Josep Dagà és el portaveu d’Enlaira Molins a l’Ajuntament de Molins de Rei. En aquesta entrevista amb Viu Molins de Rei fa un repàs a l’equador del mandat 2023-2027. En aquest sentit, parla sobre la marxa de Txell Galobart i la seva arribada al ple municipal. També parla del comerç, els nous contenidors i la continuïtat d’Enlaira el 2027.
Qui és Josep Dagà?
Doncs mira, jo soc en Josep Dagà. Vaig néixer aquí a Molins de Rei, soc fill de la Pilar i d’en Rafel, que era fuster i que malauradament va morir fa ja més de deu anys. La meva mare és de la família de la ferreteria Ustrell. Vaig estudiar aquí a Molins, primer al Rodó i després en un altre col·legi que ara ja no existeix, però no recordo el nom. Més endavant vaig continuar els estudis a Barcelona, en un privat. Sempre he estat molt vinculat al poble: vaig fer la catequesi aquí, vaig estar molts anys fent natació, i també vaig formar part del grup d’atletisme de Molins, amb gent com l’August Tarragó, en Xavi Paz i altres companys. Vam començar a entrenar en un camp de futbol, amb el risc de torçar-nos el peu, però amb moltes ganes. Després vaig treballar de fuster amb el meu pare fins que vaig tenir problemes d’esquena i ho vaig haver de deixar. Des de llavors he anat fent feinetes; mai m’ha faltat feina. Ara mateix no estic treballant, però estic actiu com a regidor a l’Ajuntament per Enlaira. Jo anava de número dos a la llista i, tot i que crec que hi ha altres persones que haurien d’estar aquí abans que jo, quan la Txell va haver de plegar per temes de feina, vaig assumir el càrrec.
Què el va motivar a presentar-se com a número 2 d’Enlaira a les darreres municipals?
En aquell moment érem pocs i calia tirar endavant el projecte. Ningú volia posar-se de número dos, i al final vaig decidir fer-ho jo.
Com va viure la marxa de Txell Galobart?
Va ser una sorpresa. Jo pensava que aguantaria, tot i que hi havia gent que deia que no. Fins i tot n’hi havia que feien apostes. Jo deia que sí, home, que sí. Suposo que perquè no volia que plegués. Quan em va trucar per dir-m’ho, em va agafar per sorpresa. Li vaig demanar que no, però al final ho va fer… i ara jo estic aquí.
Fer de regidor és com s’ho imaginava?
Ja sabia més o menys què volia dir, però un cop hi ets, és una experiència que crec que tothom hauria de viure. Coneixes molt millor la feina que es fa a l’Ajuntament i t’ajuda a fer-te una idea més clara de com funciona tot.
Què és el més complicat que es troba quan aterra com a regidor?
En el meu cas, el més complicat és que estic sol com a regidor del grup. Això vol dir que tota la feina recau sobre mi, tot i que tinc un grupet de gent que m’ajuda. El més difícil és haver d’anar a totes les comissions informatives i anar tirant endavant. A més, tot just he aterrat fa poc i ara ve l’estiu, o sigui que està costant una mica d’arrencar.
Quina valoració fa de la feina feta durant aquests dos anys per part d’Enlaira?
Durant aquests dos anys desgraciadament em vaig desconnectar bastant, però, tot i això, crec que s’ha fet una bona feina. És una llàstima que la Txell hagi plegat, però valorem molt positivament tot el que ha fet fins ara.
Què destacaries de les propostes o del que ha fet Galobart en aquests dos anys?
Ella es va posar d’acord amb els socialistes en el tema dels pressupostos per rebaixar alguns IBI, tot i que a canvi també se’n van pujar d’altres. També va arribar a un acord per començar a arranjar el carrer Verdaguer. Això cal destacar-ho perquè feia falta, ja era hora que es fes.
I quina valoració fa d’aquests dos primers anys de mandat del govern del PSC i els comuns?
