L’activitat demanava als estudiants algunes característiques del període del renaixement a partir d’algunes obres del museu. També es demanava que argumentessin si l’equipament pot tenir algun tipus d’impacte en el territori. Ha sortit a l’Opció B del quart exercici de l’examen d’Història de l’Art.
Aquesta setmana, milers d’alumnes de Catalunya han afrontat les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), celebrades els dies 11, 12 i 13 de juny. La sorpresa, per a tots els alumnes molinencs que s’hagin presentat a la matèria d’Història de l’Art, ha estat la inclusió del Museu del Renaixement en un dels exercicis de l’examen. El museu, que es va inaugurar fa sis mesos, està situat a l’interior del Palau de Requesens.
La proposta de l’enunciat partia de la inauguració l’any 2024 de dos nous museus monogràfics a Catalunya: el Museu del Barroc, a Manresa, i el Museu del Renaixement, a Molins de Rei. A partir d’aquesta premissa, es demanava als estudiants que identifiquessin dues característiques de cada moviment artístic, a partir de les imatges d’algunes de les obres exposades en aquests museus.
A més de la part purament artística, la pregunta constava d’una segona part que convidava a la reflexió crítica. L’exercici plantejava si la fundació d’aquests museus podria contribuir al coneixement del patrimoni local i quin impacte podrien tenir en el territori, més enllà de les seves funcions habituals de conservació, estudi i divulgació.
Les obres que han arribat a la selectivitat
L’exercici demanava als alumnes que observessin quatre obres exposades al Museu del Renaixement per extreure’n característiques pròpies del moviment. Una d’elles era la ‘Faustina Maior‘, un bust de marbre blanc d’origen italià datat entre 1528 i 1533. Aquesta escultura, tot i ser renaixentista, representa una figura de l’antiguitat clàssica -Ànnia Galèria Faustina- i exemplifica l’interès d’aquest període per recuperar els models i valors del món romà. També hi figurava la pintura ‘Resurrecció de sis morts davant les relíquies de sant Esteve‘, de Perot Gascó, on es pot apreciar un intent d’aplicar la perspectiva lineal, una de les grans aportacions tècniques del Renaixement, tot i que encara amb resultats poc refinats.
Les altres dues peces incloses en l’exercici van ser un gravat i una medalla. El gravat ‘L’altar de l’amor‘, de Marcantonio Raimondi, és un exemple de la difusió d’idees artístiques a través de la reproducció en sèrie d’obres, una pràctica nova que va permetre expandir l’estil renaixentista arreu d’Europa. Finalment, la medalla de ‘Carles V en commemoració a la batalla de Mühlberg‘, obra de Leone Leoni, combina la influència clàssica amb la propaganda imperial, mostrant l’emperador amb cuirassa i corona de llorer, a l’estil dels antics cèsars romans.
