L’artista molinenc ha mort als 79 anys després de lluitar contra una malaltia. Pintor i dibuixant autodidacta, Pubill va dedicar bona part de la seva vida a retratar paisatges i racons de Molins de Rei. Va ser membre fundador i president del Cercle Artístic.
Josep Maria Pubill (1946 – 2025) serà recordat com un home inquiet, compromès i apassionat per l’art i per Molins de Rei. Nascut al cor del poble, a l’avinguda Barcelona, i fill gran de quatre germans, va ser un impulsor incansable de projectes i activitats vinculades al món artístic local, deixant una gran empremta en la vida cultural molinenca.
Graduat Social de professió, en Josep Maria va desenvolupar una trajectòria diversa, treballant en diferents àmbits i grans empreses, sempre amb la mateixa dedicació que el definia. A més de la seva faceta professional, també va destacar pel seu compromís amb el voluntariat. Durant la seva joventut va formar part de la Creu Roja de Molins de Rei, experiència que molts anys més tard va reprendre a través de l’associació Songtaaba, amb la qual va col·laborar en projectes d’acció humanitària que l’entitat desenvolupava a Burkina Faso. Tot i això, l’art va ser sempre la seva gran passió, el fil que donava sentit i equilibri a totes les seves etapes vitals.
Els qui el van conèixer recorden en Josep Maria com un home vital, que en la seva joventut havia jugat a l’Handbol Molins i que sempre mantenia un esperit actiu i generós. Amic dels seus amics, amant de la conversa i de les bones causes, va saber compaginar la seva vocació artística amb un profund compromís humà i social, fent de la creativitat una manera de viure i de relacionar-se amb el món.
L’art, un fil conductor al llarg de la seva vida
Des de ben petit, en Josep Maria ja mostrava una gran afició pel dibuix. Els llapis i els pinzells aviat es van convertir en una extensió natural de les seves mans i de la seva mirada curiosa. Però va ser l’any 1971, arran de l’ensorrament del pont de les Quinze Arcades, quan la seva relació amb l’art va adquirir una nova dimensió. Pintor i dibuixant autodidacta, aquell episodi el va marcar profundament i va convertir el pont en un element recurrent en els seus treballs, que va representar amb diverses tècniques com olis, gravats i dibuixos a ploma, que compartia amb amics i veïns.
El seu compromís amb la cultura local el va portar a ser un dels cofundadors, i durant un temps president, del Cercle Artístic de Molins de Rei, entitat nascuda el 1999 juntament amb, entre d’altres, el també artista i amic Lluís Fisas. En aquest espai va poder desplegar tota la seva creativitat, explorant nous llenguatges plàstics i consolidant-se com un autor meticulós i detallista. Les seves obres, que sovint retrataven racons de Molins de Rei i paisatges dels seus viatges, reflectien una mirada pròpia i singular, sempre fidel a la seva manera d’entendre l’art.
Amb el pas del temps, en Josep Maria va evolucionar cap a projectes més ambiciosos, creant murals de grans dimensions que avui formen part del patrimoni artístic del municipi. Les seves obres es poden veure a la plaça de la Llibertat, on torna a aparèixer el Pont de Quinze Arcades, a l’ermita de Santa Creu d’Olorda, a l’entrada de Sant Bartomeu de la Quadra i al mural dedicat al Pont de la Cadena, a la façana de l’associació de veïns del barri del Canal. També va col·laborar, fa pocs anys, amb el ferrer Miquel Tarragó en la creació d’una escultura per al Jardí Botànic, encarregada pel Centre Excursionista de Molins de Rei.
Traslladar la seva passió més enllà de Molins de Rei
L’esperit artístic d’en Josep Maria Pubill anava més enllà de Molins de Rei. Pubill va saber traslladar la seva passió per l’art a altres indrets de Catalunya. A Sanaüja, un petit poble medieval de la Segarra, va experimentar amb la pedra i, juntament amb un grup d’amics, va esculpir la Verge de Pedra, una obra que avui es pot visitar en una de les capelles de l’església de Santa Maria. En aquesta mateixa població lleidatana també hi va deixar un mural al carrer Morer.
Una de les característiques que definien en Josep Maria era que entenia la creació artística com un acte compartit. La seva família explica que a totes les seves obres “va intentar implicar-hi familiars, amics i veïns”, convençut que l’art només pren sentit quan es construeix entre tots. Aquesta visió la va transmetre també als més petits, fent participar els seus tres nets en alguns dels seus murals, amb la voluntat de contagiar-los la curiositat i l’amor pel dibuix i la pintura. El 2022, va decidir explorar nous camins amb l’exposició El poble i la seva gent, una col·lecció de retrats que va exposar a Ca n’Ametller.
La seva trajectòria va ser reconeguda recentment amb la nominació als Premis Trajectòria de Ràdio Molins de Rei, un reconeixement que afirmen “li va fer moltíssima il·lusió”, especialment pel seu afecte a l’emissora local, amb la qual col·laborava de manera puntual. La seva vinculació amb la vida cultural molinenca també el va portar a exercir de vicepresident del Fòrum XXI – El Llaç, al costat del seu amic de sempre Ricard Pascual.
Pubill deixa una gram empremta artística a Molins de Rei i el llegat de la seva convicció que la cultura és una eina fonamental per enfortir la comunitat i mantenir viva la memòria col·lectiva.