Aquest pacte és un matrimoni de conveniència. Al Xavi Paz ja li va bé que els comuns siguin només dos regidors. I sort que són dos, perquè si n’hagués estat només un, no haurien fet coalició. En tot cas, esperem que treballin bé, perquè encara els queda molta feina per fer.
“Aquest pacte és un matrimoni de conveniència”
L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la licitació de les obres de la nova residència per a la gent gran. Com valoreu des d’Enlaira aquest pas endavant?
Des d’Enlaira valorem molt positivament que ja s’hagin licitat les obres de la nova residència per a la gent gran. Ara esperem que tot continuï endavant sense problemes, que rebem la subvenció que estem esperant, i seria fantàstic que arribessin també altres ajuts.
Per quin model de gestió aposta Enlaira?
S’ha de valorar bé. El millor seria una gestió pública, però també cal analitzar si ens convé més fer-ho amb una empresa privada o no. En tot cas, s’ha d’estudiar amb calma què és el que més beneficia al poble.
Els índexs de reciclatge fa anys que estan estancats. Des del vostre punt de vista, què ha fallat en les polítiques de gestió de residus a Molins de Rei?
Falta que la gent hi posi ganes, sí, però també hi ha una mancança per part de l’Ajuntament. Com va dir la regidora, s’havia de fer pedagogia, i jo penso que fa anys que això falta. Si vols que la gent recicli bé, cal explicar les coses, consensuar, fer-ho amb temps. No pots posar uns contenidors nous de cop, canviar-los així com així, sense abans explicar com funcionen o per què es fan servir. Jo crec que s’ha anat tard a l’hora de fer aquesta explicació, sobretot ara que s’han posat els contenidors nous.
Ara que parla dels contenidors nous, què pensa Enlaira d’aquests contenidors?
Crec que ha rebut més queixes que aplaudiments. Tots els canvis costen, i encara més quan afecten el dia a dia com aquest. En l’àmbit personal, no tant com Enlaira, penso que els canvis són necessaris, però aquests contenidors tenen mancances. Per exemple, trobo a faltar el pedal: hi ha gent que no pot aixecar la tapa fàcilment. I després hi ha el tema del forat, que és molt petit. Molta gent hi posa la bossa a pressió, alguns l’encaixen com poden i d’altres la deixen a sobre. Son detalls que generen problemes i espero que es puguin corregir.
Creu que haurien de ser intel·ligents?
No sabem cap on vol anar l’Ajuntament. Si poses uns contenidors nous, hauria de ser pensant ja en el sistema que vols aplicar, en aquest cas intel·ligents en un futur, per a després no haver de canviar-lo. Les coses s’han de fer bé des del principi, perquè tots aquests canvis, a la llarga, acaben costant diners a la gent del poble. Si es fa una bona pedagogia, potser al principi costa adaptar-s’hi, però la gent ho acaba fent. Ara, si el canvi no està ben pensat, la gent no s’hi adaptarà. Les coses fetes a mitges no arriben enlloc.
Quins són els principals problemes què té el municipi?
Ara mateix Molins de Rei té diversos problemes. Un és el dels contenidors, que ja n’hem parlat. Un altre, molt greu, és l’incivisme. Hi ha molta gent que no respecta l’espai públic, i això a l’Ajuntament li costa molts diners. Quan la gent surt de festa, no cal que llenci les coses a terra, i tampoc té cap sentit que hi hagi qui es dediqui a trencar coses perquè sí. I després hi ha el tema de l’aparcament. Es vol anar cap a un Molins sense trànsit, però el que està passant és que, com que cada cop costa més aparcar, molta gent acaba anant a comprar als centres comercials. I això és un problema molt greu per al comerç local, tant per les botigues com pel mercat.
