Un any després d’obrir portes, el museu del Renaixement tanca el primer exercici amb prop de 12.000 entre visitants i usuaris d’activitats. El director, Damià Martínez, valora de manera positiva aquest primer any però també parla dels reptes de millora com la implantació del programa educatiu. Entre els principals reptes de futur, destaca la integració amb el museu Municipal i l’objectiu d’entrar al Registre de Museus de Catalunya.
Fa just un any que el Museu del Renaixement obria les portes a Molins de Rei. Instal·lat al Palau de Requesens, l’edifici és l’inici del relat de la col·lecció del museu, alhora que esdevé el continent i el contingut del projecte museístic. Concebut com un museu monogràfic, l’espai proposa un recorregut per l’art i la vida quotidiana del Renaixement, utilitzant la trajectòria històrica del palau com a fil conductor. Des del primer moment, l’equipament va ser proposat com “un museu arrelat al territori, però amb vocació d’obertura més enllà de l’àmbit local”, segons explica a Viu Molins de Rei el director, Damià Martínez.
Al llarg d’aquests primers dotze mesos, el museu ha anat prenent forma i guanyant presència, deixant-se descobrir a poc a poc com un nou actor cultural a la localitat. La valoració del primer any de funcionament és, segons el director, clarament positiva. “Estem molt contents amb l’acollida que ha tingut i amb tota l’activitat que es fa”, explica Martínez, tot destacant que a poc a poc, el museu es va integrant en la vida cultural quotidiana de Molins de Rei, un fet que, assegura, “s’ha anat fent progressivament, buscant que tingués una presència cada vegada més habitual en l’agenda cultural del municipi”.
Pel que fa al públic, el museu s’acosta als 6.000 visitants anuals, una xifra que previsiblement se superarà lleugerament a final d’any. La mitjana és d’uns 500 visitants mensuals, tot i que amb variacions depenent de l’època de l’any. L’estiu, per una banda, ha estat més fluix, “ja que al juliol hi va venir menys gent i a l’agost vam tancar tres setmanes”. A principis d’any, en canvi, va haver-hi un gran nombre de visitants “especialment les primeres setmanes d’obertura i el cap de setmana de la Candelera”, diu Martínez. Del total de visitants, gairebé 4.000 han arribat de manera individual i prop de 2.000 ho han fet en grup, sent la majoria veïns de Molins de Rei però també de l’àrea metropolitana i de Barcelona.
Amb tot, Martínez insisteix que la xifra no és l’únic indicador rellevant.“No és el mateix tenir 6.000 persones encantades que 6.000 enfadades”, remarca, posant l’èmfasi en la qualitat de l’experiència que, segons assegura,“normalment la gent surt molt contenta”. A aquestes dades cal sumar-hi els més de 6.000 usuaris que han passat pel Palau de Requesens per altres motius, com activitats a la sala Gòtica, presentacions, actes escolars o altres actes culturals. Un conjunt d’usos que, segons apunta Damià Martínez, “reforcen el paper del museu com a espai viu” i que “fan que siguem optimistes amb la seva evolució i integració en la vida de Molins de Rei”.
Rotació d’obres per fidelitzar els visitants
El discurs expositiu del Museu del Renaixement s’articula al llarg de les tres plantes de l’edifici, amb un relat pensat per situar el visitant tant en el context històric com en la quotidianitat de l’època. La planta baixa està dedicada a la història del Palau de Requesens, mentre que la primera planta aborda l’art del Renaixement i la segona s’endinsa en la vida quotidiana. Part de les peces exposades provenen del fons del Museu Municipal, especialment a la segona planta, i es complementen amb obres cedides per altres museus, algunes amb contractes de llarga durada i d’altres de caràcter temporal, sempre atenent a les necessitats de conservació.
Aquesta rotació d’obres és, precisament, un dels elements que el museu utilitza per incentivar el retorn del públic. “Els llibres del segle XVI es canvien cada quatre mesos; ja n’hem exposat tres”, explica el director, que també destaca la renovació periòdica dels gravats procedents del Museu de Lleida, organitzats en tres grups de nou peces. “Fem aquesta rotació de peces perquè la gent que ja ha vingut a veure el museu tingui ganes de tornar a veure les obres noves”, diu Damià Martínez. A tot això s’hi vol sumar, pròximament, un cicle de microexposicions amb una o dues peces d’un museu convidat, pensades per aprofundir en aspectes concrets del Renaixement, com la gastronomia o la vida quotidiana. Una proposta que, tot i el cost que comporta, “es concep com una eina per enriquir el relat i continuar així fidelitzant els visitants, també amb petits tastets de col·leccions més especials que estaran per unes setmanes molt limitades“, apunta.
Més enllà de l’exposició permanent, Damià Martínez destaca que el museu ha anat consolidant el seu paper com a espai cultural actiu, especialment a través de la sala Gòtica, situada a la planta baixa. Aquest espai acull activitats d’entitats locals i de l’Ajuntament, i s’ha convertit en un “pulmó d’activitat cultural”, amb propostes diverses com el cicle de museus convidats, jornades acadèmiques sobre el Renaixement o un cicle de música clàssica que ha exhaurit entrades a cada concert. Ara bé, convé recordar que abans de la rehabilitació completa de l’edifici, a la sala Gòtica ja es feien activitats assíduament. Paral·lelament, també es fan visites guiades, que s’han anat adaptant a la demanda, passant d’una oferta setmanal a una visita mensual que continua omplint-se.“La gent surt encantada”, assegura Martínez, convençut que la bona experiència dels visitants és la base perquè el museu continuï creixent i consolidant-se.
