Polèmica sobre la ubicació de la Festa Major

Tal i com va anunciar Viu Molins de Rei, el govern sociocomú planteja repartir les activitats nocturnes de Festa Major en dos espais per millorar la seguretat. La proposta és que la plaça de la Llibertat aculli els concerts fins a mitjanit i després continuï el PD (punxa discos) a la carpa Mariona del barri del Canal.

Que Molins de Rei té un problema amb les localitzacions d’activitats festives de carrer no és cap novetat. Si fem una mica de memòria, als anys  80 i 90 els grans concerts s’havien fet al pati del Palau de Requesens, a l’Escola Alfons XIII… i fins i tot al camp de futbol (quan encara era de terra). En tots els casos es tractava de recintes tancats i amb seguretat prèvia, i fins i tot alguns concerts s’havien fet amb venda d’entrada. La resta d’activitats es feia a la plaça del Mercat com a escenari central de la FM, fins que van construir la plaça de la Llibertat. En aquell moment recordo les queixes per la “descentralització” de la FM i la satisfacció de part del veïnat del centre vila pel trasllat.

A dia d’avui la plaça de la Llibertat té data de caducitat, com ja vaig explicar en un altre escrit fa un parell d’anys on plantejava si era possible un nou model del FM, ja que Molins de Rei actualment no disposa d’espais de gran magnitud i segurs per encabir un gran escenari central. A l’article sobre una proposta de model de Festa major  ja avançava que cal pensar en una futura proposta d’ubicació, doncs l’espai d’estacionament de la plaça Llibertat està destinat a construir blocs de pisos, reduint així la capacitat tècnica de l’espai i el no compliment de les normatives sobre activitats culturals de carrer.

Entrem, si us sembla, en aquest terreny de normatives. Les activitats culturals estan regulades per la Normativa d’espectacles públics i activitats recreatives de caràcter extraordinari, concretament amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR); el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost (REPAR) i per l’Ordre INT/358/2011, de 19 de desembre, on s’escau la regulació horària.

Tenim clar, però, què són les activitats recreatives? El catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives defineix tres categories:

• Activitats recreatives musicals:  bar musical, restaurant musical, discoteca, sala de ball, sala de festes amb espectacle, sala de concert, discoteca de joventut, karaoke, sala de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut, cafè teatre i cafè concert, afterhours…
• Espectacles públics: cinematogràfics, musicals, teatrals, d’audició, de circ, manifestacions festives culturals i tradicionals…
• Activitats de restauració: bar, restaurant, bar restaurant i saló de banquets.

Aquesta normativa també regula les activitats que es realitzen en espais oberts. És interessant destacar que la normativa deixa ben clar que no es poden fer més de 12 activitats anuals al mateix lloc. En aquest sentit, a la plaça de la Llibertat (entre festes, fires diverses i altres actes) ja se sobrepassa el límit permès anual, perquè no es compta en funció de les activitats: es compta per dies,ja sigui de domini públic o privat, i que no disposi d’infraestructures fixes per dur a terme els espectacles.

Alhora es determina que aquestes activitats poden fer-se en recintes perimetrals o en espais oberts i han de complir amb els següents aspectes:

1. Amb motiu de festes i revetlles populars, festivals o certàmens,que comptin amb una àmplia participació de la població directament afectada.
2. En dates o vigílies festives amb impacte mínim dins d’horaris en què el seu impacte sigui admissible als usos socials majoritaris, i d’acord amb l’ordenança acústica.
3. Allunyat dels nuclis urbans, és a dir, que se celebrin en indrets situats a la distància necessària dels nuclis habitats, de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu.
4. Possibilitat de tancar espai obert amb tanques i diversos punts d’obertura.
5. Instal·lació de serveis higiènics i d’assistència sanitària, entre d’altres.

La competència per autoritzar en aquests casos és dels Ajuntaments, i segons volum i tipus d’activitats, cal una autorització prèvia de la Generalitat. En el cas de FM no cal, tot i que els Ajuntaments tenen la mateixa l’obligació de complir amb els requisits regulats per activitats extraordinàries.