“Hi ha molta gent que no respecta l’espai públic, i això a l’Ajuntament li costa molts diners”
De fet, vostès van portar el tema d’incrementar l’aparcament al centre per incentivar el comerç al vostre programa electoral. A més, al darrer ple es va aprovar el desistiment de 5 parades del mercat. Quines són les apostes d’Enlaira per impulsar el comerç?
Al ple vaig dir que des de l’Ajuntament no s’està fent prou. La Carme Madorell diu que sí, que fa tot el que pot, però jo crec que hi ha coses que no s’estan fent. No pots dir que vols ajudar el comerç i, alhora, com va recordar el Ramon Sánchez, apujar-los els impostos com es va fer l’any passat. Jo crec que aquí s’hi va posar la pota. Si realment vols ajudar el comerç, el primer que has de fer és no apujar-los els impostos. Aquest any, jo proposaré que com a mínim els congelin. Baixar-los ja no ho proposaré, perquè l’Ajuntament també necessita ingressos, però almenys que no els tornin a pujar.
Parlaven també de la falta d’aparcament al voltant dels comerços del Centre Vila.
La zona blava és necessària perquè permet que hi hagi rotació. La gent pot aparcar, fer les compres i marxar. Potser s’hi està una estona, però no hi deixa el cotxe tot el dia, i això ajuda al comerç. Ara bé, crec que el preu de la zona blava, sobretot els caps de setmana, hauria de ser més econòmic. Com Molins està creixent molt, s’hauria de començar a estudiar la possibilitat d’implantar zona verda. Però això ja és una qüestió tècnica i s’hauria de valorar bé.
Quines són les prioritats d’Enlaira de cara a aquesta segona part del mandat?
Enlaira ha de treballar pel poble, aquesta és la nostra prioritat. Espero que la gent ens vegi com un grup amb qui pot comptar i que ens facin arribar els problemes que tenen. Nosaltres estem disposats a buscar solucions pel que calgui: trànsit, aparcament o el que sigui. Igual que hem col·laborat amb el govern per arranjar algun carrer, que ja s’ha acordat i ja ho explicarem quan toqui, volem continuar fent passos, encara que siguin petits. Es tracta de cooperar amb el govern, perquè al final ells són qui executen, i nosaltres els fiscalitzem.
“La zona blava és necessària perquè permet que hi hagi rotació”
Hi ha voluntat de donar continuïtat a Enlaira Molins de cara a les pròximes municipals?
Això és tota una incògnita, ni jo mateix ho sé. Enlaira depèn dels drets electorals de Junts, o més concretament de Compromís Municipal. Per tant, s’haurà de veure com evoluciona tot plegat.
Per les pròximes municipals, aniran amb Junts?
Jo crec que Junts ha de trobar el seu cap de llista i presentar la seva pròpia llista. Hi ha hagut una certa dispersió, un malestar dins de Junts, i això és quelcom que ells han de resoldre.
I vostè es tornarà a presentar per algun partit el 2027?
No crec. Diguem que fa uns quants anys que estic vinculat a la política de Molins, des que vaig estar a Esquerra. Vaig ser un molinenc que ho criticava tot; després vaig entrar a Esquerra i continuava criticant. Més tard a Junts, i el mateix. Ara fa uns mesos que estic en aquesta etapa. Si acabo aquests dos anys de mandat, crec que ja hauré complert. A més, quan acabi tindré 56 anys i penso que vull viure una mica més tranquil. També tinc una mare que ja té 86 anys, i crec que hauré d’estar més per ella.
La Gran pregunta ¿ Profesionales de la politica, gente sola que necesita relacionerse , o servidores publicos ? Este es el gtan problema, difícil de resolver y que afecta negativamente a la buena imagen de los partidos como es el fenómeno de la profesionalización. En ellos habitan y de ellos se benefician “profesionales”, que hacen de la política una profesión de por vida y no una vocación de servicio a la sociedad. El ejercicio de la política sería una actividad más saneada, que no lo es en España, si se mantuviera como una actividad de vocación, porque la política siempre genera clientelismo (corrupción) y círculos de intereses, que se solucionaria si los políticos no se eternizaran en los cargos públicos.