Integrar el museu en les activitats de les escoles
La pota educativa del Museu del Renaixement és, a hores d’ara, un dels àmbits on la direcció fa una anàlisi més crítica del primer any de funcionament. Damià Martínez explica que les previsions inicials pel que fa a les visites escolars no s’han complert com s’esperava. La programació educativa es va posar en marxa al setembre i, amb el pas de les setmanes, es va constatar que el retorn per part dels centres educatius era inferior al previst, un fet que ha obligat l’equip a revisar estratègies i tempos. Aquest àmbit educatiu del museu era un dels aspectes que millors expectatives aixecava. “Les escoles de Molins ens han respost molt bé i és veritat que sí que hem fet activitats, però els vam proposar les diferents opcions quan ja havien tancat la programació i això ens ha afectat”, afirma Martínez.
Davant d’aquesta situació, el museu va activar una campanya de contacte directe amb les escoles del Baix Llobregat, contactant amb prop de 500 centres. “S’han fet trucades personalitzades a més d’un centenar d’escoles, parlant directament amb caps d’estudis i equips directius”, diu. Aquest procés ha permès detectar alguns condicionants com que moltes escoles tanquen la programació de sortides al maig o juny, i el nombre d’activitats externes és limitat, sovint quatre o cinc a l’any, fet que dificulta la incorporació de noves propostes. Tot i això, el museu ja ha rebut visites escolars i compta amb reserves per al curs vinent, encara que no en el volum desitjat.
De fet, el director, diu que amb l’experiència d’aquest primer any, l’equip té clar que el desplegament educatiu serà progressiu, però que tot plegat ha estat un aprenentatge. “Jo fins ara mai havia posat en marxa un museu i aquestes coses et fan aprendre”, reafirma, i afegeix que “amb la informació recollida a través de les trucades podrem planificar millor les accions de cara al curs vinent”. En aquest sentit, diu que la tècnica d’educació del museu ja té previstes comunicacions amb els centres entre els mesos de febrer i abril. Paral·lelament, el museu consolida el seu vessant acadèmic a través de la Càtedra d’Estudis del Renaixement, que està a punt de renovar el seu primer conveni triennal i que continuarà aportant recerca i activitat científica, amb la previsió, segons avança Martínez, “de dur a terme un congrés internacional sobre la noblesa catalana del segle XVI i els Requesens l’any vinent”.
Acostar el museu a la ciutadania
Ara, un any després de la seva posada en marxa, Damià Martínez també reflexiona al voltant dels reptes als quals s’enfronta el museu en els pròxims anys. En aquest sentit, ha volgut posar el focus en la població local, afirmant que malgrat que l’equipament estigui situat a Molins de Rei “donar raons als veïns i veïnes perquè siguin usuaris habituals del museu no sempre és immediat ni fàcil”. Damià Martínez comenta que, tot i que els veïns participen activament en activitats com visites guiades i jornades de portes obertes -on, de fet, es detecta un increment clar de públic local-, hi ha una certa inèrcia que fa que el museu hagi de treballar més per atreure’ls regularment. Aquesta realitat no és exclusiva del seu projecte, sinó que, explica, “és una dinàmica habitual en altres museus”, ja que “la gent, en tenir-ho a prop, van allargant sempre el moment d’entrar”.
Per reforçar aquesta connexió amb la ciutadania, el museu ha estrenat fa dos mesos un programa de visites adaptades per a gent gran, pensat especialment per als veïns de Molins de Rei. Segons explica el director, les dues primeres sessions es van omplir completament, amb només dues persones provinents d’altres municipis. A més, van adaptar el museu en termes d’accessibilitat amb cadires a les sales, ús de l’ascensor, audiòfons i una atenció més personalitzada durant la visita.
Alhora, el museu, segons explica el director, també es comença a obrir als visitants de la resta del Baix Llobregat i de l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, diu que “molts dels visitants són de fora i fan de la visita al Palau de Requesens la primera presa de contacte amb Molins de Rei”, sovint combinant-la amb rutes pel patrimoni històric de la comarca. “Estem funcionant com un pol d’atracció cultural amb derivacions turístiques al territori”, explica Martínez, que destaca la integració del museu en la vida cultural de la comarca.
Inscriure el museu al registre de Catalunya amb el museu Municipal
De cara al futur, els objectius del Museu del Renaixement per als pròxims anys se centren principalment a aconseguir el registre oficial dins del Registre de Museus de Catalunya. “Aquest museu ha d’entrar de la mà del Museu Municipal”, explica Damià Martínez. No es tracta només de posar una placa que acrediti l’estatus oficial, sinó que suposa un pas molt important per accedir a recursos públics i subvencions, així com per poder rebre dipòsits de la Col·lecció Nacional d’Obra d’Art de la Generalitat. Aquest registre permetria que el museu pogués acollir obres temporals de llarga durada o fins i tot influir en noves adquisicions que encaixin amb la seva col·lecció, reforçant així la diversitat de les peces exposades.
A més, la incorporació al registre implica aprofundir en la integració amb el museu Municipal, considerat “el pal de paller” del sistema museístic local. De fet, moltes de les obres del museu del Renaixement provenen del museu Municipal, i l’objectiu és caminar cap a una gestió conjunta que unifiqui col·leccions, activitats i projectes. “Ara hem inaugurat i posat en marxa aquest museu, però hi ha més fases”, explica Martínez, destacant que aquesta estratègia conjunta amb el museu Municipal permetrà garantir una millor planificació expositiva i acadèmica, i alhora poder explicar la història de Molins de Rei “en tots els seus vessants”.