Això implica que, abans de realitzar una activitat o espectacle públic i activitats recreatives de caràcter extraordinari, com és una FM, cal:

• Organitzadors identificats.
• Anàlisi de mobilitat provocada.
• Valoració de l’impacte acústic.
• Acreditació de la disponibilitat de l’espai.
• Serveis automàtics de control de l’aforament.

Apart, cal tenir en compte també:

També trobem l’assegurança de responsabilitat civil, les certificacions tècniques de muntatges i l’horari establert segons l’Ordre INT/358/2011, on s’estableix que els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari com la FM en els termes previstos en el Reglament han de complir els horaris d’inici i tancament que es concretin en la llicència o autorització corresponent.

Com podreu veure, organitzar un esdeveniment al carrer no és gens fàcil i suposa un increment significatiu en les despeses per part de l’organització a fi de garantir sobretot la seguretat en aquesta tipologia d’activitats.

No hi ha una alternativa d’espai a la vila que compleixi un mínim de normativa, a excepció del Parc de la Mariona. És evident pensar que tenim altres espais com el Parc Llobregat o fins i tot la rambla de la Granja per fer grans concerts, però també formen part de la descentralització de la FM del centre vila, no compleixen amb totes les normatives (ara tampoc, per tant no seria un problema tan greu) i, és clar, també inclou les molèsties,  l’oposició i les incessants queixes de part del veïnat.

Altres municipis opten per tallar grans carrers o avingudes per muntar un escenari central, i ho fan perquè tenen vies alternatives per regular la circulació. Cert és que molts d’aquests llocs tenen poc glamour, però són operatius. Espais que podrien ser similars a la vila ja en tenim: per exemple, l’Av. Collserola (a prop dels ponts de Can Baruta), on des de fa anys s’organitza el Move Your Fucking Brain Extreme Fest amb un èxit de participació per prendre nota però no per acollir un gran escenari de FM. Altres alternatives que es podrien valorar serien l’Av. de Caldes Exterior (darrere del Mercadona i de l’Aldi), amb més de 100 metres de llargada i una amplada de dos carrils però que dificulta molt la cabuda de bars actuals per part de les entitats, o bé el carrer Anselm Clavé (aprofitant el parc de la Sèquia) o l’actual Parc Pont de la Cadena, que al ser desert en arbrat i plantes ofereix un espai prou ampli per estudiar una proposta factible (deixant a banda l’oposició veïnal que, a diferència de la que ja hi ha al centre vila, podria generar a l’actual govern una pèrdua de vots electorals). El Parc del Llobregat, per la seva estructura, no compliria tampoc amb els requisits.

Si ens centrem a avaluar el que proposa el Govern (canviar d’espai a mitja nit per motius de  seguretat), abans de llançar una idea si més no poc estudiada com la que es planteja, hauríem de pensar, estudiar o consultar experts en plans d’autoprotecció.

Els espais es calculen en base al seu aforament. Per exemple, si la superfície ocupada és molt més gran que la del recinte, o la densitat molt baixa, es pot considerar espai obert (es calcula amb supf /núm persones > 2,5). Si fem un càlcul aproximat de l’ocupació prevista de la plaça Llibertat i estacionament ens dona com a resultat uns 3.000m2 . Per tant, l’aforament màxim (sense comptar infraestructura muntada) seria de 1.200 persones i podria arribar a 1.500 si tenim en compte les rodalies del recinte com el Pg. Terraplè o la plaça de l’U d’octubre.

En aquest punt, si es fa una simulació del pla d’autoprotecció sobre la suficiència de seguretat i validació de les condicions de seguretat de l’espai, és molt probable que no superi els requisits o els ajustin a alternatives que pengen d’un fil, doncs és més que evident que les normatives no es compleixen en aquest espai per diverses raons ja esmentades de seguretat i sonorització.

