem urbanitzat molt el país i sobretot el litoral, que dels 8 milions de persones que avui hi habitem,  probablement 6 milions vivim en les comarques del litoral. En canvi, penseu que si el mapa de Catalunya el posem sobre la costa Est dels EUiA, aniria de Boston a Washington, amb Nova York i Baltimore entremig, i allà no viuen 6 milions, viuen 60.  Imagineu-vos. Per tant, a Catalunya vivim amb densitat relativa.

Barcelona, un potent motor econòmic 

Ara aterrem en la nostra metròpoli. És veritat que és un motor econòmic que funciona, que és potent, és un dels grans motors econòmics de la Mediterrània Occidental, i després de la pandèmia i a diferència de la crisi del 2008-2010  hem tingut una recuperació econòmica relativament ràpida: l’ocupació ha aguantat bé i la qualitat de la mateixa ha millorat molt.

Penseu que a la metròpoli, abans de la reforma laboral, de tota la nova contractació, un 85% eren precaris i ara estem per sota del 40%; l’escut de protecció social generat a partir de la pandèmia ha impactat reduint els nivells de pobresa de manera important. Vivim en una metròpoli potent i amb instruments d’intervenció que generen determinats nivells de cohesió social, sobretot si ho comparem amb altres metròpolis més desiguals i més fracturades en el món i a Europa.  

Però amb risc d’exclusió social

Tot i així, tenim el risc d’exclusió social, segons un indicador europeu, harmonitzat, la taxa Arope, que combina tres elements: la pobresa relativa (llars que tenen uns ingressos per sota del 60% de la mitjana del territori de referència), la privació material severa (pobresa en termes absoluts, és a dir, aquelles llars que no poden cobrir determinades necessitats bàsiques) i la baixa intensitat laboral (persones que en els últims 12 mesos no han anat més enllà d’un 20% del seu potencial laboral). Bé, doncs, suposa el 27,2% a l’àrea metropolitana. 

Però potser encara més important és que la distribució d’aquesta taxa d’exclusió social entre col·lectius és enormement asimètrica.  Per edat, la gent gran suma el 16%; la infància, el 30%. La taxa de pobresa infantil multiplica per dos la gent gran. Per origen, la població autòctona representa el 11%; la migrant, 43%. La taxa d’exclusió social de la població migrant multiplica per quatre la de la població autòctona.

L’habitatge, més important que la feina

A més, avui, l’habitatge és molt més important fins i tot que la feina en les trajectòries d’exclusió social per les enormes dificultats d’accedir-hi i de poder mantenir-lo. El 42,6% de les persones que viuen en lloguer a l’àrea metropolitana hi destinen per sobre d’un 40% dels seus ingressos mensuals. 

L’última enquesta d’equació urbana que hem fet en la metròpoli ens diu que de tota la mobilitat metropolitana residencial  un 24%, un de cada quatre, és mobilitat forçada.  És a dir, per impossibilitat de fer front al lloguer. És això que el moviment pel dret a l’habitatge  anomena els desnonaments invisibles: no són per llançament judicial, però són desnonaments.

Segregacions urbanes

Passem de les desigualtats socials a les segregacions urbanes, és a dir, com aquestes desigualtats s’expressen en el territori. A l’Institut Metròpoli hem creat l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU), que ens permet saber com tots els barris dels municipis de la metròpoli se situen en una sèrie d’indicadors de caràcter social i de caràcter residencial. Si ho posem en el mapa hi ha una concentració elevadíssima al Besòs, molt més que al Baix.

 I això suposa fragilitats comunitàries. Sabem que els territoris més vulnerables tenen menys capacitat de resposta. Però no només perquè tenen indicadors socials i residencials pitjors, sinó perquè normalment són més fràgils des del punt de vista comunitari, del teixit associatiu, d’equipaments de proximitat, de capacitat d’innovació social i, per tant, que la seva ciutadania generi respostes autogestionades en moments de crisi. 

L’asimètrica despesa pública local 

També tenim asimetries institucionals. Si distribuïm els municipis en funció de la seva despesa pública per càpita, el 25%  amb menys capacitat de despesa per càpita, inverteix 874 euros. El quartil amb més capacitat de despesa hi destina 1.441 euros. Aquí la desigualtat ja és molt alta, gairebé doble.  Però ara si mirem quina és la distribució  de les rendes més baixes i de les rendes més altes torna a haver-hi una relació inversament proporcional. Concentració de necessitats, poques capacitats.  Concentració de capacitats, poques necessitats.

És molt important que cada municipi faci esforços en despesa social. Però si només és municipi a municipi, això avui amplia fractures. La metròpoli ha de disposar d’un espai institucional  amb capacitat de redistribució si no la volem fracturada, si la volem cohesionada. Benvingut sigui el pla de barris metropolità, però només s’hi destinen 10 milions d’euros. El decalatge entre les necessitats i el pla de barris metropolità avui és enorme. Tant de bo que això obri una porta perquè realment l’àrea metropolitana esdevingui no una mena de diputació dels ajuntaments metropolitans que faci una distribució lineal, sinó un veritable autogovern de la metròpoli que redistribueixi recursos en funció de prioritats.

Riscos ecològics i mobilitat

Estem construint l’Index de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVAC) i les primeres dades diuen que els efectes socioterritorials del canvi climàtic tampoc no són homogenis: hi ha 590.000 persones a l’àrea metropolitana exposades a la calor extrema, a l’escalfament global, molt per sobre de la mitjana del conjunt metropolità.

