L’Aula d’Extensió Universitària ha dedicat la darrera conferència a la història, els símbols i la realitat actual de la maçoneria. El periodista David Revelles, expert en divulgació històrica, ha estat l’encarregat d’oferir la sessió a la sala d’actes de la Federació Obrera
L’Aula d’Extensió Universitària continua la programació del tercer trimestre del curs 2024-2025 amb una conferència dedicada a una de les societats més enigmàtiques i influents dels últims segles: la maçoneria. En aquesta darrera sessió, el periodista David Revelles, especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, va oferir una xerrada sota el títol ‘Una història de la maçoneria: 300 anys de la societat secreta més famosa del món’. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de la Federació Obrera, on Revelles va repassar els aspectes històrics, socials i simbòlics d’aquesta organització.
Revelles va explicar que la maçoneria va sorgir a la Gran Bretanya durant el segle XVIII, en ple període de la Il·lustració, com una “organització inicialment masculina, elitista i reservada a homes lliures i de bones costums”. Aquestes condicions, de fet, quedaven recollides en la constitució maçònica original. Tot i que en els seus orígens exigia una creença religiosa per poder-hi accedir, amb el temps, especialment a França, la maçoneria es va anar obrint a nous perfils. De fet, a finals del segle XVIII, les dones van començar a ser admeses en algunes lògies franceses, un canvi que encara avui dia “no és acceptat per totes les obediències, especialment les d’arrel anglosaxona”, que continuen sense reconèixer com a maçons aquells grups que incompleixen les normes tradicionals.
Durant la conferència, també es va aprofundir en els valors i símbols propis de la maçoneria. Revelles va destacar el compromís de la societat per la igualtat, l’equitat i la fraternitat, així com l’ús de la seva simbologia, com les eines de la construcció o de disseny—com l’esquadra i el cartabó— com a metàfores del coneixement, la raó i el progrés. Per als maçons, les matemàtiques representen el llenguatge diví i les proporcions harmòniques són reflexos de l’ordre universal. Finalment, el periodista va recordar que avui dia no hi ha una única maçoneria, sinó diverses branques i interpretacions que conviuen i reflecteixen la diversitat ideològica i cultural del món contemporani.
Presència discreta de la maçoneria a Espanya
Durant la conferència, David Revelles va dedicar una part important a parlar de la situació actual de la maçoneria a Espanya, tot posant-la en context amb altres països europeus. Va explicar que, mentre a Itàlia hi ha prop de 180.000 maçons i a Portugal la xifra també és molt elevada, a Espanya amb prou feines se n’arriben a comptabilitzar uns 4.000. Aquesta diferència tan notable s’explica, segons Revelles, pel pes de la repressió franquista, que va estigmatitzar la imatge pública de la maçoneria. Aquesta hostilitat, de fet, encara avui condiciona la percepció social del moviment maçònic al país.
També va recordar que Franco era profundament antimassó i que, quan escrivia com articulista al diari ‘Arriba’, solia publicar textos contra la maçoneria signant amb el pseudònim J. Boor, una paròdia dels noms bíblics Jakin i Boaz, habituals en la simbologia maçònica, que significava ‘El masón lerdo’. A més, va assenyalar que, malgrat les dificultats que històricament ha tingut aquesta societat al país, avui continua existint la maçoneria a l’estat.
Com funciona una lògia de manera pràctica
Al final de la conferència, David Revelles va dedicar-se a explicar com funciona, de manera pràctica, una lògia maçònica avui dia. Va destacar que els membres paguen una quota mensual aproximada d’entre 30 i 35 euros, i que l’espai de la lògia no només és un lloc de trobada, sinó també de fraternitat i construcció de vincles personals. “És un espai on es generen lligams i es treballa la cohesió entre iguals”, va afirmar. En aquest aspecte, també va voler trencar un dels tòpics més estesos de la maçoneria afirmant que “no és una secta. A diferència de les sectes, on és fàcil entrar però molt difícil sortir, a la maçoneria és just al contrari, l’entrada és exigent, però si algú vol marxar, pot fer-ho sense cap problema”.
Revelles va descriure també l’estructura jeràrquica i simbòlica que caracteritza totes les lògies del món. Quan una persona ingressa, ho fa com a aprenent i rep un davantal que simbolitza la seva nova condició. Quan ascendeix a altres graus, aquest davantal es retira i, com a mestre, n’adquireix un de nou, amb altres símbols. Aquest sistema de graus i rituals és compartit per totes les lògies, independentment del país. “El ritual és sempre el mateix: és el fil conductor que uneix totes les lògies del món”, va concloure. Amb la seva conferència, Revelles va donar una visió més realista i humana d’una societat secreta envoltada de mites que s’han alimentat durant anys per la cultura popular.