Un cop tenim això, cal analitzar les possibles conseqüències de moure aquesta quantitat de gent a la matinada i que s’hauria de desplaçar de la plaça Llibertat a la carpa Mariona en un tram d’1,40km de diferència entre un punt i l’altre:

• En primer lloc, les condicions de salut d’alguns participants no seran les més òptimes.
• El trasllat podria ser en estampida en els pitjors dels casos o per grups i de forma asincrònica.
• Al llarg del recorregut hi ha un risc elevat de baralles entre grups, possibles destrosses al mobiliari urbà i molèsties al veïnat.
• Moltes persones joves probablement decidiran no arribar al punt final, fent servir espais alternatius del recorregut per fer els seus botellots o quedant-se a la plaça de l’U d’octubre o als afores de la Carpa Mariona, traslladant el problema a un altre punt de la vila. En aquest sentit, recordem que ja hem tingut experiències nefastes en aquest sentit.

A banda d’això, nosaltres tenim un model on les entitats organitzen els bars de la FM com a forma de generar ingressos a les seves associacions, i ho fan al costat de l’escenari central. Un model que també algun dia seria bo revisar. Tot i la dificultat i delicadesa del tema, hi ha models de gestió a altres municipis que es podrien importar. En aquest aspecte, és inviable que les entitats hagin de muntar dues barres o unes entitats estiguin a la plaça Llibertat i altres a la Carpa Mariona, i encara és més absurd que l’Ajuntament gestioni una barra a la carpa quan l’objectiu és recaptar diners per les entitats.

Puc entendre que el govern pretengui anar fomentant la consciència de que tenim un problema amb els espais, i sobretot amb la FM, no només per la seva futura ubicació, sinó ja com a model (que no vol dir en cap cas canvi de programació). També és evident que cal un consens amb la resta de partits polítics i sobretot amb les entitats implicades, però també és cert que el compliment de les normatives i la seguretat no sempre hauríem de ser el motiu dels canvis.  No seguiríem fent “castells de foc” (bateries àrees de pirotècnia) al terrat de l’Ajuntament o a altres punts de la vila perquè, com segurament sabreu, no es compleixen les mesures de seguretat per aquesta tipologia d’activitats. Tot i això, es deixen fer perquè hi ha voluntat d’assumir el risc, i això també s’ha de tenir en compte, perquè implica que poden haver més excepcions en aquest sentit.

Algun dia entrarem a fons en el tema correfocs i castells de focs. D’entrada, les normatives europees diuen que per pirotècnia de classe II, la distància de seguretat no ha de ser inferior a 8 metres i per pirotècnia de classe III la distància de seguretat ha de ser no inferior a 15 metres. Això vol dir que, en un correfoc, el públic hauria d’estar a una distància de 15 metres d’on passa una bèstia o un diable.  Vist així, només es podrien fer correfocs en carrers d’una amplada superior als 30 metres! Com podeu entendre, és absurd i impediria qualsevol actuació d’una colla de diables. Per tant, no es compleix amb aquest normativa de caràcter europeu, però sí amb d’altres.

Tornant al tema, el que sí és cert és que ens queda poc per seguir gaudint de la plaça Llibertat i, ens agradi o no, l’únic espai que pot garantir el compliment de les normatives de seguretat per aquesta tipologia d’activitats és el trasllat de l’escenari central i bars al Parc Mariona.  Mentrestant, una alternativa seria seguir mantenint tota la FM a la plaça Llibertat, ocupant els carrils del Terraplè per a bars i espais d’esbarjo i fent un recinte perimetral que permeti dos punts de control d’accés per fomentar espais segurs. L’altre és un increment significatiu de vigilància, controls d’accessos, serveis sanitaris i neteja durant la nit, i persones mediadores i dinamitzadores de carrer amb alternatives d’oci que vetllin pel bon funcionament de la festa.

El vandalisme és un aspecte que no es pot controlar perquè és intrínsec al comportament d’algunes persones en els temps que vivim. Canviant de lloc mai podrem garantir que es tornin a produir actes vandàlics, és més, sembla que no recordem els aldarulls dels concerts de la carpa Mariona dels últims anys.

El deure de les Administracions ha de ser posar mesures dissuasives i de seguretat envers els participants i els béns públics i privats, però mai s’hauria de permetre que el fet de modificar un horari o una ubicació de festa que perjudica a tot un poble sigui per culpa de quatre brètols.

Raül Carretero Campderrós