El Centre Excursionista de Molins és una de les entitats més potents i estimades a la vila, això ho tenim tots clar. Molts molinencs i molinenques, en algun moment o altre de les nostres vides, hem format, formem o formarem part de la seva àmplia oferta d’activitats, entenent que és una de les millors opcions per viure experiències amb l’entorn natural des d’un vessant social i col·lectiva. Precisament per això sorprèn com una institució que compta amb una secció específica de Medi Ambient i que a la seva pàgina web, sota el títol “Som el que fem!”, especifica clarament que una de les seves activitats principals rau en “la protecció i divulgació del medi natural”, pugui haver comès un error de tal magnitud.
Farà uns dies, uns amics em van comentar que el CEM organitzava una cursa de muntanya al novembre anomenada “Camins de Collserola”. Fins aquí tot bé, inclús ens va venir de gust apuntar-nos-hi. L’esfereïment va venir quan, en una xafardejada ràpida al compte d’Instagram de la cursa, una de les últimes publicacions anunciava com a col·laborador oficial de l’esdeveniment a la multinacional de logística danesa DSV.
Sí, DSV. L’empresa infame del projecte de les llicorelles. El monstre de ciment de 73.000 metres quadrats que han incrustat sense miraments a les portes de Collserola. Els responsables que entre 190 i 260 camions realitzin més de 850 desplaçaments diaris a tocar del nostre medi natural, amb la contaminació atmosfèrica i acústica que comporta. Els grans afavorits de la tala de vegetació, dels moviments de terres i de l’execució d’un vial il·legal que afectava directament terrenys protegits inclosos dins la Xarxa Natura 2000. Els que amenaçaven als ratpenats de cova del nostre parc natural amb la seva contaminació lumínica. Els beneficiaris finals d’unes obres envoltades per un entramat de males pràctiques i incompliments normatius per part d’un govern de l’ajuntament nefast, la qual cosa va esperonar a molinencs i molinenques a organitzar-se sota la plataforma “Stop Llicorelles” i dur a terme diferents articles d’opinió, una denúncia a la Fiscalia, dues concentracions i una ocupació de terrenys fins aleshores inèdita a la nostra vila. Però també, aquella empresa que en un principi va oferir contractes d’obra i servei per feines que eren estructurals -exemple de frau de llei respecte a la normativa laboral- o que oferia salaris per sota del conveni col·lectiu com van afirmar diferents grups de l’oposició en el seu moment.
En definitiva, DSV és sinònim de destrucció de l’entorn natural i amb la seva maniobra de col·laboració el que està fent és un greenwashing de manual. El greenwashing o ecoblanqueig és un mecanisme pel qual moltes empreses i institucions capitalistes adopten un discurs ecologista o promouen accions simbòliques en favor del medi ambient amb l’objectiu de blanquejar la seva imatge pública. Aquest n’és un cas flagrant i resulta contradictori, i fins i tot decebedor, que una entitat d’una trajectòria tan compromesa amb l’entorn li hagi donat legitimitat.
Només espero i desitjo que el CEM reconsideri la seva decisió pel bé de la seva reputació i coherència amb els seus propis valors.
Molt bé, però aleshores financeu tu i els teus amics l’activitat? És que no m’ha quedat clar.
Salut!
Hola Molinenc! Amb la reputació que té el CEM segur que hi ha moltes empreses sense cap relació amb la destrucció del nostre medi natural disposades a patrocinar l’activitat. I si no, que facin un crowfunding, que jo hi participo encantat. Hi ha desenes de fòrmules per finançar un esdeveniment, i més per una cursa de muntanya (no estem parlant d’anar a l’espai).
El CEM fa multitut d’activitats i és normal i necessari que busquin patrocinadors. És molt fàcil criticar i treuré punta a coses desde la barrera mentre hi ha gent que dediquen el seu temps lliure de forma altruista a preparar la cursa i totes les altres coses.
Repeteixo és molt molt fàcil criticar i posar el crit el cel. Si tant incongruent et sembla els Hi has anat a dir i els has ofert una altre proposta?
Hola Teresa! Com ja li vaig comentar al Molinenc, amb la reputació que té el CEM segur que hi ha moltes empreses sense cap relació amb la destrucció del nostre medi natural disposades a patrocinar l’activitat. El que està clar és que allò fàcil és acceptar l’ajuda dels que et necessiten per blanquejar la seva imatge, ja que els primers interessats son ells. Jo a la meva vida critico moltes coses, però fins ara cap d’elles havia sigut motiu de pes per tenir la necessitat d’escriure un text per a un mitjà de comunicació, imagina’t. Sobre l’última frase, no estic gaire d’acord en l’argument fal·laç de desviar el debat de fons cap a la persona que el critica (com entendràs, com a no soci del CEM no tinc ni veu ni vot a l’entitat).