La historiadora Eugènia Pagès ha fet un repàs al voltant dels fets històrics, les causes i les conseqüències que va tenir la revolta.
L’Aula d’Extensió Universitària enfila la recta final del curs 2024-2025 amb una nova conferència dedicada a un dels episodis més rellevants de la història contemporània de Catalunya: la Setmana Tràgica. La xerrada, que va tenir lloc a la sala d’actes de la Federació Obrera, va anar a càrrec d’Eugènia Pagès, llicenciada en Filologia Clàssica i Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona, i catedràtica de Geografia i Història a l’IES Montserrat de Barcelona. L’acte va servir per contextualitzar els fets que van sacsejar la ciutat de Barcelona i altres indrets industrials entre finals de juliol i principis d’agost de 1909.
Pagès va iniciar la sessió abordant les causes del conflicte, entre les quals va destacar la mobilització de reservistes per a ser enviats a la Guerra de Melilla, al nord del Marroc, en un moment en què Espanya consolidava el seu protectorat en aquell territori. La resposta ciutadana va desembocar en una onada de protestes a Barcelona que van esdevenir violentes, amb enfrontaments entre manifestants i forces de l’ordre, així com l’assalt i crema d’edificis religiosos.
Al llarg de la conferència, també es van examinar en profunditat els factors socials, polítics i ideològics que van propiciar la revolta. Pagès va subratllar la importància del moviment obrer, l’anticlericalisme creixent i la contundent repressió posterior com a elements fonamentals per comprendre tant la dimensió dels esdeveniments com el seu impacte en la història contemporània de Catalunya.
Desmuntar mites al voltant de la Setmana Tràgica
Durant la seva intervenció, Eugènia Pagès va voler trencar alguns tòpics que envolten la Setmana Tràgica. Va destacar que, tot i l’onada d’anticlericalisme que va impregnar les protestes, “no va morir cap religiós”, i que la violència es va dirigir contra els símbols de poder, com esglésies i convents, però no contra les persones. Aquesta distinció, segons Pagès, és clau per entendre el caràcter del moviment, que expressava un rebuig als vincles entre l’Església i l’Estat, però no buscava l’eliminació física dels seus representants.
Pagès també va posar l’accent en com “des de Madrid es va voler deslegitimar la revolta”, presentant-la com un aixecament separatista en lloc de què realment va ser: una vaga obrera i una revolta popular. Aquesta estratègia va permetre aturar parcialment la seva expansió i criminalitzar els participants. Segons la historiadora, “es va acusar falsament el catalanisme polític de promoure la independència, quan en realitat la majoria dels manifestants protestaven per motius socials, laborals i ideològics”.
Finalment, Pagès va tancar la conferència parlant de la dura repressió que va patir la societat civil catalana després dels fets i d’un dels personatges més emblemàtics associats a la Setmana Tràgica: Francesc Ferrer i Guàrdia. En aquest aspecte, Pagès va explicar que no hi va participar activament sinó que era un home ric que defensava una educació laica i lliure de lligams amb l’Església, una postura que incomodava profundament el sistema. Malgrat no haver-se implicat en els fets, va ser afusellat, ja que el van acusar d’haver participat de les revoltes.