La profesionalización de la política hace que muchos se acerquen a ella, y que, una vez instalados, no la abandonen. La remuneración de la actividad política en España és valiosa porque permitió que cualquiera pueda dedicarse a la política y en el acceso a los cargos públicos sin haber hecho oposiciones y tiene su lado negativo, cuando la remuneración (sueldos ) es la causa de la permanencia en los cargos públicos, cuando los indivíduos se profesionalizan en la política. En España estamos acostumbrados a ver cómo sin ningún tipo de control, los políticos se suben ostensiblemente sus sueldos muy por encima de la media y lo pero es que lo hacen en situación de crisis económica ante las narices indignación de los ciudadanos siempre ignorantes
La profesionalización de los políticos españoles y Molins de Rei no ha sido la excepción , ha sido motivada por la escasa experiencia democrática en España y por la muy reducida cifra de militantes (una de las más bajas de Europa), que por consiguiente ofrecía escasos cuadros como cantera para cargos públicos con estudios. Mucho espacio político nuevo y pocos actores para ocuparlo., he aquí lo ocurrido con Enlaira-Molins , con la Sra. Xell Gallobar y ahora con el suplente Josep Dagá, que deberian asumir importantes responsabilidades políticas en el Ayuntamiento y son militantes con poca formación, que, si alguna vez llegan a ocupar cargos de gobierno , no mirarán atrás, ni recuperar sus antiguas profesiones (si las tenían). Como consecuencia en Molins de Rei se ha generado una numerosa clase de políticos, buena parte provenientes del funcionariado (Espona, Revestido ( Gene) , Zaragoza (S.Quirze, Cervello , Gava) , Fabra (INEM) …. que viven de y en la política, y hacen todo lo posible para mantenerse en ella, pasando de un cargo a otro, convertidos en eslabones de una inmensa cadena de fidelidades personales, que les impiden su verdadera expresión.
La profesionalización de la política es un hecho claramente evidente para los ciudadanos, y las puertas giratorias, porque los políticos son casi siempre los mismos, políticos maduros que llevan mucho tiempo encaramados en cargos públicos o cargos dentro del partido. Los políticos no cambian; cambian los cargos que desempeñan; y es tal el número de cambios que podemos asegurar que nuestros políticos son profesionales “todo-terreno” de la política, que lo mismo un regidor en Molins de Rei sirve para uno que para otro cargo, cualquiera sea la materia o los cometidos. Lo que es ciertamente sorprendente, porque nuestros políticos no han recibido formación previa, ni les ha dado tiempo de formarse; a todos ellos les ha saltado la democracia de improviso.
Otra dimensión esperpéntica de la profesionalización de los partidos políticos es la de la acumulación de cargos de algunos políticos, como el Sr. Xavi Paz ( Diputación , AMB , Collcerola,..) en Molins de Rei, aireados por los medios de comunicación , especialmente por su emisora Radio Molins de Rei 91.2 FM que depende en vena de alcaldia, ETV, etc. Hemos visto en la gestación de los pactos poselectorales con Podemos , que son bien pagados , con acumulación de cargos los votos de representante de un partido minoritario. La profesionalización en la política no beneficia a los ciudadanos. La conversión de la política en un trabajo estable genera clientelismo interior y exterior, dentro y fuera del partido. nadie se enfrenta a las expectativas de sus patronos o mecenas dentro del partido, porque sería como suicidarse profesionalmente; no hay lugar para la libertad de expresión.