El mateix passa amb les taxes de contaminació. I amb la mobilitat quotidiana laboral, la d’estudis i la personal. Necessitem transitar cap a una mobilitat sostenible i també en el potencial de fer-ho avui mateix. 

Ricard Gomà

Director de l’Institut Metròpoli, va presentar el 28 de setembre en la tercera Escola d’Estiu del Baix Llobregat organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLl)  a la Masoveria de Can Tintoré (Esplugues de Llobregat) on va abordar l’estat de la qüestió territorial. La trobada va comptar amb tres ponències més sobre els diferents models al llarg de la història (Jaume Bosch), els variats models de governança (Mariona Tomàs) i les estratègies per avançar en la consolidació del fet metropolità (Oriol Estela).

Relacionats

Etiquetes: Ricard Gomà
EnviarCompartirTuitCompartir
Sense contingut disponible
Article següent
El minut a minut del ple extraordinari del Síndic de Greuges i el ple ordinari del mes de setembre

Les queixes presentades al Síndic sobre l'àmbit de consum doblen la mitjana de Catalunya

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

A la portada

El debat territorial també és una prioritat
Opinió

El debat territorial també és una prioritat

Oriol Estela Barnet
12/07/2025
Marta Espona (ERC): “S’han d’implantar el màxim d’iniciatives que no siguin solament la construcció”
Política

El govern sociocomú rebutja una moció d’ERC per millorar la planificació de l’educació infantil

Viu Molins de Rei
12/07/2025
Els delictes pugen un 6,5% en l’últim any
Societat

Els delictes pugen un 6,5% en l’últim any

Samar Elansari
11/07/2025

VIU Empresa

El Centre Sukha col·labora en un documental de Movistar+ i reclama una mirada integral en el tractament de l’obesitat infantil
VIU Empresa

El Centre Sukha col·labora en un documental de Movistar+ i reclama una mirada integral en el tractament de l’obesitat infantil

Viu Molins de Rei
19/06/2025
Allianz Antonio Padilla, més de 25 anys al servei dels veïns de Molins de Rei
VIU Empresa

Allianz Antonio Padilla, més de 25 anys al servei dels veïns de Molins de Rei

Samar Elansari
12/05/2025
Molins Comerç visibilitza la situació dels negocis familiars i la seva perdurabilitat
VIU Empresa

Molins Comerç visibilitza la situació dels negocis familiars i la seva perdurabilitat

Samar Elansari
20/03/2025

SALUT INTEGRATIVA

mosaic
Detecció i tractament de disfuncions visuals en infants: Les claus per a un desenvolupament acadèmic saludable

Detecció i tractament de disfuncions visuals en infants: Les claus per a un desenvolupament acadèmic saludable

Ariadna Grané - Mosaic
18/02/2025

L’Acupuntura: una técnica mil·lenària de la Medicina Tradicional Xinesa que aporta grans beneficis a la salut

L’Acupuntura: una técnica mil·lenària de la Medicina Tradicional Xinesa que aporta grans beneficis a la salut

Anna Planas - Mosaic
17/12/2024

SALUT I DOLOR

Logo Centre Casals
Millora del dolor agut i crònic amb Osteopatia

Millora del dolor agut i crònic amb Osteopatia

Laura Gàlvez
13/06/2025

Dolor Crònic i La Medicina Tradicional Xinesa (MTC) 

Dolor Crònic i La Medicina Tradicional Xinesa (MTC) 

Dra. Montse Casals - Centre Casals
07/05/2025

VIU+

Enderroquen els antics vestidors de l’Atlètic Incresa

Butlletí | Gairebé vint anys de demandes en equipaments esportius

09/06/2025
Solar de la granja

Butlletí I Els pactes de la residència

17/05/2025
La Llibreria Amèlia, un negoci familiar que apropa els llibres al municipi des de fa més de 50 anys

La Llibreria Amèlia, un negoci familiar que apropa els llibres al municipi des de fa més de 50 anys

02/05/2025
Més

La nostra independència depèn de tu. Per poder fer el periodisme local que Molins de Rei necessita ens cal el teu suport econòmic.

FES-TE SOCI de Viu Molins de Rei

ANUNCIA'T al Viu Molins de Rei


  • Avís legal

  • Política de cookies


Contacte

Viu Molins de Rei és el diari local de Molins de Rei. Pots saber més sobre nosaltres i posar en contacte amb l'equip del diari en aquesta pàgina:

QUI SOM

Amb el suport de:

Viu Molins de Rei

Formem part de la catalunyametropolitana.cat

Llicència

Viu Molins de Rei

Viu Molins de Rei és propietat de Associació Viu Comunicació i està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons.

© 2024 Viu Molins de Rei - Disseny: Marc Redorta.

Inicia sessió o crea un compte i accedeix a tots els continguts

Inicia sessió al teu compte a continuació

Contrasenya oblidada?

Recupera la teva contrasenya

Introdueix el teu nom d'usuari o adreça de correu electrònic per restablir la contrasenya.

Iniciar sessió
  • Iniciar sessió
  • Cistella de la compra
Sense resultats
Veure tots els resultats
  • Política
  • Economia
  • Societat
  • Cultura
  • Esports
  • Entitats
  • Opinió
  • VIU+
  • Serveis
    • Farmàcia de guàrdia
    • Salut Integrativa
    • Salut i dolor
  • L’Espieta

© 2024 Viu Molins de Rei - Disseny: Marc Redorta.

Segur que vols desbloquejar aquesta publicació?
Desbloqueig restant : 0
Confirmes que vols cancel·lar la subscripció?