Aquest estiu hem estrenat nous contenidors a Molins de Rei. Sobre el paper tot són avantatges: imatge més moderna, tapa tancada, carrers més endreçats… Però quan vas cada dia a llençar la brossa, la sensació és bastant diferent.
El primer que sorprèn és que no tenen pedal. Per obrir la tapa has d’aixecar-la amb la mà mentre amb l’altra aguantes la bossa, el cotxet, el carro o el que toqui aquell dia. Per a una persona gran, algú amb poca força o amb problemes de mobilitat, això és una barrera. Parlem molt d’accessibilitat, però després comprem contenidors pensant només en algú jove, àgil i que no va carregat.
A més, això d’agafar la tapa amb la mà tampoc és gaire higiènic. Les tapes solen estar brutes i no es netegen tan sovint com caldria. L’Ajuntament demana responsabilitat a la ciutadania, però no posa les coses fàcils.
L’altra gran pega és el forat per llençar la bossa: és just i està alt. Si la bossa és una mica grossa o pesa, costa aixecar-la i que passi pel forat, i l’efecte que es genera en introduir les bosses per aquest forat és que es va creant una muntanya al centre del contenidor fins al punt que, en poca estona, la brossa sobresurt pel forat. Però quan obres la tapa, veus tot l’espai buit que encara hi ha als costats de la pila central.
Quan plou, per rematar-ho, hi entra aigua: més líquids, més pudors i contenidors en pitjor estat. És difícil entendre que se’ns parli de millora de la salubritat quan el disseny mateix del contenidor convida que passin aquestes coses.
A tot això s’hi suma que, en molts carrers, s’han reduït els punts de recollida. Això vol dir que alguns veïns han de caminar més per anar a llençar la brossa. Per a una família que genera més brossa o per a una persona gran que es mou amb dificultat, no és cap broma. Quan fer les coses bé es torna més incòmode, és més fàcil que apareguin bosses a les papereres, als racons o als portals.
A més, la informació que es dona oficialment sobre els punts de recollida no sempre coincideix amb el que veiem al carrer. Quan preguntem al govern pels motius de la supressió d’aquests punts, les respostes ballen: primer per salubritat, després perquè algun veí s’ha queixat, després per millorar la visibilitat d’un pas de vianants. Fa la sensació que no hi ha un criteri clar i qui en surt perjudicat és el veïnat, que ha de caminar més i encabir les seves bosses en menys contenidors.
I tot això passa just quan ens arriba la nova taxa de residus. Ens diuen, amb raó, que cal reciclar més i que el tractament de la brossa té un cost que s’ha de pagar. Però si paguem més, és normal preguntar-se: el servei realment ha millorat o, en alguns aspectes, més aviat ha empitjorat?
No es tracta d’estar en contra del reciclatge, al contrari. Es tracta de demanar que, abans de gastar diners en contenidors nous, es pensi en com els farà servir la gent de veritat: les persones grans, els veïns que van amb crosses, la mare o el pare amb el cotxet…
Tot i que la inversió ja està feta, hi ha aspectes que s’han de millorar:
- estudiar sistemes d’obertura més accessibles (pedals o altres)
- revisar l’alçada i la mida de les boques;
- recuperar o reforçar punts de recollida allà on s’ha complicat massa la vida als veïns;
- escoltar de debò les queixes i propostes del veïnat i dels comerços.
L’Ajuntament de Molins de Rei fa anys que parla de residu mínim, reciclatge i sostenibilitat. Ara tocaria que els contenidors del carrer estiguessin a l’altura d’aquests objectius. Perquè, al final, tot comença amb un gest tan simple com poder obrir un contenidor sense deixar-s’hi l’esquena ni embrutar-se les mans.
Eva Janés, regidora d’Ara Molins | Xavi Asenjo, secretari d’organització d’Ara Molins
