Escrit adreçat a l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i al president de l’àrea de Sostenibilitat i Territori, Gerard Corredera:
En referència a la denúncia presentada davant de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Consorci del Parc de Collserola, i el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya per part de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC), i SOS la Rierada (entitats de persones que treballen desinteressadament per donar a conèixer i protegir la conservació dels espais naturals de la Rierada, de Vallpineda, i de la serra de Collserola), les entitats vilatanes Agrupament Escolta Jaume Vicens i Vives (“el Cau”), el Grup Excursionista Assembleari GEA, el Centre Excursionista Molins de Rei (CEM) i l’Ateneu Mulei, i les entitats ecologistes esmentades abans, demanem que es retirin de manera immediata els dos residus que romanen a la bòbila Marimon que poden seguir contaminant greument l’entorn i la riera de Vallvidrera, i s’hi extreguin les restes de toves i els 1.200 m2 de restes d’uralita.
No li val a l’Ajuntament de Molins de Rei aixoplugar-se, un cop més, en la seva persistent excusa per a amagar els problemes ambientals a la Rierada: “la solució és la urbanització”. Al contrari, la seva inacció permet efectes tan greus com que la riera de Vallvidrera baixi plena de runa des de can Castellví fins can Rabella i que existeixi un clar risc per a la salut humana i de l’entorn per les restes d’amiant a la bòbila Marimon.
Independentment del requeriment que l’ACA (l’entitat competent en la gestió de la riera) ha fet a l’Ajuntament de Molins de Rei -com a propietari de la finca-, per la seva retirada immediata, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC), SOS la Rierada i les entitats vilatanes Agrupament Escolta Jaume Vicens i Vives (el Cau), el Grup Excursionista Assembleari GEA, el Centre Excursionista Molins de Rei (C.E.M.) i l’Ateneu Mulei, manifestem la nostra total preocupació pel manteniment dels residus de toves i rajoles i sobretot, amiant, a la bòbila Marimon de la Rierada.
Abandonada i sense activitat des de fa dècades, a més de restes de rajoles llençades a tocar de la riera, a la bòbila hi ha un abocament de 1.200 m2 d’amiant, en sostres d’uralita abandonats, que desprenen fibres perilloses.
La uralita de l’època, per la seva “friabilitat” -és a dir, la característica que fa que amb els anys se li desprenguin fibres d’amiant o asbest- no només contamina a nivell aeri, estant demostrat que la inhalació d’aquestes fibres pot causar asbestosi i càncer de pulmó als veïns de l’entorn i posar en risc la fauna de la zona, sinó que quan plou, la riera arrossega les fibres soltes d’amiant al llarg del seu curs, i les dispersa encara més enllà dels voltants de la bòbila.
Donat que és previ i independent de qualsevol projecte d’urbanització, entenem que en cap cas el nostre govern municipal no hauria d’aixoplugar-se sota “problemes de titularitat”, en l’espera de “la inscripció futura a Registre de la Propietat dels projectes d’urbanització al Pla Parcial”, o en que la “culpa és la presentació d’un contenciós per motius ambientals per part de veïns”, per a no iniciar de manera urgent les iniciatives i tràmits per la retirada dels residus.
Bé sigui com a exigència a l’actual titular o titulars de la finca, -que segons el Cadastre pertany ja a l’Ajuntament de Molins de Rei!-, bé per a que aquests s’acullin a les ajudes de la Generalitat o la UE previstes per llei per a la retirada de restes d’amiant, cal que aquestes restes de toves i d’uralita siguin eliminats quan més aviat possible.
Cal evitar més riscos per la salut humana, la de la fauna i l’entorn natural causats per la seva permanència a la bòbila de Marimon a la Rierada, i pel seu abocament a una riera de Vallvidrera que, al seu pas per la vila de Molins de Rei, porta les seves aigües fins el riu Llobregat.
Esperem de l’Ajuntament de Molins una actitud pro activa per resoldre el problema de l’amiant i de contaminació de la riera i no un conjunt d’excuses legals respecte de problemes de titularitat que impedeixin les imprescindibles assumpcions de responsabilitats.
Laia Izquierdo, en representació de S.O.S. la Rierada
