El projecte Parlament Lliure reivindica el mandat de l’1 d’octubre i aposta per una nova via cap a la independència. La iniciativa, presentada a la Federació Obrera, es defineix com un moviment cívic al marge dels partits polítics.
La sala d’actes de la Federació Obrera va acollir el passat 24 de març una xerrada sobre el projecte Parlament Lliure. L’acte, organitzat per ANC Molins de Rei, va servir per presentar aquesta iniciativa que es defineix com un moviment cívic al marge dels partits polítics i orientat a recuperar el mandat sorgit del referèndum del Referèndum de l’1 d’octubre. La xerrada va anar a càrrec de Joan Carretero i Ricard Cabré.
Segons els promotors, aquest projecte neix arran dels fets d’octubre del 2017. En aquest context, van explicar que a causa de la repressió arran del referèndum i el que consideren una reculada dels partits del “procés”, el Parlament de Catalunya “no té capacitat real per aconseguir avenços substancials dins l’Estat espanyol”. En aquest sentit, asseguren que, tal com està la situació actualment, mesures altament reivindicades pels independentistes com la plena oficialitat obligatòria de la llengua catalana o la celebració d’un nou referèndum acordat, seran possibles, fet que, segons argumenten, “bloqueja qualsevol via institucional cap a la independència”.
Davant d’aquest escenari, els impulsors del projecte Parlament Lliure proposen obrir un nou camí basat en la mobilització ciutadana i la desconnexió dels partits polítics. La iniciativa planteja la creació d’un moviment cívic que permeti elegir representants territorials per constituir aquest nou espai polític alternatiu, amb l’objectiu de fer efectiu el que consideren un mandat democràtic vigent, tot apel·lant a l’organització i la persistència de la ciutadania.
Un model participatiu i descentralitzat per articular el nou espai
Segons van explicar durant la sessió, els impulsors del Parlament Lliure defineixen un sistema propi de participació que es desmarca dels mecanismes institucionals habituals. No hi ha un cens electoral tancat, sinó un “registre voluntari de votants, que s’hi poden inscriure mitjançant la signatura d’un document on es reconeix la vinculació amb la catalanitat i el mandat del referèndum del Referèndum de l’1 d’octubre”. El model també estableix circumscripcions uninominals, una per cada 50.000 habitants o per comarca en territoris menys poblats, i limita el vot exclusivament a les persones registrades.
Els ponents admeten les dificultats que pot comportar la posada en marxa del projecte, però, segons van explicar “confiem que pugui generar una nova onada d’implicació ciutadana”. Pel que fa al desplegament, segons van explicar, “no es preveu una jornada única de votació a tot el territori”, sinó diades successives que podrien començar a finals d’aquest 2026, amb comarques com Osona com a possible punt d’inici. L’acte es va cloure amb una crida a difondre el projecte, a registrar-s’hi i a impulsar grups locals per fer-lo créixer.