Poc sabem d’en Josep Dagà, que és de Molins Molins de Rei i que era fuster , que va estudiar aquí a Molins, primer al Rodó i després, -mal anem – , en un altre col·legi que ara ja no existeix, i que no recorda el nom , que ara mateix no està treballant, i està actiu com a regidor a l’Ajuntament per Enlaira. quan la Txell Galobar va haver de plegar per temes de feina ? o per que va tindre de presentar la seva dimissió denunciant les pressions de Junts-Compromís Municipal, explicant que buscaven la desaparició de Enlaria i que li exigien cedir el 51% dels ingressos municipals a la matriu del partit i arriba en un context de reestructuració interna de Junts, que treballa per unificar el seu espai polític de cara a les municipals del 2027, amb la possible candidatura de Ramon Sánchez Gil com a cap de llista.
Miraculóssa es la quentitat de persones que es presenten en formació de partits, alhora de crear les llistes municipals electorals , Galobar de Maresa … i no parlem dels posibles candidats qu ve presentar el PP
Quina ha estat la feina feta durant aquests dos anys per part d’Enlaira? , S’ha fet una bona feina ? , Qué s’ha fet ? .
¿ fer-li creura en el rebaixar alguns IBI, tot i que a canvi també se’n van pujar d’altres o arranjar el carrer Verdague, sos ja prevista als Pressupostos.
Queda clar que el pacte de govern del PSC i els comuns és un pacte és un matrimoni de conveniència i de sous tal com ho fa el PSOE al govern del estat.
No li queda res a dir per Enlaira, excepte el escalfar la cadira dels plenes i en cobrament del 400 €, sobre la licitació de les obres de la nova residència per qué no saben qué aportar, esperar les subvencións que s’estan esperant, i que arribin també altres ajuts. El millor seria una gestió pública, però també cal analitzar si ens convé més fer-ho amb una empresa privada o no, Enlaira no ho sap.
Han fallat en les polítiques de gestió de residus a Molins de Rei? , Segons Enlaira falta que la gent hi posi ganes ( que cauen del cel) ,i també fer pedagogia, i sobretot el perqué els contenidors nous no son per camions de carrrega lateral con fan la majoria de municipis i no cal que siguin intel·ligents, la cuitadania no son autómates encara ni saben manejar un teclat.
Molins de Rei té molts problemes, un molt greu, és l’incivisme i la inoperancia i gandulisme de la Guardia Urbana , que estan tots de baixa, s’entretenen a multar a cotxes parats al carrer , que han pagat el impost de circulació municipal pero que que no tenen la ITV al dia en un mes , per comtes de vigilar a la gent que no respecta l’espai públic, El tema de l’aparcament. Es vol anar a fastigexiar el progés i el PSC vol un Molins sense trànsit, i la gent acaba anant a comprar a Caprabo , LIDl , Mercadona, Aldi …. I això és un problema molt greu per al comerç local, com algunes cansaladeries que no tenen ni el preu marcat , com a tantes botigues i com pel Mercat Municipal que tampoc hi tenen preus marcats. Una degradació i manca de profesionalitat total !! No és d’estranyar que al darrer ple es va aprovar el desistiment de 5 parades del Mercat Municipal ja que des de l’Ajuntament no s’està fent prou i la Carme Madorell (CIU) no està capacitada pel càrrec i la presidente de Molins Comerç o Bot Mol Sr.a Mireia Sellarés amb la seva botiga de xarcuteria sense preus , .
Qué ha fet Enlaira , excepte cobrar els 400 € i escalfar la cadira als plens , de treballar pel poble ? ¿ Com pot la gent del poble fer-lis arribar els problemes que tenen. Enlaira està disposats a parlar al ple municipal i a buscar solucions pel que calgui: trànsit, aparcament o el que sigui ? , Estan muts , no tenen propostes…
Enlaira depèn dels drets electorals de Junts, o més concretament de Compromís Municipal. Per tant, desapareixerà. Joan Degà que ja ha estat vinculat a la política de Molins, un molinenc que ho criticava tot, però no propossa res , i quan va entrar a ERC i continuava criticant i tampoc aporata. Aquests dos anys de mandat que li queden ja tindrà 56 anys i vol viure tranquil. Queda clar que no aportarà cap idea , sols escalfar la cadira com a molts altres regidors ….